Científics catalans creen el mapa genètic més complet dels grans simis
Entre els grans primats hi ha una diversitat tres cops més gran que entre els humans
BarcelonaEls ximpanzés són entre ells molt més diferents genèticament que els 8.000 milions d'humans que hi ha sobre la Terra. El mateix passa amb els goril·les, els orangutans i els bonobos. Entre els grans primats hi ha una diversitat genètica tres cops més gran que entre els humans. Ho indica un treball que avui publica Nature , que ha estat coordinat des de Barcelona, en concret des de l'Institut de Biologia Evolutiva, un centre mixt entre la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i el CSIC, en el qual s'ha seqüenciat el genoma de 79 grans simis, pertanyents a diferents espècies de goril·les, ximpanzés, orangutans i bonobos.
Es tracta de la biblioteca genètica més gran de primats. En l'estudi hi han participat 14 grups de recerca de 8 països. Bona part dels genomes, tots d'individus nascuts en llibertat, encara que alguns ara viuen en zoos, han estat seqüenciats des de Barcelona, al CNAG. L'estudi també inclou els genomes de 9 humans per poder establir comparacions.
El genoma humà es va desxifrar l'any 2000. El primer genoma d'un simi es va aconseguir el 2005, amb el ximpanzé. Més tard van venir el de l'orangutan, el goril·la i el bonobo, tots entre el 2011 i el 2012. "Però tan sols era un individu i tots amb tècniques diferents", especifica Tomàs Marquès, coordinador del treball i investigador de l'IBE. Per tant, les comparacions no tenien prou validesa. Ara, amb tots els genomes a punt, desxifrats amb la mateixa tecnologia, s'ha pogut fer una tasca d'arqueologia genètica.
L'estudi permet tancar una pregunta polèmica: on se situa l'ancestre comú d'humans i simis, i quan es van anar separant. Els investigadors situen fa 14 milions d'anys el moment en què, a partir d'un ancestre comú, es van establir dues branques, la que ens portaria a ser humans i la dels orangutans. El treball deixa obertes noves preguntes, entre les quals per què aquesta diversitat genètica és més gran entre els simis que entre els humans. Per començar, en sortir de l'Àfrica, els humans podríem haver estat sotmesos al que els científics anomenen coll d'ampolla . "Els humans tenim una història poblacional molt més senzilla que els primats", especifica Marquès. La diversitat genètica va quedar restringida quan tan sols uns quants van arribar a Europa.
Una vida més complicada
La vida dels grans simis, en general, ha estat molt més complexa, marcada per moviments poblacionals, per contraccions i expansions, explica Marquès. Els simis amb més variabilitat són els orangutans, que difereixen en més de 2 de cada 1.000 parells de bases, en comparació amb 1 de cada 1.000 parells de bases entre dos éssers humans. Aquest fet sorprèn tenint en compte que són menys -de fet, són dels primats més amenaçats- i viuen més aïllats, dues condicions que, en general, no propicien la diversitat genètica. Aquesta paradoxa indica que les amenaces que els afecten són més recents.
L'endogàmia és una de les màximes amenaces de la diversitat genètica. Els investigadors han observat que entre alguns grups de primats els creuaments entre familiars són freqüents. Ho explica Xavier Prado-Martínez, investigador de l'IBE, que també ha participat en el projecte: "En els goril·les de l'oest [espècie a la qual pertanyia el Floquet de Neu] que estan en perill d'extinció, hi ha nivells preocupants d'endogàmia", afirma Prado-Martínez. Segons un altre estudi dels mateixos autors, el Floquet de Neu va ser fruit de la relació d'una neboda amb el seu tiet.
La gran quantitat de dades genètiques que l'estudi posa sobre la taula es pot qualificar d'autèntica mina. A partir d'avui està a disposició de tots els científics del món, a través d'internet. Un altre dels mèrits del treball és haver recollit una quantitat tan gran de mostres de sang de simis per obtenir els genomes. Tots són nascuts en llibertat. Hi han col·laborat conservadors i veterinaris de tot el món, alguns que treballen en zoos i d'altres que fan treball de camp a l'Àfrica o l'Àsia.
Hi ha representades totes les espècies i subespècies d'aquests primats excepte una: el goril·la de muntanya, el més amenaçat del planeta, del qual tan sols queden entre 300 i 400 individus. No obstant, Marquès ja compta amb vuit mostres úniques, que ha obtingut gràcies a un veterinari que treballa en una ecoregió a Ruanda.