Cigrons o diners?

“¿Si ets pobre has de menjar cigrons o sardines?” La pregunta la fa Anna Romero, una treballadora social municipal crítica amb el sistema centrat en el repartiment d’aliments entre la població vulnerable. De fet, aquest model està en crisi i les mateixes entitats aposten perquè sigui substituït per un basat en ajudes econòmiques directes als usuaris, perquè comprin el que considerin, en realitat. “Ser pobre no significa que no puguis decidir què menges. Hi ha persones que necessiten ajuda, que culturalment no estan acostumades al llegum, i resulta que se l’han de menjar, se’ls imposen els cigrons”, es queixa Romero.

“És una qüestió de dignitat de les persones”, subratlla la treballadora social. Té el mateix parer Rafael Martínez, responsable de l’ONG De Veí a Veí, radicada al barri barceloní de Sant Antoni, que reconeix la bona feina que estan fent els bancs d’aliments però que alhora diu que el repartiment de targetes moneder és una manera d’"empoderar” la gent que acudeix als serveis socials. L’entitat manté un model mixt, amb una part important de repartiment d’aliments frescos i secs i de productes d’higiene personal i de la llar. La peculiaritat del projecte és que ha creat el tonet, una moneda social virtual que pren el nom del gegant del barri. Amb tonets, els usuaris poden anar a comprar directament a botigues de la zona. El projecte posa en relleu, per una banda, el “vincle” entre els beneficiaris de l’ajut i el comerç de proximitat i, per l’altra, trenca amb el “paternalisme i les cues de la vergonya” per accedir als productes, subratlla Martínez, que assegura que la targeta moneder també potencia “l’estalvi”.

Entrades al cinema

Els usuaris tenen una partida mensual, assignada en funció dels membres de cada família i de si hi ha menors. Es pot augmentar si participen en les campanyes de recapte que s’organitzen per recollir aliments de primera necessitat que posteriorment es distribuiran. Si en algun moment la despesa supera el saldo, l’associació es fa càrrec de la part extra anant a pagar a la botiga. Martínez recorre també a la imatge dels llegums que feia Romero, perquè són aliments principals en les cistelles d’ajuda: “Amb els diners, la gent compra el que vol. De vegades ens havien retornat llenties perquè no els agraden”, diu. A més, ser vulnerable no està renyit amb tenir ganes de "luxes" com anar al teatre o el cinema i, en aquest sentit, l'entitat es planteja introduir articles culturals en aquest cistell social.

A l’entitat els amoïna també la “intimitat” de les persones i per això eviten l’exposició pública de la pobresa. Abans de recollir la comanda, els usuaris estableixen un vincle amb els equips de voluntaris, que mantenen entrevistes personals amb les famílies per conèixer les seves particularitats. Periòdicament es concerten visites per recollir els aliments. “Hem d’acabar amb el model de caritat, que també es genera en la manera com s’entrega l’ajuda”, sosté.

El fons europeu

La Comissió Europea encara no té a punt el canvi de model assistencial de la compra d'aliments, que actualment es fa a través del Fons d'Ajuda als Més Necessitats, conegut per les sigles Fead. L'objectiu és deixar enrere un model assistencial i transformar-lo en un que impliqui "la dignificació de la pobresa". De fet, ja fa anys moltes entitats i ajuntaments apliquen aquest model per evitar les estigmatitzacions dels usuaris, repartint targetes moneder cada cop amb menys elements visibles que els identifiquin com a beneficiaris d’ajuts socials. 

Però la "preocupació" de les entitats no rau ara en si cigrons o diners, sinó en els "problemes logístics" –sense més detalls– que poden fer que els aliments previstos en el context del Fead no arribin fins al segon semestre del 2022. Què passarà de gener a juny? Al Banc d'Aliments, la gran entitat distribuïdora, lamenten que seran mesos "durs" i ja parlen de "desabastiment" en ple augment de la demanda d'ajuda social, en paraules del director del banc de Barcelona, Lluís Fatjó-Vila. Amb el Fead la Comissió Europea reparteix cada any unes partides milionàries (563 milions d'euros en set anys a Espanya) perquè cada govern compri ajuda de necessitat bàsica. En el cas espanyol, l'executiu opta per adquirir més de 90 milions de quilos d'arròs, galetes, llegums o cacau per distribuir al 50% entre els bancs d'aliments i la Creu Roja, que al seu torn abasteixen, respectivament, petites entitats i ajuntaments i consells comarcals.

El govern espanyol va aprovar una partida de 86 milions d'euros per comprar aliments de cara a l'any vinent, però al ser productes subvencionats, han de passar una sèrie de tràmits legals (licitacions, concurs de concurrència competitiva) que no arribaran a temps per al gener. Això provocarà que hi hagi menys productes per repartir en un moment en què la demanda d'usuaris ha crescut un 30% per la pandèmia. I Fatjó-Vila apunta encara el perill que la situació empitjori quan s'acabin les mesures aprovades pel govern espanyol en l'anomenat escut social, com els ERTO. Per això, les entitats socials insisteixen en la urgència d'aprovar un pla contra la pobresa que permeti sumar la renda garantida i l'ingrés mínim vital per tal de garantir uns ingressos mínims per a una població que no s'ha recuperat encara de la crisi financera de fa una dècada. "Ens cal planificar a llarg termini, sense pedaços, perquè les famílies no tenen un coixí econòmic ni per menjar", denuncia un responsable del tercer sector.

Per minimitzar l'impacte del desabatiment, el departament de Drets Socials ja s'ha reunit amb les entitats per "millorar la cooperació", ja que com tots els aliments que reparteix la Creu Roja provenen del Fead això obligarà als serveis socials municipals a desviar els seus usuaris a d'altres entitats que reben producte del Banc d'Aliments i que es nodreix de donacions, excedents o recollides. En aquest sentit, Fatjó-Vila reclama de les administracions que destinin partides extres perquè es puguin comprar aliments i un esforç solidari al Gran Recapte, que es farà el 19 i 20 de novembre, prioritzant un altre cop les aportacions online.