Ciclistes i vianants: un matrimoni difícil

BARCELONABarcelona s'ha reivindicat, en els últims anys, com una ciutat de bicis. Cada dia s'hi fan, de mitjana, 118.000 desplaçaments en bicicleta, quan fa sis anys no se'n feien més de 47.000. La irrupció del Bicing, el servei públic de lloguer de bicicletes, va servir de revulsiu i, quasi de sobte, la ciutat va veure com les bicis saltaven al carrer. Els ciclistes reivindicaven el seu lloc a l'espai públic i van créixer les tensions amb els vianants en espais de convivència, com ara les voreres o els carrers de trànsit restringit. El boom també s'ha vist en el creixement del nombre de ciclistes que es veuen involucrats en accidents, que s'ha incrementat un 26% en un any -523 l'any 2011-. La ciutat ara té en marxa una auditoria dels carrils bici per detectar-ne les deficiències i també estudia canviar o, en alguns casos, deixar d'instal·lar els separadors de cautxú que es van posar en determinats carrils i que han generat problemes a motos i cotxes.

Els ciclistes habituals expliquen que Barcelona encara té punts foscos en la seva conversió en una ciutat amable amb les bicicletes, com ara completar uns carrils bici amb recorregut coherent i segregat, però sobretot reivindiquen la necessitat de deixar clares les normes del joc per evitar tensions.

Nova ordenança aquest any

La normativa municipal preveu actualment que les bicicletes poden transitar per les voreres, sempre que tinguin com a mínim cinc metres d'amplada i en aquell moment no hi hagi aglomeracions. També es marca una velocitat màxima, 10 km/h, i es demana deixar tres metres d'espai lliure. Un cúmul de condicions difícils de determinar que ara l'Ajuntament ha decidit eliminar. L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ja ha anunciat que abans que acabi l'any tindrà llesta una nova ordenança sobre la bicicleta que decretarà la prohibició de pujar a les voreres. Un anunci que ha encès el debat -l'enquesta oberta a l'Ara.cat evidencia un pols igualat entre partidaris i detractors de la nova norma-. Mentre els que s'oposen a compartir l'espai per a vianants amb vehicles de dues rodes ho celebren com una victòria, les associacions de ciclistes en critiquen la precipitació, perquè diuen que la ciutat encara no està preparada perquè les bicicletes puguin deixar de fer ús de les voreres.

Dificultats per al ciclista novell

Des d'Amics de la Bici, Albert Garcia veu el canvi legal com un "atac" a l'ús de la bicicleta, sobretot perquè "avorta les opcions dels més petits i dels ciclistes més inexperts a sortir al carrer amb la bici" o, en qualsevol cas, "els condemna a fer el temerari". Critica, a més, que la ciutat ja ha dibuixat molts carrils bici sobre les voreres, com el de la Diagonal o el carrer Tarragona, i que, acceptant això, "ara l'Ajuntament no pot dir als ciclistes que no hi circulin". I menys, assegura, fent-ho com una "prohibició absoluta". I, en aquest punt, posa l'exemple del Portal de l'Àngel, on en cap de setmana i hora punta és quasi impensable passar-hi en bicicleta, però a la nit, quan queda buit, és una via "molt plàcida per als ciclistes". El límit el posa en l'obligació de la bicicleta de respectar el vianant.

Joan Valls, president del Bicicleta Club de Catalunya, acusa el consistori de ser "poc responsable", perquè tot i que comparteix l'objectiu a llarg termini de reservar en exclusiva les voreres per als vianants, defensa que encara no s'ha fet la feina prèvia per fer possible el canvi. Critica, per exemple, que la ciutat ha de resoldre el problema tècnic de les interseccions en casos en què el carril bici s'acaba en sec, com ara al carrer Marina quan arriba a la Meridiana.

També reivindica que es recuperi la forma original dels tacs de cautxú segregadors que "inicialment marcaven l'inici de cada carrer amb una peça vermella per alertar els conductors" i en destaca la necessitat en punts de conflicte, com ara el xamfrà entre els carrers Urgell i París, on "els cotxes, en girar, envaeixen el carril bici". Valls lamenta que el principal problema de la bici és la creença que "amb el carril bici ja està tot resolt". I no: "Cal, també, un canvi de xip general per introduir la bicicleta", sentencia.

Segons l'urbanista i enginyer de camins Francesc Magrinyà, que també és un ciclista convençut, el problema clau és deixar clars els drets i els deures dels uns i els altres. Remarca, en aquest sentit, que si les bicicletes van per la vorera ho han de fer el més a prop possible de la calçada i que hi han de circular a una velocitat moderada i fer servir el timbre només per alertar els vianants perquè no facin canvis de rumbs sobtats quan passi la bici. I afegeix que els vianants, al seu torn, han d'acceptar ser timbrejats i entendre que no se'ls està demanant que s'apartin, i han de tenir clar que els ciclistes també poden pujar a la vorera. Demana al consistori un vídeo per fer pedagogia a banda i banda, un "pacte de ciutat", perquè fins ara "no s'han explicat bé les normes del joc".

Dibuix en xarxa per a bicicletes

La crítica, però, va més enllà de la teoria. El model de coexistència entre trànsit a motor, bicis i vianants també ha d'afectar, segons Magrinyà, l'urbanisme. Proposa estudiar els usos dels carrers per marcar -respectant sempre la prioritat del vianant- aquells on les bicis poden anar més còmodes i aquells on la gent té més activitat. Fer, en definitiva, un mapa de carrers tranquils de bicis i de carrers amb coexistència. I va una mica més enllà en apuntar que es pot dibuixar en quadrícula, com s'ha fet ara amb la nova xarxa de bus, per habilitar un carrer per a bicis cada tres carrers.