La ciència com a motor del canvi educatiu
L'Escola Montserrat de Cornellà i l'IRB col·laboren per impulsar la innovació pedagògica
Barcelona"Ho he trobat!", crida el Marc Miron mentre aixeca els ulls del microscopi. Els seus companys es giren i s'hi acosten per esbrinar el motiu d'aquest eureka. "Aquests teixits són de la part del darrere del cervell", explica el Marc mentre mostra la imatge d'una làmina de teixit cerebral. La resta se'l miren amb cara d'aprovació.
Això passava aquest matí al laboratori de l'Escola Montserrat de Cornellà, un centre educatiu públic que ha participat durant tres anys en el projecte Tàndem, coordinat per la Fundació Catalunya - La Pedrera. Aquesta iniciativa posa en marxa col·laboracions entre centres educatius i institucions de referència amb l'objectiu d'afavorir la innovació pedagògica, l'èxit escolar i el prestigi i la cohesió social del centre. Fins ara, s'han dut a terme tretze d'aquestes col·laboracions.
Aquests tres anys, l'Escola Montserrat ha treballat colze a colze amb l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB), de manera que l'activitat científica ha sigut l'eix vertebrador del nou projecte educatiu que s'ha construït conjuntament. "Volíem fer canvis i aquest projecte ens ha ajudat a fer-los", explica Marta Ruiz, mestra de quart de primària. "Ara dediquem més temps al treball per projectes basats en reptes, fem molta més activitat de laboratori i la vida de l'escola gira al voltant de la ciència", afegeix.
Per aconseguir aquest canvi, el claustre de l'escola ha rebut trenta hores de formació anual i la col·laboració de més de vint científics de l'IRB. "He vist la meva filla més motivada", assegura Elisabet Vàzquez, mare d'una estudiant que ja va a l'institut però que va formar part del projecte durant dos anys. "El nostre fill ens ha explicat qui era Rosalind Franklin", diu amb admiració Ricardo Guevara, pare d'un estudiant de cinquè, en referència al treball que es va fer a l'escola sobre aquesta investigadora, la recerca de la qual va ser tan imprescindible com poc reconeguda en el descobriment de l'estructura de l'ADN els anys 50.
A més de la motivació i el coneixement adquirit, aquest tàndem ha permès una actualització del laboratori de l'escola, que ara compta amb set microscopis nous, una gran mostra de teixits preparats per observar i documentació de més de 150 activitats de laboratori per fer amb l'alumnat. El laboratori, inaugurat com a cloenda del projecte, ha sigut batejat amb el nom de Joan Guinovart, en honor al director de l'IRB per la seva implicació amb l'escola. "Ha sigut una experiència molt gratificant", explica Guinovart. "La ciència s'ha de començar a fer de petit –continua–, no perquè tothom s'hi hagi de dedicar, però sí perquè tothom tingui la capacitat d'analitzar problemes amb mentalitat científica". Mentre fa aquestes valoracions assegut en una cadira de la biblioteca de l'escola, els alumnes de sisè que es dirigeixen al laboratori s'aturen, el saluden i hi encaixen les mans de manera sonora i esportiva, en una mostra evident del que ha significat per a ells el projecte. "Aquest tipus de coneixement és fonamental per tenir gent educada que no es deixi engalipar per teories màgiques, polítics corruptes o interessos econòmics", conclou el científic.