Cinc desastres en tres anys: "Plou sobre mullat a les Terres de l’Ebre"
L’últim temporal arriba amb les destrosses del 2018 pendents d’arreglar i l’alerta dels desastres que comportarà la crisi climàtica
AldoverEn menys de tres anys les Terres de l'Ebre han patit els aiguats del 2018 (van caure 312 l/m2 al Parc Natural dels Ports, 266 a Alcanar i 170 Ulldecona en dos dies), el temporal Gloria, l'incendi de la Ribera d'Ebre (que va cremar 5.045 hectàrees), el temporal Filomena i ara aquesta tromba d'aigua que ha deixat 233 l/m2 en poques hores a les Cases d'Alcanar. El clima està canviant. El territori lluita contra els fenòmens meteorològics extrems. Però abans d’aixecar el cap del primer, arriben els incendis de sisena generació, temporals i llevantades. I cada vegada més sovint. L’istme del Trabucador és el senyal de la lluita de David contra Goliat. Per molt que s'arregli i s'intenti unir la barra de sorra, els pedaços es tornaran a descosir quan hi passi un petit temporal.
El paisatge canvia a correcuita. "El 1972 l'informe Meadows ja parlava de canvi climàtic i límits de creixement. El 2021 és evident. Estem en una posició en què podem confirmar que els temporals meteorològics seran més extrems i freqüents", afirma el geògraf, analista climàtic i director territorial d'Interior a les Terres de l'Ebre Miquel Alonso. "Hi fem tard. No sabem què passarà d'aquí vint anys, però els polítics fan el sord quan els científics fa dècades que adverteixen del canvi climàtic", afegeix el geòleg Àlvar Arasa.
Els dos experts apunten que per explicar per què s'inunden pobles com les Cases d'Alcanar, la Ràpita i Ulldecona s'ha de veure on són construïdes les cases i els edificis. Arasa recorda que Alcanar i les Cases són damunt una conca hidrogràfica de 8,8 km2 i quan dimecres hi van caure 233 l/m2 va aportar 2 hectòmetres cúbics a la conca hidrogràfica, cosa que va generar un cabal punta de 200 metres cúbics per segon, durant una hora i mitja, al barranc de Sant Jaume, que desemboca al principi del municipi costaner.
"Els ajuntaments no tenen clara la distribució urbanística del territori, no saben quines zones són inundables i quines no", lamenta Arasa. "Tombar les cases que s'han construït al costat de barrancs o lleres seria la millor opció, però és inviable. Cal que aprenguem a conviure amb els riscos i dels errors del passat", afegeix Alonso. L'alcalde d'Alcanar, Joan Roig, coincideix amb el geògraf: "És inviable tombar cases, a curt termini. Els antics plans urbanístics no tenien en compte la naturalesa. Eren plans de desordre urbanístic i l'exemple és la urbanització d'Alcanar platja". El geòleg apunta que una de les solucions per evitar inundacions implicaria construir sistemes de drenatge eficients que absorbissin la intensitat de les tempestes.
"El clima canvia més de pressa que el nostre temps d'adaptació. Les Terres de l'Ebre som molt vulnerables davant la meteorologia per com s'ha construït i la seua exposició del risc", sosté el geògraf Miquel Alonso. Mirant enrere i pensant en els incendis de sisena generació, els aiguats i els temporals, assegura que la façana litoral del Mediterrani serà la que més patirà les conseqüències de la crisi climàtica i que tot això caldrà que passi perquè hi hagi un canvi d’hàbits econòmics i de consum a escala mundial.
Els aiguats i temporals dels últims tres anys han causat d'anys milionaris només a Alcanar. Fa tres mesos es va cobrar la bestreta dels ajuts pels aiguats del 2018. Roig diu que a finals d'enguany començaran a arreglar les destrosses del temporal de fa tres anys. "Hem exigit al president de la Generalitat, Pere Aragonès, que els ajuts s'han de gestionar d'una altra manera. L'Estat paga el 50% i el nostre poble no pot assumir la resta. Són ajuts enverinats. A més, que ens donen dinou mesos per arreglar les destrosses i pagar el 50%. És inviable".
Fa tres anys la pluja va causar danys al 85% de la xarxa viària i infraestructures, valorats en 8,72 milions. "Plou sobre mullat. No s'ha pogut arreglar res del 2018, ara els danys es multipliquen per cinc", diu Roig, i adverteix: "La factura d'aquest aiguat serà esfereïdora". L’alcalde fa tres dies que no dorm: "Cada vegada que hi ha un avís d'aigua o s'activa l'Inuncat els canareus i les canareves tremolem". Mentrestant, cada dia de setembre que passa s’acosten més les pluges de la gota freda, cada vegada més torrencials. Molts ebrencs tenen sempre un ull pendent de la previsió del temps. Alonso alerta: "Arribarà un dia que no en direm fenòmens meteorològics extrems i extraordinaris perquè seran freqüents. Potser no tardarem gaire a assumir-ho".