Cinc projectes que ja estan canviant el món

BarcelonaEl futur sovint és fosc i terrible; però els deu experts, empresaris i acadèmics que aquest dimarts s'han reunit al CCCB durant les jornades 'Fixing the future' ['Arreglant el futur'] són optimistes. Però no cegament, sinó amb coneixement de causa. Tots ells han experimentat de ben a prop i testat amb projectes exitosos que és possible canviar el futur per a bé des d'ara i que fer-ho no solament és bo per al planeta, sinó que també pot ser-ho per a la butxaca. "La mala notícia del futur és que està certament trencat; la notícia lletja és que caldrà molta feina per arreglar-lo, però la bona notícia és que podem fer-ho", diu Mark Stevenson, escriptor, home de negocis i encarregat d'iniciar la jornada 'Fixing the future', que ha impulsat l'organització Atlas of the Future en col·laboració amb el diari ARA.

Noves tecnologies per guanyar confiança en el que comprem

Jessi Baker, creadora de Provenance.org

Qualsevol relació econòmica i social es basa en la confiança. Confiem en el fet que el taxista a qui parem ens durà al lloc pactat; confiem que la carn que comprem al supermercat és segura per menjar; confiem que el telèfon que adquirim funcionarà... Jessi Baker vol fer encara més patent aquesta confiança augmentant la transparència tot utilitzant la tecnologia 'blockchain' (cadena de blocs, en anglès). "És la mateixa tecnologia amb què funcionen les criptomonedes com el bitcoin, però pot fer-se servir per a molt més", diu Baker. Amb la seva plataforma digital, Provenance, aquesta enginyera anglesa ofereix a les empreses la possibilitat de comunicar cada pas de la seva cadena de producció i als consumidors el poder de saber realment com estan fets, d'on venen i qui fa els productes que compren. "Actualment hem de confiar gairebé a cegues en les empreses perquè no tenim totes les dades, però gràcies a la tecnologia no caldrà que ho fem. Tindrem tota la informació i podrem preguntar-los el que vulguem", conclou Baker.

Unir els barris per l'energia solar

Agamemnon Otero, activista i expert en energia solar

La tecnologia permet avui dia grans avenços, però sense comunitats de persones que s'hi involucrin és molt difícil que s'apliquin completament. És el que va descobrir Agamemnon Otero, londinenc d'origen uruguaià, quan intentava convèncer els habitants dels barris més humils de Londres d'instal·lar plaques solars als seus barris i cases. "Ens vam adonar que l'energia no era la prioritat de moltes d'aquestes persones, de manera que vam començar per parlar amb ells, preocupar-nos per les seves necessitats i involucrar-los de mica en mica en els projectes", explica Otero. Aquest activista ha aconseguit, estimulant les comunitats a treballar a favor de les seves pròpies fonts d'energia, instal·lar centenars de panels solars en algunes de les zones més pobres de la capital britànica, i tot dut a terme pels mateixos habitants del barri. "És necessari permetre a la gent construir la seva pròpia realitat", assegura Otero.

"En el futur gran part de l'agricultura serà sota terra"

Richard Ballard, creador d'un hort suburbà

Conrear vegetals sense llum solar i a desenes de metres sota terra pot semblar una bogeria, però l'anglès Richard Ballard ho està fent -i amb molt d'èxit- sota els carrers de Londres. Aprofitant antics refugis antiaeris de la Segona Guerra Mundial, Ballard i la seva companyia han aconseguit conrear tot tipus de vegetals utilitzant un 70% menys d'aigua que en camps a cel obert i sense abocar-hi pesticides. "Tenir els horts sota la mateixa ciutat -afegeix Ballard- ens permet produir, distribuir entre els supermercats i vendre al consumidor amb poc esforç de transport". És la teoria del quilòmetre zero portada a l'extrem. El cofundador de Growing Underground explica que les seves amanides ja s'estan venent a mercats, hotels i restaurants de Londres i que aviat ampliaran l'hort. "En el futur gran part de l'agricultura serà sota terra o en espais interiors a les ciutats", diu Ballard.

És possible consumir carn sense maltractar el planeta

Tony Lovell, pioner en ramaderia ecològica

La majoria d'ecologistes consideren que la ramaderia suposa un greu problema per al planeta: té un gran impacte en el clima -pel metà que desprenen els animals- i necessita espai i recursos en excés. Per a l'australià Tony Lovell, però, el problema no està en les vaques o les ovelles, ni tampoc en el consum de carn, sinó en com els humans gestionem el bestiar. Amb la seva companyia, SLM Partners, Lovell ha optat per renunciar a la ramaderia massiva i agressiva amb el medi per tornar a les tècniques del passat. "Mirem el que fa la natura. Restaurem la relació dels animals amb ella i els permetem moure's, aplegar-se com a ramat, i canviar de lloc amb freqüència -explica Tony Lovell-. És a dir, just el contrari del que fem ara: concentrar el bestiar, tenir-lo tancat i no canviar-lo de lloc". Tony Lovell sosté que hi ha 5.000 milions d'hectàrees disponibles al planeta per practicar aquesta ramaderia sostenible i que fent-ho, es pot restaurar el medi ambient, equilibrar les emissions de gasos contaminants i respectar la vegetació i la biodiversitat del lloc de pastura.

"La nova frontera és salvar la natura tot imitant-la"

Marco Antonio Attisani, fundador de Watly.co

Davant la necessitat de purificar l'aigua contaminada per al consum, sovint es produeix una paradoxa: els sistemes de depuració funcionen amb combustibles fòssils i són contaminants. L'italià Marco Antonio Attisani ha fundat l'empresa Watly per fer just el contrari: les seves màquines utilitzen energia solar -100% neta d'emissions- per depurar l'aigua. "No té sentit purificar aigua amb petroli, que contamina -diu Attisani-. Fer diners destruint el planeta no m'interessa". Aquest inventor i empresari imagina un futur en què la tecnologia es fusionarà amb la natura i no pas un en què la tècnica destrueixi el planeta. Per a Attisani, les ciutats del futur seran verdes i sostenibles energèticament. "La nova frontera és salvar la natura tot imitant-la", diu convençut.