Les cinc claus de la reforma educativa espanyola

L'Estat imposa el model lingüístic a les escoles i s'atorga la potestat per decidir el contingut de les principals assignatures

Sònia Sánchez
17/05/2013
3 min

BarcelonaLa reforma educativa que planteja la llei orgànica de millora de la qualitat educativa (Lomce), aprovada avui pel consell de ministres a proposta del ministre d'Educació, José Ignacio Wert, suposa una recentralització de les competències educatives cap a l'Estat –quan es tracta d'una atribució cedida a les autonomies– i imposa el model lingüístic a les escoles. Us n'expliquem els cinc canvis més destacats:

1. Imposició del castellà com a llengua vehicular. En les disposicions finals de la llei s'introdueix l'obligació d'incloure el castellà com a llengua vehicular a les escoles també a les autonomies amb llengua cooficial i s'estableix "el dret dels pares a escollir la llengua d'escolarització" dels seus fills, un punt que el Consell d'Estat va rebutjar subratllant que és competència de les autonomies decidir el seu model lingüístic escolar "sense que la legislació bàsica de l'Estat pugui frustrar l'elecció del model". La mesura escollida per Wert per garantir aquest dret dels pares, i que fixava l'anterior esborrany, era que la Generalitat pagués l'escola privada als pares que volguessin l'escolarització en castellà. El rebuig del Consell d'Estat ha portat una modificació mínima d'aquest punt: serà l'Estat qui pagui aquestes escoles, per a la qual cosa preveu una inversió de cinc milions, però ho descomptarà del finançament autonòmic.

2. Nova distribució de les assignatures. Amb la nova llei, les assignatures es divideixen en troncals, específiques i "de lliure configuració autonòmica". En aquest últim bloc, que en un primer moment s'havia anomenat "d'especialitat", hi haurà la llengua catalana. Però tant castellà com matemàtiques, ciències i geografia i història, entre altres, seran troncals, la qual cosa significa que l'Estat en decidirà íntegrament els continguts, i les autonomies només podran intervenir en el currículum de les "específiques" i decidir íntegrament les autonòmiques. Wert ho deixava clar en la roda de premsa posterior al consell de ministres: "L'objectiu és garantir una homogeneïtat mínima dels continguts educatius" a tot l'Estat.

3. Revàlides. La nova llei atorga també a l'Estat la potestat d'efectuar les avaluacions externes als alumnes al final de cada etapa educativa. Ara és la Generalitat qui fa aquestes avaluacions diagnòstiques, però el ministre vol unificar els criteris per als alumnes de tot l'Estat i pretén ser ell qui elabori i imposi aquestes noves revàlides. Algunes d'aquestes proves estatals seran només diagnòstiques, sense pes a l'expedient de l'alumne, com la del final de primària, però altres seran d'aprovació necessària per obtenir el títol, com la d'ESO i batxillerat. De fet, la prova estatal posterior al batxillerat pretén substituir l'actual selectivitat, organitzada i aplicada per la Generalitat de Catalunya, cosa que ha aixecat l'oposició tant del Govern com de les universitats catalanes. L'informe del Consell d'Estat també expressava la seva "preocupació" pel fet que es permeti a cada universitat fer proves d'accés pròpies, cosa que pot trencar l'equitat del sistema. El ministre assegurava avui, però, que aquestes proves "no són revàlides, perquè no tenen l'objectiu d'aquelles de regular l'oferta i la demanda, sinó de proposar millores al sistema".

4. Avança l'edat per triar entre FP i batxillerat. L'últim curs d'ESO es converteix en un curs d'especialització en què els alumnes hauran de triar entre la via cap al batxillerat, amb l'elecció d'assignatures "acadèmiques", o bé la via cap a la formació professional, amb assignatures "pràctiques". Abans i tot de 4t d'ESO, per als alumnes amb "dificultats d'adaptació" es preveu que se'ls pugui redireccionar –en lloc de cap a 4t d'ESO– cap a programes de "formació professional bàsica", que serien una reformulació dels actuals programes inicials de qualificació professional (PQPI).

5. Blindatge dels concerts a l'escola que separa per sexe. Entre els molts altres canvis que introdueix la llei, destaca el blindatge que fa de la concessió de concerts públics a les escoles que separen per sexe i atorga a aquesta possibilitat el rang de llei orgànica per tal de contrarestar l'efecte de les sentències del Tribunal Suprem que han dictaminat en contra d'aquest concert. A més, la Lomce elimina l'assignatura d'educació per a la ciutadania –un altre punt rebutjat pel Consell d'Estat– i la substitueix per "valors socials i cívics" a primària i "valors ètics" a secundària. En canvi, l'assignatura de religió a partir d'ara comptarà per a la nota mitjana de l'alumne. A l'ESO, la llei incrementa les hores de matemàtiques, llengua, ciències i anglès, en detriment de les assignatures optatives, que disposaran de menys hores. I al batxillerat redueix les possibilitats de combinar optatives per establir només cinc vies: ciències i enginyeria, ciències de la salut, humanitats, arts i ciències socials. També redueix la capacitat de decisió dels consells escolars dels centres.

stats