El físic danès Niels Bohr, un dels exploradors pioners de l’àtom, deia que fer prediccions és molt difícil, especialment quan es refereixen al futur. Malgrat la saviesa d’aquest avís, hi ha vegades que algunes tendències es poden extrapolar corrent pocs riscos. Més concretament, els resultats científics dels últims anys permeten albirar un 2018 en què la ciència aprofundirà en algunes línies que tot just acaben d’esclatar.
Una de les més rellevants, sens dubte, és la capacitat de modificar l’ADN que permet l’eina coneguda com a CRISPR. Aquest any, per exemple, ja s’ha editat amb èxit el material genètic d’embrions humans amb l’objectiu d’eliminar una malaltia cardíaca. Tot i que aquests embrions no estaven destinats a ser implantats, la tècnica ja s’ha aplicat a persones: a Alemanya s’ha utilitzat per regenerar la pell d’un nen que patia una malaltia genètica greu i a la Xina s’han fet diversos assajos amb malalts de càncer, els resultats dels quals són encara desconeguts. A Europa i els Estats Units, a més, està previst fer assajos de tractaments contra diversos tipus d’anèmia.
Amb aquests precedents i perspectives, no és difícil pensar que el 2018 pot ser l’any en què proliferin els assajos clínics basats en CRISPR amb l’objectiu de tractar malalties de base genètica. L’avançament de la Xina, a més, fa pensar que es pot desencadenar una mena de cursa biotecnològica entre potències com els Estats Units i la mateixa Xina, semblant a la cursa espacial que ja van mantenir al segle passat els Estats Units i la Unió Soviètica.
Hi hagi cursa o no, el que és ben clar és que les possibilitats que obre aquesta tecnologia són esborronadores i requereixen un debat ampli i profund. Una cosa és modificar l’ADN per guarir malalties i una altra de ben diferent és fer-ho per millorar capacitats com la memòria, la intel·ligència, la força física i la velocitat. Tot i que encara som molt lluny d’assolir aquestes capacitats, és probable que n’assolim de parcials o de semblants més aviat del que esperem.
D’altra banda, hi ha persones, els biohackers, que reivindiquen el dret a modificar el propi ADN i empreses que ja comercialitzen kits que permeten fer-ho a casa. Si aquesta escalada continua, aquestes tecnologies d’edició de l’ADN arribaran aviat al mercat, d’entrada a uns preus altíssims. ¿Podran garantir els sistemes públics de salut l’accés de tothom que ho necessiti a aquests tractaments? ¿Com es regularà l’activitat d’empreses que ofereixin aquests serveis a preus astronòmics, limitant-hi així l’accés? ¿Començarem aviat a abordar seriosament aquestes qüestions?
En una altra línia de recerca, el 2017 també s’ha vist com el sistema d’intel·ligència artificial AlphaZero aprenia a jugar a escacs des de zero i sense ajut humà en quatre hores, fins al punt de ser capaç de derrotar el millor programa informàtic actual. Avui dia hi ha moltes màquines que funcionen soles: des de metros sense conductor fins a drons militars. Jugar a escacs no comporta cap perill, però, en el futur immediat, cal obrir també un debat sobre la conveniència d’introduir intel·ligència artificial en màquines que, per exemple, poden utilitzar armes de manera autònoma.
El 2018 també serà l’any que els detectors d’ones gravitatòries que fins ara han detectat quatre fusions de forats negres i una d’estrelles de neutrons duplicaran la sensibilitat. Això farà que esdeveniments com aquests siguin més habituals i, per tant, es consolidi aquest nou sentit amb què, gràcies a un coneixement profund de la gravetat i a una tecnologia punta, podem observar l’Univers des de fa un parell d’anys. Aquest sentit pot permetre, en un futur no tan immediat, observar l’Univers quan tenia menys de 380.000 anys i no emetia llum. Si es detecten ones gravitatòries originades abans d’aquest moment, podrem veure com eren l’espai, el temps i la matèria poc després del naixement de l’Univers.
Tot i que hi ha participació d’investigadors i institucions de recerca catalanes en aquests àmbits científics, els recursos que el país ha destinat a la recerca i el desenvolupament s’han reduït considerablement des de l’any 2009, quan van superar l’1,6 del PIB. Les últimes dades, corresponents a l’exercici del 2015, indiquen que la inversió catalana en R+D repunta lleugerament i se situa en un 1,52% -l’espanyola arriba a l’1,22% i la de la zona euro assoleix un 2,13% sense haver experimentat cap reducció des del 2006-. Convergir amb la zona euro en aquest aspecte seria una manera d’avançar cap a un model econòmic de més qualitat. Un altre factor que pot jugar un paper determinant en l’evolució a curt termini del sistema de recerca català és la intervenció de les finances de la Generalitat per part del govern espanyol. Tal com han advertit les universitats i els centres de recerca de Catalunya, és fonamental recuperar l’agilitat del funcionament ordinari per poder competir amb les institucions de recerca internacionals.
La ciència que vindrà el 2018 segons els experts
Alícia Sintes (Universitat de les Illes Balears)
“Aquest 2018 serà un any intens en el camp de les ones gravitatòries. Els detectors estaran aturats fins a finals d’any, però encara s’ha d’analitzar un gran volum de dades de la campanya passada. Estem desenvolupant models més precisos per buscar senyals més febles que els que s’han detectat fins ara, corresponents a fusions de forats negres o estrelles de neutrons, per trobar ones gravitatòries procedents d’estrelles de neutrons en rotació. Pensem que n’hi ha unes 2.500 que podem detectar a la nostra galàxia. Són laboratoris formidables per estudiar el comportament de la matèria en condicions extremes de camps magnètics, densitat i temperatura”.
Lluís Torner (Institut de Ciències Fotòniques)
“Aquest 2018 és probable que hi hagi avenços importants en tecnologies quàntiques que permetin avançar en la construcció d’una xarxa d’internet quàntica, més segura que l’actual. Un altre camp en què tenim esperança és el de la utilització de la llum solar per generar electricitat, tot i que això potser no arriba tan aviat. Les plaques fotovoltaiques actuals transformen un 18% de l’energia solar en corrent elèctric, però ja hi ha materials que poden arribar a rendiments del 30% o el 40%. El problema és que són tòxics o cars. Estem treballant per trobar nous materials que superin aquestes limitacions”.
Anders Jonsson (Universitat Pompeu Fabra)
“Els algoritmes d’intel·ligència artificial han assolit el 2017 les fites més rellevants dels últims deu anys. La clau ha sigut utilitzar l’aprenentatge per esforç, que maximitza el rendiment d’un procés a llarg termini. El 2018 podem veure algoritmes com AlphaZero aplicats no només a jocs com els escacs sinó també al control de l’ús de robots o a l’optimització del funcionament d’edificis i instal·lacions”.
Fátima Gebauer (Centre de Regulació Genòmica)
“El 2018 probablement veurem una aplicació més fluida de la ciència bàsica al camp de la biomedicina. Les tècniques d’edició genètica es començaran a aplicar a problemes no tan delicats èticament i tècnicament com la manipulació d’embrions humans. Un d’aquests problemes és el rebuig que experimenten pacients que reben òrgans trasplantats. Una possibilitat que probablement no es materialitzarà aquest any però que podria fer-ho aviat és la utilització de porcs que, mitjançant aquestes tècniques, puguin arribar a produir òrgans humans aptes per a trasplantaments”.
Salvador Aznar (Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona)
“El 2018 podem veure grans avenços en la immunoteràpia contra el càncer, és a dir, en l’estimulació del sistema immunitari per lluitar contra el desenvolupament de tumors. En aquests moments hi ha pacients que no responen bé a aquests tractaments i també hi ha tumors que els resisteixen. És probable que al llarg de l’any comencem a entendre el perquè d’aquestes limitacions i puguem millorar notablement aquest tipus de tractament”.
Guillem Anglada Escudé (Universitat Queen Mary de Londres)
“Els últims anys hem guanyat capacitat a l’hora de descobrir planetes que orbiten altres estrelles. Aquest 2018 potser comencem a detectar si alguns d’aquests planetes tenen atmosfera, un pas molt important per conèixer-los millor i investigar-hi la presència d’aigua”.
