Cinc projectes per convertir Barcelona en la capital universitària mundial

Barcelona"La mobilitat d'estudiants ja no és un problema, ara cal anar més enllà". Amb aquesta premissa el director de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP), Daniel Crespo, ha exposat la necessitat de convertir Catalunya en un referent universitari per enfortir les relacions amb la xarxa internacional. Un objectiu que es vol aconseguir fent de Barcelona la capital universitària mundial. La idea prové de l'impuls que la comunitat universitària va rebre després que el maig del 2022 Barcelona fos seu de la III Conferència Mundial d'Educació Superior (CMES) de la Unesco, una trobada que per primer cop es va fer fora de París, la seva seu habitual. Aquesta trobada va ser el punt d'inici dels 5 projectes internacionals que aquest any vol engegar l'ACUP en el marc del nou Pla de Projecció Internacional i Compromís Global de les Universitats Públiques Catalanes (2023-2026).

La cirereta del pastís serà aconseguir que Barcelona rebi el reconeixement de la Unesco com a capital universitària mundial. Aquest és un programa nou que obre l'organisme educatiu de les Nacions Unides i que, tot i que és tan recent que encara no té ni nom, fonts properes al projecte expliquen a l'ARA que alguns dels països que intentarien optar pel títol serien la Xina amb Pequín i també alguna ciutat dels Emirats Àrabs. La decisió, que també depèn de l'Estat, en principi es prendrà abans de finals d'any, però d'entrada la futura candidatura de Barcelona i les universitats catalanes compta amb el suport de la Generalitat, l'Estat, l'Ajuntament i la Diputació.

Més enllà de l'objectiu Unesco, l'associació que agrupa les vuit universitats públiques catalanes també desplegarà quatre projectes més per guanyar rellevància internacional: el programa Europa, que pretén repensar com potenciar l'educació superior a escala europea; el programa Ciutats i Universitats, que vol afavorir la interacció entre universitats a escala internacional on Barcelona tindria un paper destacat; l'Escola Internacional de Gestió i Política Universitària,que busca oferir programes de formació internacional des de Barcelona per a líders i gestors universitaris, i la Crida Internacional a l'Acció,que forma part de la xarxa GUNI –la Xarxa Global d'Universitats per a la Innovació formada per 290 institucions de 86 països–, que vol reunir 30 universitats del món per fer un treball de reformulació del concepte d'universitat durant tres anys.

Planificar inversions

Dintre el pla de treball per a aquest 2023, l'ACUP ha acordat treballar de manera conjunta amb el departament de Recerca i Universitats per dissenyar les bases d'un nou model de finançament de les universitats públiques. En aquest sentit, Crespo, que també és rector de la UPC, ha insistit en la necessitat d'establir un marc estable i previsible que permeti a les universitats planificar les seves inversions. "El model de finançament actual té més de 20 anys d'antiguitat i les universitats del 2020 ara fan coses que l'any 2000 no feien", ha lamentat. "Necessitem polítiques que no siguin tan disruptives, però que es mantinguin en el temps perquè si, per exemple, ara ens donessin de cop tots els diners que necessitem per solucionar els problemes de les plantilles, segurament no ho sabríem fer bé", ha explicat el director de l'ACUP.

La proposta de l'associació universitària és establir una política que com a mínim duri 3 anys i que estableixi un marc per al nou model de finançament que no sigui uniforme i que tingui en compte les necessitats i característiques de cada universitat. "No és el mateix la Universitat Autònoma de Barcelona, que ha de mantenir un bosc, que el patrimoni de la Universitat de Barcelona o la dispersió de campus de la UPC", ha exemplificat Crespo. D'aquesta manera, es vol marcar una línia a seguir que estableixi una millora en el finançament per arribar a l'1% del PIB en inversió que marquen tant el Pla Nacional per a la Societat del Coneixement com la nova llei orgànica del sistema universitari (Losu). L'escenari ideal seria que aquest nou marc s'aprovés "abans d'acabar la legislatura" i que fos consensuat per la Generalitat i les universitats.

Més enllà d'aquest nou possible model de finançament, un dels reptes que haurà d'afrontar en els mesos vinents la comunitat universitària és l'envelliment de la seva plantilla i la regularització de la figura del professor associat, a qui la Losu limitarà la docència a un màxim de 120 hores lectives. "Si la llei ens demana que tinguem més professorat funcionari, treballarem en aquesta direcció, però la malaltia no es curarà en un dia i encara no tenim una solució clara", ha replicat Crespo, que ha insistit que dintre la figura del professor associat a temps parcial hi ha moltes categories diferents i que no es pot establir una mesura general quan hi ha diversos perfils.

En aquest sentit, el director de l'ACUP ha aclarit que els 15 milions d'euros del pla de xoc contra la precarització dels docents que ha anunciat el conseller Nadal inclouen la transformació de professors associats en lectors, però també l'augment del personal d'administració i serveis (PAS) i també el problema de la falta de relleu generacional. Una situació que el mateix rector de la UPC ha reconegut que es reflecteix en el fet que aquest curs la mitjana d'edat dels investigadors de molts àmbits de les universitats catalanes se situa entre els 56 i els 57 anys.