Milers de científics busquen tractaments per a la Covid-19

Nova YorkDesprés de treballar a un ritme frenètic, un equip format per centenars de científics ha aconseguit identificar 50 fàrmacs que es podrien convertir en tractaments eficaços per als infectats pel coronavirus.

Són molts els científics que busquen fàrmacs que ataquin aquest virus. Però el Grup de Recerca per al Coronavirus del Quantitative Biosciences Institute (QBI), amb seu a la Universitat de Califòrnia (a San Francisco), està provant un mètode nou i insòlit. Els investigadors busquen fàrmacs que protegeixin les proteïnes de les nostres cèl·lules que el coronavirus utilitza per créixer i reproduir-se. Molts d’aquests possibles fàrmacs ja han sigut aprovats per tractar patologies -com ara el càncer- que aparentment no tenen res a veure amb la Covid-19, la malaltia causada pel coronavirus.

Deixar-ho tot pel coronavirus

Uns científics de l’Hospital Mount Sinai de Nova York i de l’Institut Pasteur de París ja han començat a provar els fàrmacs contra el coronavirus, que cultiven als laboratoris. Aquest grup de recerca, format per persones allunyades geogràficament, està a punt de donar a conèixer les seves conclusions a finals d’aquesta setmana. Si aquesta investigació obté bons resultats, serà un èxit científic força important: en pocs mesos s’haurà identificat un antiviral per tractar un virus que, abans del gener, ningú sabia que existia.

“Estic molt impressionat per la velocitat i l’escala a què es mouen”, comenta John Young, cap de malalties infeccioses a Pharma Research and Early Development, del grup Roche, que col·labora en part del projecte. “Creiem que aquest nou mètode té un autèntic potencial”.

Uns quants investigadors del Quantitative Biosciences Institute (QBI) ja van començar a estudiar el coronavirus al gener. Però el mes passat l’amenaça es va fer més imminent: a Califòrnia van detectar que una dona s’havia contagiat sense haver viatjat últimament fora del país. Aquesta dada feia pensar que el virus ja circulava.

Tal com recorda Nevan Krogan, director del QBI: “Quan vaig arribar al laboratori els vaig dir que havíem de deixar córrer totes les altres coses. Tothom s’havia de dedicar a aquest tema les 24 hores”.

El doctor Krogan i els seus col·legues van començar a buscar les proteïnes de les nostres cèl·lules que el coronavirus utilitza per créixer. Normalment un projecte així s’allargaria uns dos anys. Però el grup de treball, format per 22 laboratoris, el va enllestir en unes quantes setmanes. “Fas videoconferències amb trenta científics: és d’allò més esgotador i increïble”, diu el doctor Krogan.

Mapes de proteïnes

Els virus es reprodueixen injectant els seus gens dins d’una cèl·lula humana. El mateix mecanisme de lectura de gens de la cèl·lula fabrica aleshores unes proteïnes virals que s’adhereixen a les proteïnes cel·lulars per crear nous virus. Al final s’escapen de la cèl·lula i n’infecten d’altres.

El 2011 el doctor Krogan i els seus col·laboradors van idear un sistema per identificar totes les proteïnes humanes a través de les quals els virus manipulen les nostres cèl·lules: un “mapa”, com en diu Krogan. Van crear un primer mapa per al VIH. Aquest virus té 18 gens, cadascun dels quals codifica una proteïna. Al cap d’un temps els científics van descobrir que el VIH interactua, d’una manera o altra, amb 435 proteïnes dins de les cèl·lules humanes.

El doctor Krogan i els seus col·legues van fer mapes semblants per a altres virus, com l’Ebola i el dengue. Cada patogen segresta la seva cèl·lula hoste manipulant una combinació diferent de proteïnes. Des del moment que disposen d’un mapa, els científics el poden utilitzar per buscar nous tractaments.

Al febrer, el grup de recerca va sintetitzar gens del coronavirus i els va injectar en unes cèl·lules. Hi van detectar més de 400 proteïnes humanes que, segons sembla, són les que el virus necessita.

Els símptomes dels contagiats s’assemblen als de la grip perquè el coronavirus ataca les cèl·lules de les vies respiratòries. El nou mapa mostra que les proteïnes del virus es desplacen per l’interior de tota la cèl·lula humana i interactuen fins i tot amb proteïnes que aparentment no tenen res a veure amb la creació de nous virus.

Una de les proteïnes virals, per exemple, s’adhereix a la BRD2, una proteïna humana que s’ocupa del nostre ADN, activant i desactivant gens. Ara els experts en proteïnes intenten esbrinar, mitjançant el mapa, per què el coronavirus necessita aquestes molècules.

Kevan Shokat, químic de la Universitat de Califòrnia, a San Francisco, està analitzant minuciosament 20.000 fàrmacs aprovats per l’Administració d’Aliments i Fàrmacs dels EUA per buscar indicis de la seva capacitat d’interactuar amb les proteïnes del mapa creat pel laboratori del doctor Krogan.

Enviament a Nova York i París

Shokat i els seus col·legues han trobat 50 candidats prometedors. Per exemple, un fàrmac anomenat JQ1 pot atacar la proteïna BRD2. Els investigadors ja havien descobert el JQ1 com a possible tractament per a diversos tipus de càncer. Dijous el doctor Shokat i els seus col·legues van omplir una capsa amb els primers 10 fàrmacs de la llista i aquella mateixa nit els van enviar a Nova York perquè els provessin contra coronavirus vius. Els fàrmacs van arribar al laboratori d’Adolfo García-Sastre, director del Global Health and Emerging Pathogens Institute, de la Facultat de Medicina Icahn de l’Hospital Mount Sinai. Fa poc que García-Sastre ha començat a fer cultius de coronavirus en cèl·lules de mico. Durant el cap de setmana, l’equip de l’institut es va posar a tractar cèl·lules infectades amb els fàrmacs per comprovar si n’hi havia algun que aturés els virus. “Hem començat a fer experiments, però haurem d’esperar una setmana per obtenir les primeres dades”, deia aquest dimarts el doctor García-Sastre.

Els investigadors de San Francisco també van enviar el lot de fàrmacs a l’Institut Pasteur de París, on també han començat a provar-los contra el coronavirus.

Si troben fàrmacs prometedors, els investigadors tenen previst provar-los en algun animal infectat amb coronavirus: potser seran les fures, perquè se sap que contreuen la SARS, una malaltia estretament relacionada amb la Covid-19.

Encara que alguns d’aquests fàrmacs demostrin la seva eficàcia, els científics s’han d’assegurar que es poden aplicar a tractar la Covid-19 sense riscos. Per exemple, podria ser que la dosi necessària per eliminar el virus del cos comportés efectes secundaris perillosos.

Aquest projecte desenvolupat en col·laboració no és ni de bon tros l’única iniciativa per trobar un fàrmac antiviral eficaç contra el coronavirus. Un dels que acapara més atenció consisteix en un antiviral anomenat remdesivir. En anteriors estudis fets en animals, el remdesivir va bloquejar una sèrie de virus. El que fa és impedir que els virus formin nous gens. Al febrer, un equip d’investigadors va descobrir que el remdesivir era capaç d’eliminar el coronavirus de cèl·lules infectades. Des d’aleshores s’han posat en marxa cinc assajos clínics per comprovar si el fàrmac serà prou segur i eficaç per a la lluita contra la Covid-19 en humans.

Altres investigadors han optat per noves estratègies força sorprenents. Aquest dissabte uns investigadors de la Universitat de Stanford van informar que feien servir la tecnologia d’edició de gens CRISPR per destruir gens de coronavirus en cèl·lules infectades.

El doctor Krogan i els seus col·legues estan acabant el mapa del SARS-Cov-2. Ara preparen un informe que publicaran a internet abans del cap de setmana i que també han enviat a una revista perquè el publiqui. Aquest article inclourà una llista dels fàrmacs que els investigadors consideren els millors candidats per tractar els malalts de coronavirus. Com diu el doctor Krogan: “Qui sigui capaç de provar-los, que els provi, sisplau”.

Copyright The New York Times Traducció de Lídia Fernández