El chikungunya: un nou virus que arriba del Carib

BarcelonaRavenna (Itàlia), amb més de 150 contagis el 2007, i la península de Florida (EUA) o Veneçuela la setmana passada han demostrat que és perfectament possible que el virus faci el salt. La globalització és tan real que ja arriba a les malalties, i el chikungunya n’és un bon exemple.

Així ho ha constatat l’Agència de Salut Pública de Catalunya, que ahir va confirmar 40 casos en un mes i mig, els últims tres durant l’última setmana. Tots els contagis han sigut després de viatjar a països del Carib, especialment a la República Dominicana -només un cas prové d’Angola-, però hi ha el risc d’una transmissió local. “Volem estar preparats”, explica a l’ARA la subdirectora de vigilància i resposta a emergències en salut pública de l’agència, Mireia Jané, i així ser capaços de limitar l’abast d’un possible brot.

En total han sigut 25 dones i 15 homes, però el virus no entén de sexes ni tampoc d’edats, com demostra que els afectats van dels 71 anys als només sis mesos. Cap d’ells ha requerit hospitalització i la malaltia molt rarament produeix la mort, atès que les defuncions, quan es donen, afecten sobretot gent gran amb malalties de base. Però tot i que el chikungunya no sigui normalment letal sí que pot arribar a ser molt molest, provocar febre i dolors articulars intensos. Els canells i els turmells són les parts més afectades i, en alguns casos puntuals, aquesta artritis pot prologar-se durant mesos. De fet, el nom de chikungunya prové del kimakonde, un dels idiomes que es parlen a Tanzània, i vol dir estar contorsionat, en referència a la forma que adopten els pacients amb dolors articulars.

Casos descartats

Les anàlisis que ha fet l’agència han descartat també vuit casos en què, malgrat que el metge havia sospitat que la malaltia podia estar present, en realitat no existia. I és que les unitats de vigilància epidemiològica estan avisades perquè saben que aquest any és especialment perillós, amb un brot epidèmic al Carib que, en el cas de la República Dominicana, ja ha arribat a una taxa d’incidència de 2.422 casos per 100.000 habitants. L’abast supera els 322.000 casos en aquest país, mentre que l’illa de Guadalupe i Haití en sumen més de 63.000 en total. Els informes, a més, parlen de la notificació dels dos primers casos autòctons a Veneçuela, un més a Costa Rica, i tot fa indicar que el llindar màxim encara no s’ha assolit. Amb les vacances d’estiu tot just començades, és lògic pensar que es poden produir més casos i, de fet, fins al 18 de juliol s’han notificat a Espanya 80 casos importats, la meitat a Catalunya, cosa que ha fet que l’agència emeti una nota informativa setmanal sobre l’evolució dels casos confirmats i una sèrie de consells perquè els turistes evitin les picades de mosquit i sàpiguen identificar-ne els símptomes. El chikungunya no seria cap problema, més enllà d’una molèstia afegida al viatge, si no fos per les femelles dels mosquits aedes, un vector imprescindible. L’ Aedes albopictus és l’única de les tres espècies d’aquest gènere amb presència a Catalunya, després que es detectés l’any 2004 per primera vegada a Sant Cugat. L’insecte s’hi ha trobat tan bé que en només una dècada ha colonitzat un terç dels municipis catalans i encara continua la seva expansió.

Declaració obligatòria

“El chikungunya no és de declaració obligada”, recorda Jané, tot i que el Govern prepara que l’aprovació abans de finals d’any d’un decret, seguint les directrius europees i de l’Estat, per augmentar el nombre de malalties que sí que s’han de consignar, i entre les quals s’inclourà el dengue, una altra malaltia que també transmet el mosquit tigre.

Tanzània és el primer país on es va aïllar el virus l’any 1953, però actualment ja està present durant l’estació de les pluges a l’Àfrica, el sud-est asiàtic, l’Índia i el Pakistan. El seu reservori natural són els micos africans i no hi ha evidència que això passi a l’Àsia, però, com que s’ha comprovat que en períodes interepidèmics pot mantenir-se en altres animals com rosegadors, aus i mamífers, tot fa pensar que al Carib ha arribat per quedar-s’hi. El dubte és saber si a Europa arribarà cíclicament, com passa ara, o si farà com el mosquit tigre i s’hi quedarà.

Veïns de l’Hospitalet se sumen al motí pels llits de Bellvitge

Un grup de veïns de l’Hospitalet ha decidit fer guàrdia durant les hores centrals del dia en suport als tretze pacients que impedeixen el tancament de llits previst a l’estiu a l’Hospital de Bellvitge. Els veïns pretenen evitar així uns tancaments que afecten tres unitats diferents del centre. “Hem de fer el que estigui al nostre abast per evitar el desmantellament de la sanitat pública, que és el que pretenen, encara que els responsables ho neguin”, va afirmar ahir a l’agència Efe Antonio Moreno, un dels veïns que participa en aquesta nova protesta. Els veïns de l’Hospitalet ja van protagonitzar fa dos anys una tancada d’un any de durada a l’ambulatori de la Marina de Bellvitge. Avui està prevista l’operació d’un dels amotinats, un noi que va patir fa dies un accident de moto, però els sindicats creuen que no serà traslladat perquè els seus familiars vetllaran per evitar que es buidi la unitat de traumatologia on està ingressat.

Una malaltia molesta que pot esdevenir crònica

Com es produeix el contagi?

El virus es transmet per la picada de mosquits femella del gènere Aedes, sempre que hagin picat prèviament una persona contagiada entre dos i dotze dies abans. El reservori natural a l’Àfrica són els micos, tot i que en períodes epidèmics ho són els éssers humans i també s’ha comprovat que pot allotjar-se en altres animals.

Quins són els símptomes?

La incubació dura uns deu dies i la malaltia es caracteritza per febre alta i dolors articulars, sobretot a canells i turmells. Mal de cap, nàusees, cansament, conjuntivitis, erupcions cutànies i dolor muscular en són alguns dels símptomes.

Existeix algun tractament?

No n’hi ha cap. Es pot alleugerir amb descans, líquids contra la deshidratació i medicaments per a la febre i el dolor, però és millor evitar l’àcid acetilsalicílic.

Com es pot prevenir?

Com que no existeix cap vacuna, l’única forma de prevenció és evitar les picades i la proliferació de mosquits. La malaltia presenta en la majoria de casos una ràpida evolució favorable i no requereix hospitalització, tot i que en alguns casos pot esdevenir crònica i l’artritis pot persistir durant mesos o fins i tot anys.