Diana Morant: "La ciència no mereixia ser una illa de precarietat"

MadridDiana Morant (Gandia, 1980) és ministra de Ciència i Innovació del govern espanyol des del juliol del 2021.Formada en enginyeria de telecomunicacions, ha impulsat la llei de la ciència, aprovada recentment amb les reticències de quaranta centres de recerca d’excel·lència de tot l’Estat.

Quin impacte ha tingut la pandèmia en la producció científica espanyola?

— En l’any de la pandèmia hem pujat una posició en el rànquing mundial de producció científica, de la dotzena posició a l’onzena. A més, estem en la sisena posició en producció científica sobre la pandèmia. És a dir, hem fet més i millor ciència. Els científics espanyols han estat a l’altura de les circumstàncies.

La pandèmia ha tingut un impacte important en el sistema educatiu i el nivell dels estudiants se n’ha ressentit. Com pot impactar això en el futur de la ciència espanyola?

— Ha sigut un any molt complicat en què s’han fet molts esforços per donar normalitat a una situació absolutament anormal, però jo estic segura que com a societat i com a sistema educatiu serem capaços d’esmorteir aquests efectes a llarg termini.

Acaba d’entrar en vigor la llei de la ciència. Quins són els seus punts forts?

— La seva fortalesa més gran és que s’ha aprovat sense cap vot en contra ni al Congrés de Diputats ni al Senat. Neix des del diàleg, des del consens i des d’una base formada per científics, sindicats, empreses, centres de recerca i universitats. La llei arregla la carrera científica perquè sigui predictible i li dona estabilitat i dignitat. Abans acabaves una tesi doctoral i no rebies una indemnització per finalització de contracte, i avui la reps. En el cas dels contractes postdoctorals, abans no tenies garantit un contracte indefinit i avui sí. Una altra fortalesa és el compromís de doblar el finançament públic en R+D d’aquí vuit anys.

El fet que tots els contractes hagin de ser indefinits, en projectes associats a un finançament temporal, ha fet que directors de quaranta centres d’excel·lència alertin que pot generar problemes a l’hora de pagar les indemnitzacions.

— Si en el nostre país avui dia un ciutadà que es dediqui al sector productiu que sigui té garantit un contracte indefinit per la reforma laboral, la ciència no mereixia ser una illa de precarietat. Era impossible que a un investigador li expliquéssim que si agafa un autobús al matí, el conductor té un contracte indefinit garantit i ell no el té. Una altra cosa és que, històricament, els centres de recerca no han vist que les administracions públiques hagin estat al seu costat i, per tant, tenien por que reconèixer aquests drets anés en detriment de la seva capacitat per finançar-los. Però juntament amb ERC ja vam anunciar a última hora que apujaríem els costos indirectes dels projectes de les nostres agències finançadores fins al 25%, que és el que fa Europa, perquè hi hagi un marge per cobrir totes aquestes despeses.

Però quan el finançament és europeu, hi ha molts casos en què no es permet que els fons es destinin a aquest tipus d’indemnitzacions.

— En les nostres convocatòries hi ha un 1% del finançament que aniria per al nostre propi pla i un altre 3% que dona flexibilitat per cobrir despeses d’aquests contractes europeus. Al cap i a la fi, estem parlant de vuit dies a l’any, que és la diferència entre la indemnització de l’acomiadament per un contracte d’obra i servei o un d’indefinit. Això no causarà la fallida de cap centre. Encadenar contínuament contractes d’obra i servei sí que pot causar un problema existencial a l’investigador perquè no li permet, per exemple, firmar una hipoteca.

Als directors dels centres els preocupava també que aquests acomiadaments puguin ser tan freqüents que s’hagin de considerar com a expedients de regulació d’ocupació, cosa que augmentaria la burocràcia.

— Això és una fal·làcia. El que fem amb el contracte indefinit és que s’acabi la temporalitat de finançament que hi havia fins ara. Un grup de recerca que aconsegueix finançament per tres anys i contracta un treballador, passats tres anys pot tornar a aconseguir diners per a la mateixa línia de recerca. Abans havia d’acomiadar el treballador als tres anys encara que s’aconseguís el finançament i ara treballem amb línies temporals d’investigació que donen més flexibilitat, coherència i cohesió als equips de recerca. Abans, un cop hi havia un equip cohesionat, s’havia de trencar i l’investigador es quedava al carrer fins que se li tornava a fer un contracte nou. Qui pot viure d’aquesta manera?

Hi ha vegades, però, que el finançament no es pot renovar. Què passa en aquests casos?

— Si es demostra que no es té finançament per suportar aquells tres, quatre o deu contractes s’hauran de fer acomiadaments objectius, que tindran més drets que els contractes d’obra i servei però no generaran cap cataclisme en cap centre. Jo entenc, i ho dic amb moltíssima empatia, que la gent de la ciència ha patit molt en aquest país i segurament s’ha sentit una mica abandonada per les administracions públiques. El canvi sempre provoca por, però nosaltres hem insistit que els acompanyarem.

El pressupost públic d’R+D actual és més alt que el del 2021, que ja era més alt que el del 2020, però una part important prové de fons europeus. Fins quan es tindrà accés a aquests fons i, si s'acaben, es podrà mantenir el pressupost amb fons espanyols?

— La sortida d’aquesta crisi ha tingut una recepta radicalment diferent de la sortida de la crisi financera. La recepta que s’ha triat ara des d’Europa, i que ha tingut un lideratge clar d’Espanya i del president Pedro Sánchez, ha sigut fer un pla de recuperació que s'ha demostrat fructífer amb el qual, a través de la injecció pública, poguéssim incentivar l’economia. Hem aconseguit que a Espanya arribin 140.000 milions d’euros. Aquest vol ser un pla de recuperació transformadora, perquè la recuperació de la crisi financera va ser lenta i no va transformar els sectors productius del nostre país. I el govern d’Espanya ha decidit que la ciència sigui un eix fonamental d’aquest pla. El pressupost, que duplica els pressupostos heretats del Partit Popular, ja és una decisió del govern d’Espanya. Els fons europeus són un baló d’oxigen que ens servirà per fer alguns canvis que perduraran en el temps, com per exemple la inversió en equipaments. Ara hem d’anar augmentant progressivament el pressupost estructural que no depèn dels fons europeus en aquest camí marcat a la llei.

Els últims anys hi ha hagut molts científics formats a Espanya que han marxat a treballar a l’estranger i no han tingut oportunitats per tornar. Han previst algun mecanisme per evitar això que s’ha anomenat "fuga de cervells"?

— Hem elaborat un pla de retenció, recuperació i atracció de talent i que mobilitzarà 3.000 milions d’euros en només divuit mesos. Estem fent l'oferta d’ocupació pública més gran dels últims quinze anys per estabilitzar tots els joves que tenen els mèrits acumulats però que no han tingut l’oportunitat de tenir una plaça pública. Estem millorant els equipaments, com per exemple el Mare Nostrum 5, una inversió de 52 milions d’euros que converteix el Barcelona Supercomputing Center en una infraestructura singular a escala internacional. Hem fet una inversió en equipaments i infraestructures que feia deu anys que no teníem. Això també atrau talent. Després hi ha tot un paquet per a la gent que se n’ha anat fora i que vol tornar. Amb el sistema anterior es deixava fora la motxilla dels mèrits i tot el que s’havia aconseguit durant la carrera a fora. Això ara ho reconeixerem a través de la llei i de nous mecanismes.

Les convocatòries de finançament del ministeri s’han publicat els últims anys sense avís previ i amb poques setmanes perquè els investigadors preparessin els projectes, que sovint són complexos. Ho canviaran això?

— Aquesta circumstància, que era sagnant, ja està rectificada. Hem posat un calendari fix que està publicat i ara els investigadors saben que, per exemple, les convocatòries del pla nacional sortiran al novembre. I puc avançar que tenim el compromís de publicar els formularis per a les convocatòries almenys un mes abans perquè els investigadors els coneguin i puguin avançar feina.

Aquest avançament dels formularis ja és operatiu?

— Si la convocatòria surt al novembre, a tot estirar l’1 d’octubre els tindrem publicats.

Als països punters en recerca, el sector privat hi contribueix de manera molt important: a Alemanya o Dinamarca ho fa amb més del 2% del PIB, mentre que a Espanya la xifra és del 0,8%. Com es pot fomentar aquesta inversió privada en recerca?

— El govern d’Espanya té un pla de transformació, recuperació i resiliència que casa les necessitats de la societat amb les potencialitats del nostre ecosistema productiu. Per exemple, la Comissió Europea ha dit que el 2035 deixaran de comercialitzar-se els automòbils de combustió. Doncs ja hem aconseguit que Volkswagen anunciï que fabricarà vehicles elèctrics a Espanya i que construirà una factoria a Sagunt. En el sector aeroespacial podríem parlar del futur avió de zero emissions amb propulsió per hidrogen, pel qual també estem apostant, o de les teràpies avançades que volem que s’investiguin i es fabriquin aquí. Estem posant diners tant en el sector públic com en el privat perquè es desenvolupin i s’inventin les coses al nostre país i no hàgim de comprar-les.

¿El govern està comunicant bé les mesures per posar un topall als preus de l'alimentació?

— Tot el govern està bolcat en fer propostes, però a vegades cal estudiar-les abans d'anunciar-les i no generar frustració. ¿Tenim les eines per limitar el preu del cistell de la compra? De moment, no tenim la resposta. Dit això, l'esperit de la iniciativa és que ningú surti guanyant d'una crisi mentre la resta pateix. Per això vam ser els primers a proposar impostos a les grans elèctriques i l'impost específic a les entitats financeres.

Creu que Yolanda Díaz va fer la proposta per electoralisme?

— Ho va fer amb bona voluntat, però moltes vegades les aspiracions en política no es tradueixen en possibilitats reals. Segurament la idea és bona, però si no és possible buscarem altres mecanismes.

Què està fallant perquè les mesures del govern no estiguin calant en la ciutadania?

— Hem hagut d'afrontar dues crisis sense precedents. La capacitat de resistència de la gent arriba un moment que es desborda. Ningú posa en dubte les mesures que està prenent el govern, però tenim una dreta absolutament irresponsable que no ha ajudat en cap moment de la pandèmia ni ara. La dreta trasllada que el problema és el govern. Però aleshores què està passant a Alemanya, Itàlia o França? Aquest simplisme, populisme, negacionisme i irresponsabilitat de la dreta i la ultradreta generen molta desafecció perquè el guirigall allunya la gent. La ciutadania acabarà entenent qui està al costat de qui.

¿Està descartat que vostè es presenti a l'alcaldia de València?

— Està descartat.