El 60% dels ciutadans espanyols dubten de la independència judicial
Espanya és el tercer país en què els habitants valoren menys el sistema judicial, segons l'últim informe de la Comissió Europea sobre la justícia a la UE
Brussel·les“Dolenta o molt dolenta”, així és com el 60% dels espanyols perceben la independència judicial de l’Estat. Espanya és el tercer país en què els habitants valoren pitjor el sistema, tan sols un 30% la puntuen positivament, segons indica l’últim informe de la Comissió Europea sobre la justícia a la UE.
Els ciutadans espanyols confirmen des de fa anys que la independència judicial té deures aper fer. L’executiu comunitari ha alertat en els últims anys que cada cop més persones tenen una baixa percepció de la independència judicial a l’Estat. La majoria dels enquestats creuen que les raons que expliquen aquesta valoració són la sensació d'“ingerència o pressions per part dels governs o els polítics”, seguida de les pressions d’interessos econòmics.
L’estudi també subratlla que Espanya és un dels països en què més temps es triga a resoldre un cas. De mitjana, un cas en un jutjat de primera instància es resol en 700 dies, una xifra similar a la de Bèlgica, tot i que encara lluny dels gairebé 800 dies de Grècia o els gairebé 1.000 de Xipre i la República Txeca.
Una de les raons que expliquen que els litigis es resolguin amb menys celeritat és la quantitat de jutges. Espanya es troba entre els sis països amb un nombre més baix de jutges, amb aproximadament 10 per cada 100.000 habitants, xifres similars a les d’Itàlia i França. Per contra, és un dels països amb més advocats, 300 per cada 100.000 habitants; un rànquing que lidera Luxemburg, amb gairebé 400 per cada 100.000 habitants, i que té la seva explicació per la gran quantitat d’empreses que tenen seu al Gran Ducat.
Espanya tampoc aprova a l’hora de comptar amb dones al sistema judicial. L’Estat és el país amb un nombre més baix de jutgesses en tribunals d’alta instància, una tendència que es manté igual des de fa tres anys, moment en què l’estudi va incloure qüestions de gènere. Com més alt jeràrquicament és un tribunal, més baix el percentatge de dones que hi figuren: mentre que la proporció de jutgesses és del 60% en primera instància, en segona no supera el 40%, i només n'hi ha de representades un 10% en el tribunal d’alta instància.