Un de cada cinc alumnes catalans repeteix curs abans dels 16 anys

BarcelonaDivendres va ser l’últim dia de classe per a milers d’alumnes a les escoles i instituts catalans. Tots ells comencen els dos mesos i mig de vacances, i la tornada a les aules els queda lluny, però molts ja saben que quan tornin a classe no es retrobaran amb els companys habituals. Es tracta dels alumnes que repetiran curs, una situació que a Catalunya viu un de cada cinc estudiants abans d’acabar l’educació secundària obligatòria (ESO), als 16 anys.

Segons dades del departament d’Ensenyament, la taxa d’idoneïtat de Catalunya aquest any -mesura el nombre d’alumnes que es matriculen al curs que els pertoca per edat-és del 80,5% als 15 anys. Això significa que un de cada cinc alumnes haurà repetit curs abans d’acabar l’etapa de secundària. Aquesta dada, que es manté força estable en el temps -per exemple, el 2014 era del 75%- pot semblar alarmant, sobretot si la comparem amb la resta d’Europa -el percentatge se situa en el 13%-, però el cert és que Catalunya és la comunitat autònoma amb menys repetidors. A la resta de l’Estat, un terç dels alumnes -el 34%- repeteixen curs de mitjana, tot i que hi ha territoris, com Múrcia, on el percentatge s’enfila fins al 45%.

“És millor que repeteixi ara”

Un d’aquests estudiants és el fill de la Carmen. Repetirà segon d’ESO en un institut de l’àrea de Barcelona. Els seus pares hi estan d’acord perquè consideren que el nen no ha assolit els coneixements de la resta de la classe i creuen que “és millor fer-ho ara que no pas més endavant, quan les classes encara seran més difícils de seguir”. La Carmen admet que té por que el nen se senti “assenyalat”, tot i que tant a casa com a l’escola li han deixat clar que “repetir no és un càstig”. “Ell està trist perquè no anirà més amb els seus amics, però confiem que s’adapti a la nova classe”, explica la seva mare.

El fill de la Carmen tornarà a fer segon perquè ha suspès tres assignatures. La Lomce estableix que repeteixin els alumnes que no aprovin dues o més matèries a l’ESO, mentre que a primària ho decideixen els mestres, els psicòlegs i els pares en cas que l’alumne “no hagi aconseguit els objectius i assolit el grau d’adquisició de les competències corresponents”. Els experts, però, rebutgen que aquesta pràctica sigui el sistema. Ho va dir l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), que va considerar “alarmant” la taxa d’alumnes repetidors a Espanya pel “cost social i econòmic” que suposa per al país. Per a Lourdes Guàrdia, directora del màster d’educació i TIC de la UOC, repetir curs està justificat quan l’alumne té “problemes de maduresa” o fins i tot alguna “discapacitat o problema d’aprenentatge”, però no si l’argument és només el rendiment acadèmic. En aquests casos, Guàrdia aposta per “atendre la diversitat i personalitzar l’aprenentatge” al màxim. Ho apunta també el Consell Escolar de l’Estat, que demana que repetir curs sigui una “mesura extraordinària” que s’adopti quan s’hagin “esgotat totes les mesures de reforç i suport” durant el curs. La idea de fons és que repetir curs repetint també la metodologia d’aprenentatge no resol el problema.

Ho saben bé a les escoles i instituts. Iolanda Arboleas, directora de l’Institut de Sils, aposta perquè repetir sigui “l’últim recurs” i es faci sempre pensant “quin serà l’entorn didàctic i socioafectiu més favorable” perquè l’infant pugui millorar. Així, avisa que sovint és “molt perjudicial” fer repetir l’alumne malgrat que hagi suspès dues o més assignatures, perquè es pot considerar com un “fracàs”. Per això és partidària que la decisió no es faci només en funció de les notes sinó considerant altres factors, com la maduresa o la relació amb els companys. “A vegades, a primer i segon d’ESO, repetir pot ser útil per millorar el context socioafectiu, mentre que a tercer i quart si repeteixen ho fan perquè no acrediten l’etapa i no fan el procés competencial esperat”, explica.

Motius més enllà de les notes

A l’Escola Joaquim Ruyra de l’Hospitalet tampoc es tenen en compte només els aprenentatges, sinó que es consideren sobretot factors com la maduresa personal, les relacions i la vinculació amb el grup i l’entorn a l’hora de decidir si cal repetir curs. “Potser el fet d’estar ben vinculat al grup pot ajudar l’alumne a aprendre i a madurar i si el desvincules li provoques un xoc emocional que el perjudica”, opina Raquel Garcia, la directora d’un centre on l’any que ve repetiran dos alumnes. En un centre d’alta complexitat com aquest, han aplicat metodologies com les tertúlies literàries o els grups interactius per “dinamitzar” les classes. Garcia assegura, a més, que una de les claus per garantir que la repetició de curs “no sigui un càstig, sinó una oportunitat” és acompanyar l’alumne.

Més enllà de l’estigma i del xoc que pot suposar per a l’alumne, un dels arguments dels experts per refusar la repetició és que aquests alumnes “obtenen rendiments escolars baixos”, segons va admetre el Consell Escolar de l’Estat en el seu informe de l’any passat. Les dades de la Generalitat revelen que el 60% dels repetidors a l’ESO tenen un nivell baix o mitjà-baix en matemàtiques, i fins a quatre de cada deu tenen un nivell baix d’anglès. Un problema que, malgrat les crítiques, no sembla orientat a desaparèixer per ara.