Una cinquantena de geriàtrics de l'Eixample estan en perill de tancament per l'especulació
Les residències comencen a rebre notificacions que no se'ls renova el contracte per fer pisos turístics a la finca
BarcelonaAl geriàtric Tàber de Barcelona li queden dues setmanes abans de tancar portes i que els 23 residents amb plaça pública es distribueixin pels centres que el departament de Drets Socials i Inclusió els ha hagut de buscar a correcuita. Un fons voltor ha comprat la finca, en ple Eixample, per construir-hi habitatges de luxe, en una operació que es repeteix en molts edificis del districte. La direcció de la residència va notificar el passat 6 de febrer als familiars que per causes de força major no continuaria amb l’activitat, tot i que setmanes abans ja ho havia comunicat a la conselleria perquè tingués temps de poder fer el reallotjament d’aquestes persones molt vulnerables.
La notícia ha indignat els familiars per les formes que s’han fet servir i perquè un mes abans la direcció de la residència havia acceptat dos nous residents, sense informar que hi havia una ordre imminent de tancament. Des de Drets Socials s’assegura que ara mateix tots els residents que ocupen una plaça pública ja en tenen una altra de reservada en un centre de la ciutat de Barcelona, però pel que fa als dos que en tenen una de privada, hauran de ser els familiars els que es facin càrrec de buscar-los un nou servei geriàtric.
Més enllà d’aquest trasbals humà per als residents i les famílies, el tancament d’una residència no fa més que empitjorar la falta d’oferta de places per a una població cada cop més envellida que necessita una atenció permanent i que no pot continuar vivint al seu domicili. Des d’Upimir, la patronal catalana de petites i mitjanes residències, adverteixen que el de la Tàber no és un cas únic ni aïllat a Barcelona, i calculen que les 1.400 places que hi ha actualment al barri de l’Eixample corren el mateix risc si no s’hi posa remei.
El president de l’entitat, Ignasi Freixa, estima que a mesura que vencin els lloguers d’una cinquantena de residències que hi ha a l’interior de finques començaran a aflorar més tancaments. Són centres petits, la majoria amb menys de 35 places. “Aniran caient en cascada perquè s’acaben molts contractes aquest any, el 2026, el 2027 i fins al 2030”, il·lustra aquest empresari del sector, que afirma que “en alguns casos” les direccions de les residències ja estan avisades que no se’ls renovarà el contracte. “No els ofereixen la possibilitat de negociació de preus perquè hi ha la voluntat de fer pisos turístics, que són més negoci que una residència”, apunta.
Tot i que Drets Socials ha informat que ja té places per reubicar els usuaris afectats per la Tàber, Freixa qüestiona aquesta facilitat si se succeeixen els tancaments que augura. Les persones en llista d'espera per a una plaça pública es compten per milers (13.000, segons les últimes dades del mateix departament), amb una espera de gairebé tres anys.
Però la patronal apunta a un altre problema que dificulta la continuïtat de moltes residències. De fet, és tanta la dificultat que el departament que dirigeix Mònica Martínez-Bravo ha concedit una pròrroga perquè aquests centres presentin l’acreditació de les seves característiques, que, en principi, s’havia de presentar abans de l'octubre.
Rebutjar places públiques
Amb aquest procés, que es recull al decret llei 2/23, el Govern obliga les residències que ofereixen places públiques (i també concertades) a complir una sèrie de requisits si volen continuar col·laborant amb l’administració. Patronals i directors del sector alerten que 12.000 places estan en perill i han rebutjat els criteris marcats per ser massa estrictes i impossibles de convertir-se en realitat amb els actuals edificis: per exemple, es prohibeixen les habitacions triples, un 10% s'han de reservar per a habitacions individuals, hi ha ràtios de personal, etc.
Per a Freixa, aquests requisits són un impossible, i afirma que a les residències no els surt a compte acceptar residents de plaça pública, perquè la inversió per a les obres o per augmentar el personal seria massa elevada i per l'infrafinançament sostingut de les residències. Per contra, les places privades són un valor segur perquè una vacant es cobreix al cap de pocs dies.
El dirigent de la patronal indica que l’administració catalana i els ajuntaments s’han d’esforçar per “protegir” els edificis i buscar finques que només siguin per a usos socials, i evitar així l’especulació de qui busca un negoci immobiliari. “A l’Eixample hi ha una tempesta perfecta dels lloguers, i no se sap què vol fer Drets Socials amb els criteris”, afirma Freixa.
