“Fa més de cinquanta dies que tinc símptomes de covid-19 i no remeten”

BarcelonaL'experiència amb el covid-19 ha indicat als metges que un 80% dels pacients són lleus i moderats i que, generalment, passaran la malaltia i es recuperaran en un període aproximat d'entre cinc i deu dies. Però a mesura que passa el temps, els professionals estan detectant que la simptomatologia persisteix en una part d'aquests malalts: febre lleu, malestar, fatiga, tos, opressió al pit o dificultats respiratòries s'allarguen en alguns casos durant setmanes. Diversos testimonis d'aquesta situació expliquen a l'ARA que, com que no han requerit ingrés hospitalari, no se'ls ha fet cap test ni han pogut rebre cap dels tractaments que es donen a altres pacients. Les patologies que tenen aïllats a casa són sovint invalidants i la falta de respostes, desesperant.

"Fa més de cinquanta dies que tinc símptomes de covid-19 i no remeten", afirma la Lara, veïna de l'Eixample de 45 anys. El 17 de març, poc després que el seu company fos ingressat a l'hospital per coronavirus -ara ja ha rebut l'alta-, va començar a tenir una mica de febre, dolor toràcic i s'ofegava pel simple fet de parlar. Des de llavors els símptomes han anat a més o han disminuït segons la setmana, però en cap moment han desaparegut tots i molts dies no ha pogut sortir del llit. Seguint les indicacions de l'atenció primària, ha passat cinc cops per l'hospital, primer a l'Hospital Dos de Maig i després a Sant Pau. Li han fet auscultacions, radiografies analítiques i electrocardiogrames i, dijous passat, més de set setmanes després de l'inici dels símptomes, li van fer una prova serològica -per veure si ha passat la malaltia- i li van encarregar la prova de la tuberculosi. Encara no li han sabut dir què li passa.

Sentiment d'incomprensió

La "incomprensió" que sent la Lara és la mateixa que experimenta l'Àngela, veïna del Farró, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, de 34 anys. "Possible o probable covid-19" és el diagnòstic que ha acabat rebent després de tenir símptomes de la malaltia oscil·lants des del 22 de març. La falta d'aire, la fatiga, les punxades i la pressió als pulmons, el mal de cap i la diarrea han format el seu quadre, juntament amb la febre lleu. Tant a urgències d'atenció primària com de l'Hospital Clínic li han fet proves semblants a les de la Lara, i la recepta ha sigut que havia de fer repòs a casa, prendre paracetamol i "anar aguantant", explica. Divendres passat se li va reduir el malestar i el mal de cap, però la dificultat per respirar persistia. "Des del CAP em van dir que hi ha un grup de gent que estem tots així, que no saben per què i que fins ara no se'ns ha estudiat", afirma.

L'explicació s'ajusta a la que donen els metges d'atenció primària i hospitalària consultats per l'ARA. "Som molt conscients d'aquests casos i cada centre potser en té cinc o sis", afirma Nani Vall-llossera, metge de família del CAP Bon Pastor. "No compleixen criteris de gravetat però arrosseguen símptomes que són invalidants", afegeix, i admet un punt d'"impotència": "Ara per ara no som capaços de donar una resposta a aquests pacients". "No sabem què fer. Han aparegut a mesura que ha anat passant el temps i, tot i la clínica lleu i els resultats normals de les proves, no milloren", hi concideix Meritxell Sánchez-Amat, metge al CAP Besòs i presidenta del Fòrum Català d'Atenció Primària. Les hipòtesis amb què treballen els professionals són que aquests malalts podrien estar experimentant una reacció inflamatòria al virus, manifestar seqüeles de covid-19 o, fins i tot, tenir altres patologies, apunta Joaquín López-Contreras, cap clínic de malalties infeccioses de Sant Pau, que afegeix que la millora hauria de ser "qüestió de temps". "No els podem donar gaires coses", reconeix. "L'aspecte clau és descartar altres malalties importants i que no ens passi per alt res. I, un cop descartades, esperar i ser pacients", afegeix Lourdes Mateu, metge adjunta al servei de malalties infeccioses de l'Hospital Germans Trias i Pujol, partidària d'estudiar aquests casos.

Antoni Sisó, metge al CAP les Corts i president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, creu que el que hauria calgut davant la persistència dels símptomes era "comprovar si és covid-19 o no", però recorda que durant molt temps l'atenció primària, que atén els pacients lleus, no ha pogut fer proves PCR. Als malalts que ja porten quaranta o cinquanta dies afectats, en tot cas, Sisó creu que se'ls hauria de fer proves serològiques per determinar si han passat o no el virus i la possibilitat que ara puguin estar patint seqüeles de tipus crònic. "Cal estudiar bé cada cas", diu.

El test serològic va ser la solució a la qual es va agafar la Natàlia, veïna de Gràcia de 50 anys, davant una "muntanya russa" de símptomes. Fa més de dos mesos que, juntament amb dècimes de febre, té tos seca que la deixa sense veu, malestar i cansament, i durant unes quantes setmanes va perdre el gust i l'olfacte, senyals propis del coronavirus. "Vaig pagar per fer-me una prova i va sortir que tenia anticossos; és a dir, que havia tingut el virus". Això li va servir per tenir més informació, però no va millorar. Dijous va anar a Sant Pau i li van fer un nou test serològic, que també va sortir positiu. I dissabte, com que es trobava pitjor, hi va tornar i va insistir fins a aconseguir que li fessin una PCR. Mentre n'espera els resultats, la van enviar a casa i només li van receptar paracetamol i nolotil.

La majoria dels casos a urgències

La cap d'urgències de Sant Pau, Mireia Puig, reconeix que la "majoria" dels pacients que els arriben ara mateix al servei són malalts als quals la malaltia o els símptomes se'ls estan allargant. Molts tenen cansament, febre, dolor al pit o afectacions respiratòries prolongades -un quadre que pot ser derivat d'una pneumònia, explica-, i la recomanació que se'ls fa si no requereixen ingrés és que tornin a consultar si hi ha complicacions. L'Andreu (nom fictici), de 12 anys i de Badalona, va acabar ingressat la setmana passada al Germans Trias i Pujol després de tenir atacs de tos seca -que li van causar un esquinç als pulmons-, mal de cap i dècimes de febre des del 17 de març. A les quatre setmanes li van fer el test PCR i va donar negatiu, i també de problemes als ronyons i mononucleosi. Deprés de dos dies a l'hospital, i set setmanes de símptomes, finalment li van donar l'alta. La seva mare lamenta ara que no se li fes la prova del coronavirus abans. "Si haguéssim sabut que no tenia covid-19 ens hauríem estalviat un aïllament molt dur emocionalment [...]. Però entenc que no érem prioritat perquè el seu cas era lleu", diu.

Tots els testimonis consultats tenen una sensació semblant. "És un abandonament total, i estem recuperant-nos pitjor que gent que ha estat ingressada a l'UCI", diu la Lara, que no veu el final de la seva situació. "Penso: estic greu o no estic greu? Fins quin dia m'hauré de preocupar pel fet de no poder respirar o parlar?", es pregunta l'Àngela. "Estaré així tota la vida?", s'hi suma la Natàlia. Alguns metges al·leguen ara com ara els pocs coneixements que tenen del coronavirus, però fonts de l'atenció primària que prefereixen mantenir l'anonimat critiquen com s'ha tractat els pacients de llarga durada: "Molts es van contagiar al principi de la pandèmia i no van ser hospitalitzats ni tractats farmacològicament perquè no tenien criteris considerats de gravetat [...]. Però en cap moment han estat asimptomàtics, no s'han curat de covid-19 i, des que va començar el patiment, no han recuperat la salut ni poden fer vida normal", diuen. "El sistema sanitari no els ha ofert cap tractament ni estudi", conclouen.