Les cinc traves que dificulten l'empadronament de migrants

Girona / BarcelonaQuants ajuntaments catalans neguen l’empadronament a les persones migrants en situació irregular? La xifra és una incògnita perquè cap consistori l'anuncia públicament, ja que, si ho fessin, contradirien la llei. Amb tot, entitats com la federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) alerten que almenys una cinquantena d’ajuntaments —deu més que en el seu darrer informe, del mes de maig— incompleixen amb la seva obligació legal d’empadronar migrants, entre els quals hi ha, per exemple, Terrassa, Cornellà de Llobregat o Arbúcies. Tot i que l’atenció mediàtica es concentra a Ripoll, on el govern d'extrema dreta d’Aliança Catalana de Sílvia Orriols posa el focus en la immigració, les ONG avisen que no només els governs de dretes o d’extrema dreta desatenen aquesta exigència legal: asseguren que gairebé cap ajuntament actua d’acord amb la normativa que obliga a atendre les sol·licituds de les persones d’origen migrant.

Qualsevol persona, sigui quina sigui la seva nacionalitat, visqui al carrer, en un pis de lloguer o en un alberg d’acollida sense papers, té l’obligació d’iniciar els tràmits per inscriure’s al padró del municipi on viu habitualment. A partir d'aquí, cada administració té el deure d’incorporar les peticions al cens, per saber, per exemple, quin és el volum de serveis mínims d’aigua, sanitat, escolarització o serveis socials que requereix la seva població. Segons les entitats consultades, les traves que dificulten aquests tràmits són “transversals” i es donen independentment de la ideologia de l’alcaldia i de la mida de la localitat. 

Malgrat tot, la situació dels municipis assenyalats per les ONG és diferent i s'hi repeteixen cinc traves: hi ha governs que actuen amb inoperància i altres amb desatenció o lentitud burocràtica. Altres que dilaten els processos perquè responen a un clar biaix ideològic que busca explícitament desincentivar l’arribada de persones estrangers al municipi. Però darrere d’aquesta problemàtica també hi ha la por i la desconfiança dels sol·licitants, la seva ignorància de les normes, dels drets i deures o el seu desconeixement de la llengua –i la falta d’intèrprets–. Tots aquests factors actuen en contra seva.

Les ONG gironines també estan elaborant el seu propi informe, després d'estar recollint durant mesos les queixes d’una setantena d’entitats que treballen pels drets socials i migratoris. Un dels municipis que hi figuren és Girona. Tot i que des del maig té com a alcalde Lluc Salellas de Guanyem —que es presenta com un partit sensibilitzat amb els drets socials—, també surt a la llista d'incomplidors i acumula queixes de veïns. La Teresa, de 60 anys, venia de Colòmbia amb una patologia crònica i no va tenir-ho fàcil. “Volia accedir al padró social, però després d’esperar tres mesos no vaig tenir resposta i vaig haver de recórrer a una ONG que em deixés posar el seu nom al contracte del pis per accelerar el vistiplau de l’ajuntament”, recorda. 

"Aquí no són benvinguts"

Activistes i advocades consultades per l’ARA també expliquen que, més que una negativa directa o un guió sobre com denegar una sol·licitud, se segueixen diferents vies per dilatar els tràmits i ajornar la resposta a la demanda d’inscripció d’un document que és vital per tenir accés a drets bàsics com l’educació o la sanitat. “Posem el crit al cel i encenem una llum d’alarma perquè molts ajuntaments posen dificultats a les persones d’altres orígens a accedir al padró”, critica Lluís Puigdemont, membre d’ECAS. 

Des de Terrassa, a Sensemurs expliquen, per exemple, que el dret al padró queda tan “amagat” que si el demandant no va acompanyat d’un autòcton, difícilment es podrà inscriure a la primera. Una treballadora social explica a l’ARA que es demana documentació innecessària i de difícil recollida que fa que el sol·licitant s’hi hagi de personar diverses vegades, com una estratègia perquè l’expedient quedi aturat i la persona desisteixi. A Lleida, no empadronen en un habitatge ocupat sense permís de la propietat ni tampoc sense passaport vigent, assenyala Maria Soler, de l’entitat Arrels Sant Ignasi, que lamenta que aquestes negatives impacten en els més febles. Per exemple, els que relloguen una habitació i el propietari no els dona permís per empadronar-se. 

A Ripoll, i davant de les peticions d’admissió de persones d’origen magrebí, la mateixa Sílvia Orriols, l'alcaldessa, ha admès (i se n'ha enorgullit) en diversos plens que la seva estratègia és posar traves demanant documentació, inspeccions policials i no firmant els certificats fins al termini màxim de tres mesos. “Més que denegar les peticions, Orriols busca transmetre un discurs que atemoreixi la població migrant per dir-los que no triïn Ripoll per organitzar el seu projecte de vida, que aquí no són benvinguts”, argumenta Núria Palomar, de la coordinadora d’ONG de Girona. L’estudi de les ONG gironines assenyala també la deriva del govern municipal de Figueres, després que Jordi Masquef, de Junts, hagi tornat a l’alcaldia, i posa el focus sobre altres poblacions com Arbúcies, Amer o Santa Coloma de Farners. 

L'opció del padró social

Per a Abdelaaziz Mohamadi, president de l’Associació per la Convivència i la Cohesió Social d’Arbúcies, les traves municipals són una mostra més del “racisme institucional” perquè, diu, es vol evitar sigui com sigui la inscripció de migrants “que viuen i treballen al municipi”. Assegura que aquest consistori denega els empadronaments d’estrangers en un mateix habitatge si no comparteixen cognom o no presenten la cèdula d’habitabilitat o la fiança del lloguer.

“Potser els ajuntaments tenen por d'un efecte crida”, apunten des de Terrassa Sensemurs, una afirmació compartida per Laia Costa, advocada de la fundació Ficat, especialitzada en l’acompanyament a persones en situació de vulnerabilitat social. L'experta assenyala que “el soroll al voltant de la migració” a les portes de les eleccions europees pot tenir un efecte negatiu per al col·lectiu quan “es barreja migració amb delinqüència i problemes” sense evidències. Per tenir una fotografia més real dels consistoris contraris als empadronaments, l’entitat preveu presentar mocions als plens municipals perquè els regidors prenguin posició i quedi clar quins són els ajuntaments que no acaten la llei.

A banda de la llei, a més, hi ha diverses sentències judicials que recorden als ajuntaments que no es poden denegar sol·licituds per l’estat de l’habitatge o la sobreocupació, ocupar un espai, i ni tan sols quan algú no té un sostre ni domicili fix. Per a aquestes circumstàncies existeix l’anomenat empadronament social, que permet el registre a un centre municipal o els serveis socials.