Cinc ciutats que canvien l’asfalt pel verd per protegir-se de la crisi climàtica

BarcelonaCinc de cada deu persones al món viuen en una ciutat, una xifra que el 2050 es preveu que encara augmenti un 20%. Això suposa un desafiament important, perquè les urbs són responsables de prop del 70% de les emissions mundials dels gasos d’efecte hivernacle i, alhora, són les àrees més vulnerables als efectes de la crisi climàtica –com les pluges torrencials o l’augment de les temperatures– i l’impacte en la salut dels seus habitants. És per això que moltes ja estan prenent mesures per adaptar-s’hi, ser més resilients i millorar el benestar dels ciutadans.

Les estratègies són ben diferents, des d’alguns municipis a la Xina que han obert refugis subterranis per a la seva població, com ara Chongqing, fins a Florida o Panamà, que opten per recuperar i restaurar manglars per evitar que l’onatge impacti sobre les poblacions de la costa i les faci desaparèixer. Però una de les accions més efectives i repetides per tot el globus és treure asfalt dels entorns urbans per crear espais verds. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estableix que com a mínim cada ciutadà hauria de tenir 9 m² de zona verda, tot i que apunta que l’ideal són 50 m² per càpita, que hauria de ser l’objectiu final.

Els estudis científics han associat el fet de gaudir d’espais verds naturalitzats, com ara parcs, o simplement tenir arbres a prop a una millor salut, més benestar i més qualitat de vida. Els espais de natura també ajuden a abaixar la temperatura, cosa que és crucial davant les onades de calor, i també absorbeixen contaminació i permeten una millor gestió de les pluges torrencials, evitant inundacions en àrees urbanes.

A l’ARA hem seleccionat cinc exemples de ciutats que s’estan reverdint per fer front millor a la crisi climàtica.

Medellín

El 2016, la segona població més gran de Colòmbia va arribar a nivells insalubres de contaminació de l’aire –triplicaven els nivells de partícules PM 2,5, considerats segurs per l’OMS–, que se sumaven als efectes de les onades de calor que patien. Per això, aquell any van endegar un programa de corredors verds que connecten carreteres, també verdes, jardins verticals, rierols, parcs i turons. Van començar traient carrils de trànsit en vies tan emblemàtiques com l’avinguda Orient, una macroartèria que travessa la ciutat, arrencant-ne l’asfalt i reemplaçant-lo per arbres –sobretot fruiters, com el mango, amb gran capacitat per absorbir CO₂–, arbustos i flors. Amb aquesta mesura, a més del benefici sobre la salut mental dels ciutadans per estar envoltats de més verd, han omplert la ciutat d’ombres, cosa que ha permès reduir-ne la temperatura mitjana entre 2 i 3 graus; han millorat la qualitat de l’aire gràcies a haver reduït el trànsit privat, i han vist com en aquestes àrees renaturalitzades es fomentava la biodiversitat. També han canviat els busos de dièsel que recorren la ciutat per uns altres d'elèctrics.

Singapur

Aquesta ciutat-estat del sud-est asiàtic té molt poc sòl i té la tercera densitat de població més elevada del món. Amb tot, ha aconseguit mantenir grans espais verds. Per exemple, han desenvolupat un sistema de carreteres anomenades nature ways (camins de natura), vorejades d’una gran varietat d’arbres, plantes i arbustos, que imiten l’estructura de les selves tropicals. Així redueixen la temperatura i la contaminació de l’aire. A més, la coberta vegetal proporciona ombres i espais per a la biodiversitat. Una altra de les singularitats d’aquesta ciutat és que aposten pels jardins verticals en façanes i terrats, que actuen com a barrera natural contra la calor i redueixen la demanda energètica; és el cas de la torre CapitaSpring, un dels gratacels més alts de Singapur.

Ruanda

En aquest país africà els aiguamolls tenen un paper cabdal per a la resiliència climàtica i el manteniment de la biodiversitat. La ràpida urbanització dels últims anys suposa una amenaça per a aquests ecosistemes, la mida dels quals s’ha vist reduïda. A la capital ruandesa, Kigali, s’hi ha engegat un projecte per treure ciment i restaurar zones d’aiguamoll. Aquests funcionen, a més, com a filtres naturals per a l’aigua de la pluja, que també emmagatzemen. A més, aquests espais proporcionen àrees renaturalitzades per als ciutadans, amb el consegüent benefici per al seu benestar.

París

Segurament és una de les ciutats europees més paradigmàtiques en l’adaptació climàtica. Davant de les previsions d’arribar a pics de 50 graus durant les onades de calor, des de fa anys l’alcaldessa Anne Hidalgo està impulsant mesures per preparar millor la metròpoli per fer front a aquest escenari. Per començar, fins al 2040 preveu arrencar un 40% de l’asfalt i canviar-lo per arbres –en vol plantar més de 170.000– i crear unes 300 noves hectàrees d’espais verds, a imatge i semblança de Londres. En segon lloc, està apostant per eliminar la meitat de les places d’aparcament en superfície per potenciar les subterrànies i destinar l’espai que quedi lliure a persones amb mobilitat reduïda, comerciants i, sobretot, a crear carrers per als vianants, amb carrils bici i extenses zones verdes, amb bancs per seure i fonts. També estan eliminant el trànsit rodat al voltant de les escoles i adaptant els emblemàtics edificis parisencs, amb teulada de zinc, per aïllar-los millor: els estan pintant de colors clars i fent cobertes vegetals per reduir entre 3 i 6 graus la temperatura.

Esmirna

La ciutat turca, la tercera més gran del país, pateix inundacions recurrents a causa de l’augment del nivell del mar i, paradoxalment, també està amenaçada per l'escassetat d’aigua. Per intentar resoldre aquesta situació, el 2022 van adoptar una estratègia de ciutat esponja: mitjançant tècniques d’infraestructures verdes –com ara jardins de pluja i estanys de retenció d’aigua, entre d’altres– gestionen la pluja que cau en zones urbanes, la recullen, l'emmagatzemen i la filtren, cosa que permet tenir dipòsits d’aigua i també evitar inundacions. A més, es contribueix a la conservació de l’entorn natural, s’incrementa la biodiversitat i es redueix l’efecte illa de calor.