Després del 1945, en un context internacional marcat per la creació de l'ONU i de l'Estat d'Israel, el govern espanyol intenta difondre un mite: el de l'ajuda de Franco als jueus que fugen de l'Holocaust. Se subratlla l'actuació d'alguns diplomàtics, el pas per Espanya de milers de jueus durant la Segona Guerra Mundial i es posa com a exemple el cas dels jueus espanyols salvats a França, Bulgària o Grècia. La realitat que mostren els arxius és ben diferent. Franco només tolera, per oportunisme i per la pressió dels aliats, que jueus que fugen de zones ocupades pels nazis passin per Espanya de trànsit cap a Amèrica, el Marroc o Palestina. El govern no vol cap "problema jueu". La mateixa política de rebuig i desinterès s'aplica als jueus sefardites. Lluny del mite de l'ajut altruista, els documents d'arxiu mostren com se seguí sobretot una consigna: "Passivitat".