Cinc errors que fan de Catalunya el líder en contagis a Europa

Santa Coloma de Gramenet“Aquesta és la cinquena vegada que ens equivoquem i fracassem en la desescalada. La diferència és que ara teníem tots els elements per preveure i prevenir l'onada”, afirma el cap clínic de malalties infeccioses de l’Hospital de Sant Pau, Joaquin López-Contreras. La situació epidemiològica a Catalunya és crítica en termes de contagis i la pressió assistencial, preocupant. La Unió Europea desaconsella enèrgicament tant entrar al país com sortir-ne per la brutal incidència que registra (1.089 contagis per cada 100.000 habitants) i el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, admet que el Govern hauria d’haver “reaccionat abans”: “Amb aquestes xifres, clarament no hem fet bé les coses”.

Anna Llupià, epidemiòloga a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), recorda que “sortir en verd” al mapa europeu no és cap improvisació. “Ja ens van dir que el marc temporal de la pandèmia anava de 2 a 5 anys. La transmissió no s’atura sola”, destaca. De fet, els experts consultats advoquen per mesures quirúrgiques ràpides i severes per minimitzar danys i evitar les “mesures io-io”, que són més nocives per a l’economia i la salut de la població. L’investigador de la Universitat de Leicester Salvador Macip també lamenta que a les autoritats “els falti cintura” per decidir i fer una flexibilització de les restriccions prudent per por a perdre el turisme: “Amb el virus s’ha d’actuar per prevenció i no per reacció”.

Aquestes són les cinc causes que han precipitat la cinquena onada catalana, un embat inèdit a Europa.

1. Una desescalada ràpida tot i l'avenç de la variant delta

Catalunya inicia la desescalada a principis de juny i en dues setmanes recupera les festes majors i les revetlles; aixeca el límit de 10 persones a les trobades socials, dona llibertat a la restauració per servir més comensals per taula i reobre l’oci nocturn. Alhora, Salut ja anuncia que la variant delta, una mutació que està posant contra les cordes països com el Regne Unit, representa el 20% dels contagis al país. En poques setmanes canvia les regles del joc: és molt més contagiosa que l’alfa (la britànica) i té més facilitat per transmetre’s per aerosols. “Amb variants anteriors segurament no tindríem una explosió de casos com l'actual”, admet Llupià. 

Macip assegura que Catalunya va precipitar-se i va prendre "totes les decisions incorrectes" per viure una cinquena onada. Subratlla que aquesta variant és el principal factor que ha tornat a desestabilitzar bona part d’Europa, però recorda que al Regne Unit la virulència de la delta ja va demostrar el seu potencial per acarnissar-se amb els no immunitzats. Així, l’exemple britànic aconsellava ser prudent i evitar desescalar massa ràpid. En canvi, si a l'alta transmissibilitat del virus s'hi suma la reducció de mesures de contenció i l’augment de la interacció social, s'arriba a la “tempesta perfecta” perquè detoni una nova onada. Catalunya la va propiciar. 

“Es va decidir continuar amb el pla de desescalada tot i que les previsions ja començaven caducades", explica el metge, que diu que cap país europeu tenia excusa per reproduir els errors del Regne Unit i mentre "països com França ho van saber preveure, altres com Espanya i Catalunya, no”, conclou. També López-Contreras creu que es va subestimar l’amenaça d’aquesta variant. “L’error va tornar a ser veure un país veí passant-ho malament, menystenir-ho i tirar endavant amb els plans. I fins que no van esclatar els casos no veiem que la velocitat de contagi fa vertigen i que no s’assembla a res viscut fins ara”, lamenta. 

2. Sant Joan prepandèmic i macrobrots de final de curs

La setmana de Sant Joan es diagnosticaven uns 450 casos a la setmana, hi havia mig miler de positius als hospitals i 179 a les unitats de cures intensives (UCI). “Fa sis setmanes teníem una de les millors tendències de l’epidèmia i això, més el bon ritme de vacunació, ens va fer confiar”, diu López-Contreras. Segons l’infectòleg, l’afartament social també hi va jugar un paper clau: “Vam fer més coses aquella setmana que els dos mesos anteriors i la bufetada ha estat espectacular”. 

El repunt de contagis va començar a Barcelona i l’àrea metropolitana i amb una acceleració de les infeccions entre els més joves. D’una banda, la revetlla de Sant Joan és la primera festivitat que se celebra amb certa normalitat: encara que alguns municipis van tancar les platges, moltes discoteques reobren, tant als espais interiors com exteriors. “Que a l’estiu tindríem un problema amb els menors de 30 anys ho sabíem des d’abans que s'acabés el curs. Sant Joan no hauria d’haver-se celebrat”, afirma Macip.

L’altre factor van ser els viatges de final de curs. La barreja amb altres grups i un menor grau de compliment de les mesures de prevenció van afavorir l’expansió de macrobrots com el de les Balears, que van disseminar el virus com la pólvora entre els no vacunats. El conseller de Salut va entomar divendres el mea culpa i va lamentar no haver recomanat amb més insistència que es cancel·lessin aquests viatges.

3. Mascaretes fora, tant a l'aire lliure com als interiors

Juntament amb altres consellers d’arreu de l’Estat, Argimon demana en reiterades ocasions al govern espanyol que modifiqui el decret que obliga a portar mascaretes al carrer adduint que el risc de transmissió és molt inferior. La mascareta, deia Argimon, no era necessària a l’aire lliure si es podien respectar les distàncies. Finalment, la Moncloa n’avala l’eliminació i el president espanyol, Pedro Sánchez, detalla des de Barcelona que la norma decauria el 26 de juny, deu dies després d'aquest anunci sorpresa.  

"En un pla de desescalada hi ha una part no escrita: allò què interpreta la gent. Treure's la mascareta dona el missatge que la pandèmia s'ha acabat", apunta López-Contreras, que sosté que aquest efecte no es va calibrar. “Si es portava la mascareta al carrer, t'asseguraves que es portava als interiors”, puntualitza.

També per a Macip l’error de les autoritats va ser la comunicació: “Era una decisió que s’havia d’explicar molt bé. Donaves peixet a la població perquè les coses anaven bé, però era perillós que es deixés de portar on tocava. I això és el que ha passat: no es va entendre bé i la gent n'ha prescindit en entorns de risc”. També hi coincideix Llupià: “Sempre hi ha molta confusió amb el discurs i les normes que s’emeten. La gent es pregunta: «¿Puc fer-ho?» en comptes de dir: «¿Si em protegeixo, puc fer-ho?»"

4. Aval als concerts i als festivals massius

La meitat dels brots d’aquest cinquè embat s’han registrat en l’àmbit social, és a dir l’oci nocturn, els concerts i els festivals. Així ho expressava el mateix Govern en la documentació amb què justifica davant de la justícia l’adopció del toc de queda per frenar la propagació del virus. En l’informe “queda demostrat” que en aquests entorns es dona majoritàriament l’incompliment de les mesures d’autoprotecció i seguretat, com l’ús de la mascareta i, tot i que “estaven molt ben organitzats”, Argimon va reconèixer que deixar fer els tres festivals previstos (Vida, Canet Rock i Cruïlla), amb més de 20.000 persones cadascun, va ser “un error”. “No ho repetiria”, va admetre. 

Pressió hospitalària

Segons López-Contreras, la celebració de concerts i festivals era “una bomba de rellotgeria”. “Als assajos clínics tot surt genial perquè les condicions mai són idèntiques a la realitat. Amb la propagació que hi havia, crec que no es va aplicar el principi de prudència com caldria”, afirma. De fet, el mateix dia que començava el Cruïlla, el 9 de juliol, Salut assegurava a l’ARA que no es plantejava cancel·lar-lo malgrat l’evolució epidemiològica. Pocs dies després s’anunciava la intenció de demanar un toc de queda. “Posar restriccions just després de permetre uns festivals per a població jove, la que més es contagiava, resta credibilitat”, diu Macip, que afegeix: “Hem tornat a repetir l’error de solucionar problemes econòmics assumint riscos per a la salut”. 

5. Sense planificació i excés de confiança en la vacuna

Quan el Govern inicia la desescalada només un 20% de la població estava vacunada del tot. Si bé el ritme d’inoculacions és alt i en un mes s’ha augmentat la xifra fins al 50%, Llupià qualifica de “fe desmesurada” la confiança de les autoritats en la vacunació. "Ens podem contagiar estiguem vacunats o no, de manera que canviar protocols d’aïllament perquè tinguis les dues dosis o avalar que la gent amb pauta completa vagi transmetent el virus és greu”, alerta. A mesura que el virus circula, hi ha més risc que muti i que es produeixi una variant que pugui escapar-se de la vacuna i “ens retorni” a la casella de sortida, segons Macip, que es pregunta si hi haurà una “variant catalana” després de l’explosió de casos. “La vacuna evita la mortalitat però no el contagi, no es poden eliminar les mesures de contenció de la nit al dia”, insisteix.

Tampoc no val qualsevol restricció perquè no totes responen al mateix objectiu. "Ara es vol reduir la pressió assistencial i els gestors tornen a posar el marc temporal dels 15 dies. Però cal planificació, anticipar-se als problemes i tenir una graella pública com fan Irlanda o Nova Zelanda, on es detalla la progressió de les mesures per a cada sector i es revisa cada 15 dies per adaptar-la a cada situació, com ara noves variants", relata Llupià. Per a l'experta, abans d'aplicar mesures que poden resultar "massa cares" pels resultats que donen cal avaluar-les. "No sabem qui pren les decisions al Procicat. Hi ha moltes escletxes en la gestió i per intuïció no pots limitar drets fonamentals. És molt greu. ¿No estem veient la crisi institucional que se'n pot desencadenar?", es pregunta.