Chris Carnie: “Fent un bé a la societat, fas un bé a la teva empresa”

Chris Carnie sorprèn d’entrada pel seu bon català. Se’n va anar d’Anglaterra per donar als seus fills l’experiència de viure a l’estranger i la família es va enamorar del Montseny. Fa 20 anys que viu a Sant Esteve de Palautordera, des d’on defensa que estem vivint una revolució filantròpica. Carnie és fundador de Factary, una consultora especialista en filantropia i captació de fons.

Comencem per la definició de filantrop: la persona que estima els seus semblants.

La paraula ve del grec i significa “amor a l’ésser humà”. Però hi ha molt debat sobre què és la filantropia. Jo en tinc una visió molt àmplia: és un acte que ajuda una altra persona, i pot ser directe (fer-se voluntari de la Creu Roja) o indirecte (posar un milió d’euros a una ONG cultural).

Què es considera avui filantropia?

Abans només hi havia una filantropia caritativa, que no demanava gaire a canvi. Ara hi ha més opcions: des de la donació caritativa fins a la inversió en una empresa social que generi 200 llocs de treball per a discapacitats i que impliqui un petit retorn econòmic per a l’inversor.

Qui són els principals filantrops al segle XXI?

La idea que són les empreses no és certa. Les empreses en fan, però en realitat són les persones la font més important de diners. En la llista primer hi ha les persones, després les fundacions i finalment les empreses.

¿Les empreses opten més pel patrocini, que busca un retorn per a la marca?

Qualsevol acte filantròpic té un retorn. Si dono 1 euro a un senyor sense sostre rebo un bon feeling. El que passa amb les empreses és que estan més interessades a valorar aquest retorn i enquadrar-lo amb els seus beneficis. Els empresaris ja pensen d’una forma diferent dels seus avis, i n’hi ha que volen tenir una empresa que obtingui beneficis però també que impliqui retorn social. Han après que fent un bé a la societat, fas un bé a la teva empresa. No es tracta de comprar barat i vendre car, sinó de cuidar totes les persones vinculades a l’empresa.

Parles d’una revolució filantròpica. Quina revolució és?

¿Recordes la teva àvia fent donacions?

Sí, a l’església, quan passaven la panera. O el sobret pel Domund.

Ho feia en silenci, sense parlar-ne ni buscar res a canvi. Doncs en dues generacions hem passat d’aquella visió de la filantropia a una altra que parla d’inversions, estratègia, indicadors d’efectivitat, impacte. El que està passant és fruit del canvi en les empreses.

Posem-nos prosaics. Molta gent deu pensar: ho fan per desgravar.

No. Hi ha molts estudis que demostren que la desgravació no és la motivació principal. Ajuda que una persona que volia donar 10.000 euros en doni 14.000, però fins i tot en les societats on fins fa poc no hi havia desgravació, o ben poca, hi havia filantropia, com a Suècia, Noruega i Dinamarca. La desgravació és la manera que té l’estat de pronunciar-se a favor de la filantropia. És un petit premi.

Per ser filantrop s’ha de ser ric?

Moltes vegades quan parlem de donacions ens referim a 10 o 20 euros i quan parlem de filantropia parlem de xifres més grans. Crec que donar 1 euro ja és filantropia. Però és veritat que hi ha un segment de gent adinerada -els high-net-worth individuals (HNWI), gent que té més d’1 milió de dòlars de capacitat d’inversió- que són un laboratori per estudiar la filantropia i entendre’n les motivacions, perquè són pocs i són identificables. També és el segment en què hi ha més experimentació, amb les donacions, els préstecs, els bons d’impacte social...

Quins motius els mouen?

No hi ha un filantrop estàndard, tots són diferents. N’hi ha que tenen motivacions religioses o ètiques, gent que ve d’una família adinerada i sempre han ajudat els altres i continuen la tradició familiar. Hi ha gent potser més jove que tenen una idea política de la filantropia, pensen en la justícia social. N’hi ha d’altres que estan motivats per veure l’impacte social directe que resulta de la seva filantropia.

El micromecenatge és filantropia?

Sí. El crowdfunding ha obert un nou canal molt més directe entre donant i beneficiari. En el model tradicional d’ONG fas una donació a una entitat que subvenciona una altra entitat a l’Àfrica; és una cadena llarga. El micromecenatge se salta intermediaris.

S’evita la falta de transparència?

Les ONG grans són molt transparents, i cada vegada més. Sí que hi ha una falta de transparència a les fundacions. Només el 7,4% de les fundacions espanyoles publiquen els comptes anuals a la web.

I això que des del cas Palau s’han qüestionat molt.

La base de la filantropia és la confiança. Si estic pensant a posar 10.000 euros en una entitat és perquè tinc confiança en la gent que la gestiona. Si no hi ha transparència no es pot crear aquesta confiança. Tenim un problema molt greu a l’Estat. A Holanda van condicionar les desgravacions fiscals a la publicació dels números de les fundacions i ara la gran majoria ho fan.