El cinema radical de Milagros Mumenthaler venç a Locarno

Locarno.Hi ha vegades que es pot intuir en el palmarès d'un festival la importància que ha tingut algun dels seus membres en la decisió final. I quan aquest és el president, ja no n'hi ha dubtes. En aquest cas, el portuguès Paulo Branco, un dels productors independents europeus més importants. El seu nom es troba al darrere de propostes radicals de compatriotes seus com Joao César Monteiro, Pedro Costa i de l'etern Manoel de Oliveira. També és el productor de pel·lícules del suís Alain Tanner, el xilè afrancesat Raoul Ruiz o l'alemany Wim Wenders. No és cap sorpresa, doncs, que el Lleopard d'Or d'enguany hagi anat a parar a les mans de la debutant realitzadora argentina Milagros Mumenthaler per Abrir puertas y ventanas , una de les cintes de la secció oficial més discutides per la premsa. És un d'aquells films de tot o res: o entres en la seva proposta o és millor que marxis.

A més, aquesta opera prima s'ha endut un altre premi, el de millor actriu, per a la també debutant María Canale, de 24 anys. Un premi que és injust a mitges, o més ben dit, en dues terceres parts: Canale està esplèndida a la pel·lícula però és estrany no veure al costat del seu nom el de les dues altres protagonistes, Martina Juncadella i Ailín Salas. Són les tres germanes que passen gairebé tota la pel·lícula tancades a casa.

Els altres premiats

L'altra gran vencedora ha sigut la romanesa Best intentions, d'Adrian Sitaru, reconeguda en les categories de millor director i millor actor, Bogdan Dumitrache. Va ser un dels primers films vistos al certamen i un dels que més ràpidament s'havien oblidat. Al film, Dumitrache és un jove preocupat per la recent hospitalització de la seva mare. Plena de plans seqüència i sense quasi sortir de l'hospital, la cinta gira al voltant del desig del fill de canviar de centre la seva mare. Res més. Una altra vegada, una proposta radical.

El jurat ha guardonat també el japonès Shinji Aoyama amb un Lleopard d'Or especial per la seva carrera i per la plàcida Tokyo Koen . Dos films més han estat citats al palmarès: la irregular cinta israeliana Hashoter , de Nadav Lapid, ha rebut el premi especial del jurat, i la decebedora Un amour de jeunesse , de Mia Hansen-Love, ha recollit una menció especial. N'han quedat fora l'esplèndid documental suís Vol spécial, de Fernand Melgar, i les notables Another Earth , de Mike Cahill, i Terry , d'Azazel Jacobs, en què William Mapother i Jacob Wysocki, respectivament, haurien merescut el premi al millor actor. Pel que fa a les cintes de la Piazza Grande, la canadenca Bachir Lazaar, de Philippe Falardeau, ha rebut tant el premi del públic com el de la crítica.