Més a prop de tancar el CIE de la Zona Franca

El 30 d’octubre el tanquen per obres i s’ha convocat una manifestació el mateix dia perquè no s’obri mai més. La cinquantena d'interns seran traslladats a altres centres de l'Estat

El centre d'internament de immigrants (CIE) de la zona franca de Barcelona./ FRANCESC MELCION
Laura Morral
23/10/2015
4 min

BarcelonaEl ministeri de l’Interior ha anunciat que el 30 d’octubre tancarà el Centre d’Internament per a Estrangers (CIE) de la Zona Franca per fer-hi obres i millorar les condicions de les instal·lacions. Està previst que les obres durin uns tres mesos i, mentrestant, la cinquantena de persones internades seran traslladades a altres CIE d’Espanya. La plataforma Tancarem el CIE (SOS Racisme, Tanquem els CIEs i Migra Studium) ha vist la notícia com una oportunitat per fer pressió i aconseguir que el centre no torni a obrir mai més. Per això la plataforma ha convocat, el mateix dia que s’inicien les obres, una manifestació a les portes del centre d’internament. “Treballarem perquè cap més veí sigui privat de llibertat pel seu lloc d’origen”, explica el jurista Marc Serra, portaveu de l’organització.

El 18 d’octubre va fer un any d’una gran mobilització que va significar un punt d’inflexió en la lluita per tancar el CIE. L’última batalla va ser el juliol del 2015, quan el Parlament va aprovar la resolució per demanar al govern espanyol el tancament del CIE de Barcelona. La plataforma ha unit forces amb altres comunitats autònomes per aconseguir, de cara a les eleccions generals, el tancament de tots els CIE d’Espanya. En aquests últims anys el centre de la Zona Franca ha sigut motiu de polèmica per la mort de tres interns (Mohammed, Idrissa i Alik), la gran opacitat que el rodeja i els nombrosos casos de denúncia per maltractaments que han sortit a la llum pública. L’entitat Migra Studium, d’altra banda, estima que més de 1.333 persones han sigut internades al CIE de Barcelona en l’últim any i que només la meitat són expulsades.

Situació de vulnerabilitat

Segons dades oficials, gairebé 400.000 persones van abandonar Espanya de manera voluntària el 2014. En canvi, el nombre de persones internades als CIE va ser d’unes 9.000, de les quals 4.726 van ser deportades. Així doncs, el nombre d’expulsions no arriba a l’1,2% del total del flux de retorn d’immigrants. Segons Alba Cuevas, portaveu de SOS Racisme a Catalunya, la xifra és irrisòria i desproporcionada en comparació amb el patiment causat i constata la ineficàcia i la raó de no ser d’aquest centre. “No compleix l’objectiu pel qual va ser creat i els costos de manteniment són desproporcionats per només aquest 1%”, afegeix.

Els CIE existeixen des de l’any 1985, però fins al 2014 no han tingut cap reglament que legitimi els drets dels interns. “Encara ara hi ha molta manca de transparència”, assenyala Cuevas. Actualment, aquest reglament no s’aplica. Segons Serra, les persones internades a la Zona Franca no són informades sobre la seva situació i les comunicacions amb familiars són curtes i es fan en locutoris amb un vidre entremig. Tampoc no hi ha lavabos a les cel·les i les habitacions estan tancades amb clau tota la nit. Molts interns fan les seves necessitats en galledes o queden supeditats a la voluntat d’un policia. Marc Serra explica que l’expulsió es comunica a la persona sense previ avís ni presència d’advocat ni d’intèrprets. Al centre de Barcelona tampoc no hi ha places per a dones. Les detingudes a Catalunya són traslladades a altres CIE d’Espanya.

El CIE de la Zona Franca, a més, té una cel·la d’aïllament per tancar les persones “conflictives”. Aquesta mesura s’ha de comunicar a les autoritats judicials però les entitats no tenen constància que es faci. Tampoc no hi ha ni psicòlegs ni gent preparada per atendre la diversitat dels interns.

En teoria, un CIE respon a una mesura cautelar de caràcter excepcional per assegurar l’expulsió de persones que han entrat a Espanya de manera il·legal i no tenen papers. En aquest cas, en principi només es priva del dret a la llibertat de trànsit. A la pràctica es vulnera el dret a la comunicació i a l’assistència lletrada, i l’assistència mèdica no es garanteix les 24 hores. “Els CIE són més presons que les presons”, denuncia Serra. Segons Marga García, coordinadora de visites de Migra Studium, el nivell d’angoixa és molt gran, i més quan aquestes persones no han comès cap delicte.

Maltractaments físics i psíquics

Cuevas assenyala que la seva organització ha comptabilitzat i gestionat una vintena de casos per maltractaments físics i psicològics, i afirma que les poques denúncies que hi ha no prosperen. El jurista constata que és molt difícil aportar mitjans com a prova de les acusacions. Les càmeres de seguretat del CIE deixen angles morts i hi ha espais que no en tenen, on es produeixen la majoria d’agressions denunciades. A més, “els interns que denuncien veuen accelerat el seu procés d’expulsió”, diu Serra.

Segons Cuevas, el CIE està custodiat i regit interiorment per la Policia Nacional, mentre que la intervenció judicial és anecdòtica. A banda, el ministeri de l’Interior està deportant persones sense que passin pel CIE aprofitant la detenció de 72 hores sense assistència lletrada i sense la possibilitat que un jutjat revisi l’ordre d’expulsió. Les dades de Migra Studium evidencien que el 44% dels interns no tenen antecedents de cap tipus i són privats de llibertat per la mera estada irregular, i que els interns amb antecedents ja havien complert de manera íntegra la seva condemna. “A les nostres visites constatem el fortíssim impacte psicològic d’aquests internaments”, destaca García.

Capacitat per a 226 persones

El CIE de la Zona Franca té una capacitat per a 226 persones, es va inaugurar el 2006 i va substituir el centre de la Verneda. La ubicació de l’actual CIE respon a les exigències funcionals del mecanisme de deportació: és invisible als ulls de la ciutat i facilita el procés d’expulsió per la seva proximitat a l’aeroport del Prat. Segons García, la seva estructura carcerària contribueix greument a estigmatitzar i criminalitzar les persones immigrades.

El 78% dels interns poden acreditar un arrelament al país

El 78% d’interns al CIE de la Zona Franca fa entre 7 i 15 anys que resideixen a Catalunya. També hi ha joves que van arribar sent menors per reagrupació familiar o tutelats per l’Estat i que, ara, no tenen vincles amb el seu país. “Aquests internaments són il·legals. El CIE no pot internar persones amb arrelament”, diu el jurista Marc Serra. També hi ha detinguts a la frontera de costes. “És una irregularitat. El CIE està pensat com a porta de sortida i no d’entrada d’immigrants sense passaport”, denuncia Cuevas. Un 50% provenen del Magrib, un 19% de l’Àfrica subsahariana i un 17% de l’Amèrica Llatina. Actualment hi ha una mitjana de 50 internats i l’estada màxima és de 60 dies.

stats