El Chikungunya, com es transmet i com evitar-ho: 12 preguntes amb resposta

BarcelonaUn home de 60 anys que viu a Gandia, al País Valencià, és el primer cas autòcton de Chikungunya a l'Estat. L'home, que no ha viatjat fora del país els últims tres mesos, s'ha contagiat dins mateix d'Espanya.

Què és?

El virus de Chikungunya és una malaltia procedent de països tropicals que es transmet a través de les picades del mosquit tigre.

Com es produeix el contagi?

El virus es transmet per la picada de mosquits femella del gènere 'Aedes', sempre que hagin picat prèviament a una persona contagiada entre dos i dotze dies abans.

Quins són els símptomes?

La incubació dura uns deu dies i la malaltia es caracteritza per febre alta i dolors articulars, sobretot a canells i turmells. Mal de cap, nàusees, cansament, conjuntivitis, erupcions cutànies i dolor muscular en són alguns dels símptomes.

Hi ha algun tractament?

No n’hi ha cap. Es pot alleugerir amb descans, líquids contra la deshidratació i medicaments per a la febre i el dolor, però és millor evitar l’àcid acetilsalicílic.

És mortal?

Tot i que el Chikungunya no sigui normalment letal sí que pot arribar a ser molt molest, provocar febre i dolors articulars intensos. Els canells i els turmells són les parts més afectades i, en alguns casos puntuals, aquesta artritis pot prolongar-se durant mesos.

Com es pot prevenir?

Com que no hi ha cap vacuna, l’única forma de prevenció és evitar les picades i la proliferació de mosquits. La malaltia presenta en la majoria de casos una ràpida evolució favorable i no requereix hospitalització, tot i que en alguns casos pot esdevenir crònica i l’artritis pot persistir durant mesos o fins i tot anys.

D'on ve el nom?

De fet, el nom de 'chikungunya' prové del kimakonde, un dels idiomes que es parlen a Tanzània, i vol dir 'estar contorsionat', en referència a la forma que adopten els pacients amb dolors articulars.

D'on prové el virus?

Tanzània és el primer país on es va aïllar el virus, l’any 1953, però actualment ja està present durant l’estació de les pluges a l’Àfrica, el Sud-est Asiàtic, l’Índia i el Pakistan. El seu reservori natural són els micos africans i no hi ha evidència que això passi a l’Àsia, però com que s’ha comprovat que en períodes interepidèmics pot mantenir-se en altres animals com rosegadors, aus i mamífers, tot fa pensar que al Carib ha arribat per quedar-s’hi. El dubte és saber si a Europa arribarà cíclicament, com passa ara, o si farà com el mosquit tigre i s’hi quedarà.

Quin és el risc a Catalunya?

El mosquit tigre, l’'Aedes albopictus', és l’única de les tres espècies d’aquest gènere amb presència a Catalunya, després que es detectés l’any 2004 per primera vegada a Sant Cugat. L’insecte s’hi ha trobat tan bé que en només una dècada ha colonitzat un terç dels municipis catalans i encara continua la seva expansió.

On es troba el mosquit tigre?

El mosquit tigre s'ha adaptat perfectament al medi urbà i, actualment, pon ous a l'interior de qualsevol lloc de petites dimensions que contingui aigua durant un mínim de deu dies: pneumàtics, gerros, llaunes de beguda, cendrers, joguines, bidons, galledes, pots, platets de test, etc. Els punts de cria es troben sovint a terrenys o cases abandonades, deshabitades temporalment o segones residències, on acostuma a haver-hi recipients descuidats que contenen aigua de pluja. També es poden localitzar llocs de cria a la via pública, com ara embornals, fonts, residus, magatzems municipals, etc.

On no es troba?

El mosquit tigre no diposita mai els ous en aigües en moviment, com ara rius i rieres, ni en superfícies i volums d'aigua importants (més de 200 litres), com ara els estanys. Tampoc no es pot desenvolupar on l'aigua s'evapora al cap de pocs dies.

Com evitar el mosquit tigre

La manera més efectiva de frenar la proliferació del mosquit és evitar la posta d'ous i el creixement de les larves. Això només s'aconsegueix eliminant els llocs d'aigua on creixen, habitualment acumulacions en recipients que es deixen a la intempèrie. Perquè un ou de mosquit tigre esdevingui un mosquit adult calen dues condicions imprescindibles: que la temperatura sigui prou alta, com a l'estiu, i que les larves i pupes romanguin a l'aigua.

Si l'aigua on creixen s'evapora o s'elimina, les larves i pupes moren sense poder arribar a desenvolupar el mosquit. Per això és important no facilitar-ne la proliferació evitant de mantenir envasos que facin de receptacle d'aigua estancada durant més de deu dies. Als domicilis, la millor solució per prevenir i controlar el mosquit és retirar els recipients que contenen aigua, o neutralitzar-los foradant-los, invertint-los, cobrint-los o canviant-ne l'aigua setmanalment.