Europa ja té 123 milions de pobres

Brussel·lesPobres no ho són només els sensesostre que demanen al carrer i dormen als caixers automàtics. Pobres també ho són les persones que viuen en llars on tots els membres de la família estan a l’atur, les que cobren un salari que està per sota del 60% del sou mitjà del país on viuen, o les que no es poden permetre luxes menors com fer una setmana de vacances a l’any o menjar carn cada dos dies. I Europa té avui cinc milions més de pobres amb aquest nou perfil que el 2010. O, dit d’una altra manera: un de cada quatre europeus viu en situació d’exclusió social. Així ho denuncia l’últim informe de Càritas Europa sobre l’evolució de la pobresa al continent, que s’acaba de presentar al Parlament Europeu.

“Amb l’Estratègia Europa 2020, els líders europeus es van comprometre a reduir la pobresa en 20 milions de persones entre el 2010 el i 2020. I, en lloc de reduir-se, la pobresa ha passat dels 118 milions al 2010 als 123 al 2013”, denuncia el secretari general de Càritas Europa, Jorge Nuño, que reclama que els estats membres facin els mateixos esforços per complir els objectius de reducció de la pobresa que els que fan per assolir els objectius de dèficit.

En concret, Càritas proposa que, abans de fomentar mesures per aconseguir retallar el dèficit dels estats membres, la Comissió Europea faci una avaluació de l’impacte que tindran aquestes mesures en les persones. “A Càritas som un observador privilegiat dels efectes directes que tenen les decisions polítiques; és automàtic: un govern anuncia una retallada i al cap d’unes setmanes veiem com augmenten les cues de gent que ve als nostres menjadors socials”, diu Nuño. L’informe alerta, així, que les mesures d’austeritat que han aplicat alguns països han estat tan estrictes que han fet trontollar els pilars de l’estat del benestar. “A Grècia, els aturats de llarga durada no tenen accés al sistema sanitari: 800.000 persones no poden anar d’urgències”, avisa.

Creix la pobresa amagada

Però Nuño vol superar el mite que els països del sud d’Europa han estat els únics que han patit els efectes de la crisi i denuncia que la “pobresa amagada” augmenta sobretot al centre i el nord d’Europa. “Alemanya és el país de la Unió Europa on més creixen els treballadors pobres, i al Regne Unit les persones que estan en risc d’exclusió social tot i tenir feina superen la suma dels que viuen de l’atur o d’una pensió”, puntualitza Nuño. Llocs de treball precaris, salaris mínims revisats a la baixa, contractes temporals i a temps parcial i retallades en les prestacions d’atur són alguns dels ingredients que fan que avui no n’hi hagi prou trobant feina per sortir de la pobresa.

Estirar la pensió de jubilació

Per això, Càritas demana que la CE no estableixi només objectius macro, com reduir la xifra d’atur, sinó també prioritats específiques, com lluitar contra la pobresa a la feina, promovent salaris mínims decents i sistemes fiscals progressius. I és que, si no, avisa, Europa podria enfonsar-se encara més: “Als països mediterranis la família ha fet de coixí per amortir els efectes de la crisi i la desocupació; hi ha molts avis que amb la jubilació estan alimentant tres generacions. Però quan s’hagin acabat els estalvis per estirar temem que arribi una segona onada de pobresa”, alerta.

Més enllà de l’augment de la pobresa i la desigualtat, la gestió de la crisi econòmica ha capgirat el panorama polític arreu del continent i ha enfortit els moviments dels extrems: pèrdua de confiança en el projecte europeu al Regne Unit, augment de l’ultradreta de Marine Le Pen a França i irrupció de l’esquerra radical a Espanya i a Grècia. “Temem que el contracte social, que la idea que tots estem d’acord a viure junts i a pagar impostos per construir carreteres i cobrar la jubilació, es trenqui; que quan la gent vegi que la protecció falla, deixi de creure en la convivència, deixi de creure en la democràcia”, avisa.