Decisió històrica: la conca del Segre, en estat d’excepció per la sequera

LleidaLa junta de govern de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) ha aprovat aquest dimecres a Saragossa la declaració d’estat d’excepcionalitat per sequera extraordinària per a la conca del riu Segre i per a la zona irrigable del canal d’Urgell. Aquesta mesura obre les portes a agilitzar futures restriccions per al consum d’aigua i per reclamar ajudes públiques per les pèrdues agrícoles. L’estat d’excepcionalitat és una mesura legislativa creada ara fa uns cinc anys que altres organismes estatals ja van declarar l’any passat en conques com la del riu Duero i al sud de la Península, però aquest és el primer cop que la CHE ho fa en tota la seva història. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ja va declarar una mesura molt semblant el març passat per a les conques del Ter-Llobregat.

L’estat d’excepcionalitat l’ha anunciat aquest dimecres al matí María Dolores Pascual, la presidenta d’aquest organisme estatal que té les competències en tota la conca del riu Ebre. “Ens haurem d’anar acostumant a aquest tipus de situacions”, ha reconegut Pascual, que ha defensat l’estat d’excepcionalitat com un mecanisme per gestionar millor la sequera. La mesura s’ha pres després de deu mesos d'estat d'emergència a la conca del Segre. Malgrat tot, la CHE adverteix que no està obligada, segons Pascual, a definir els usos i les possibles restriccions en el consum d’aigua de boca per als 121 ajuntaments i les 2.000 granges que s’abasteixen del canal d’Urgell, actualment reduït a un cabal de mínims, després que dimarts tanqués les comportes del canal principal, una mesura inèdita en els seus 160 anys d'història.

Pascual ha estat clara davant la petició dels alcaldes perquè la CHE estableixi unes directrius comunes per al consum d’aigua de boca: “Això ho ha de decidir la mateixa comunitat de regants”. La presidenta de la CHE ha indicat que no hi ha prevista cap disposició normativa en aquest sentit i ha recordat que és la comunitat del canal la que ha de prendre aquestes decisions “sota la tutela de la CHE”. L’únic que fa la institució espanyola és demanar “responsabilitat dels ajuntaments per reduir els usos no prioritaris”.

El director general del canal d’Urgell, Xavier Díaz, lamenta l’ambigüitat amb què es declara la CHE en relació amb les restriccions i considera així mateix que “tampoc ens competeix als regants haver de decidir quines restriccions s’imposen als ajuntaments”. Per això mateix, la comunitat consultarà amb els seus experts jurídics abans de prendre qualsevol decisió al respecte. 

En qualsevol cas, Pascual ha insistit que l’abastiment d’aigua de boca per a la població afectada del canal d’Urgell (més de 100.000 habitants) està garantida. La presidenta assegura que la situació de la conca de l’Ebre no és comparable amb les de l’àrea metropolitana de Barcelona, on l’ACA sí que ha decretat mesures restrictives: “Aquí tenim una menor densitat de població, que només consumeix el 20% de l’aigua de la nostra conca”.

El Govern ha criticat la "falta de previsió" de la CHE i s'ofereix a assumir més responsabilitat en la gestió d'unes conques que són competència de l'Estat. "Hi serem per vetllar pels interessos de la pagesia", ha advertit el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha fet una crida a treballar conjuntament i amb més coordinació. Durant una visita aquest dimecres a la dessalinitzadora del Prat de Llobregat, la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, ha retret a la CHE haver ignorat durant un mes i mig les preguntes del Govern sobre quines mesures adoptaria davant l'agreujament de la sequera i que ara "de cop i volta" hi hagi el canal d'Urgell tancat.

El representant dels ajuntaments abastits pel canal, Rafel Panadés, que és alhora alcalde del Poal i president del consell comarcal del Pla d’Urgell, ha encaixat amb “poques sorpreses” la decisió de la CHE de no imposar restriccions comunes. Confia que amb el missatge unitari que han comunicat tots els ajuntaments a les poblacions respectives hi hagi un ús racional de l’aigua. “Durant les pròximes setmanes anirem veient quin és el consum en comparació amb l’any passat i si la nostra crida ha tingut efecte”, ha afirmat l'alcalde.

Restriccions al Segarra-Garrigues

Durant la junta de govern de la CHE a Saragossa, els regants del canal d’Urgell han reclamat a aquest organisme que ordeni també aturar l’aigua de reg a altres comunitats que utilitzen la mateixa captació, en clara referència al canal Segarra-Garrigues, que es proveeix també de l’embassament de Rialb. El director del canal d’Urgell, Xavier Díaz, considera que és sensat que, per garantir l’abastiment de la població, s’apliquin les mateixes mesures restrictives almenys fins a l’octubre. De moment, no hi ha resposta de la CHE al respecte, però el president de la comunitat del Segarra-Garrigues, Josep Maria Jové, ha insistit sempre que el seu reg, al ser pressuritzat i d’un consum molt menor que el d’Urgell, ha d’estar garantit fins a final de campanya. Malgrat tot, Jové assumeix que segurament també hauran d’aplicar restriccions a partir d’ara a causa de la manca d’aigua a Rialb. “Ho gestionarem de la manera que puguem, però tenim la intenció de demanar aigua a la CHE en la mesura que la necessitem”, adverteix el president de la comunitat.

Els 47 embassaments que té el canal Segarra-Garrigues repartits en diferents sectors s’han omplert completament en els darrers dies i sumen 4 hectòmetres cúbics d'aigua. Amb això intentaran passar fins a final de campanya. El canal rega més de 13.000 hectàrees, la majoria amb cultius de cereals d’hivern, i la resta d’arbres fruiters. “Ja no tenim garanties que nosaltres salvem tampoc les nostres collites”, admet Jové.

Taula de seguiment

A més d’aprovar l’estat d’excepcionalitat per al canal d’Urgell, la CHE ha anunciat la creació d’una taula de seguiment per agilitzar les futures decisions i obre la porta a incorporar altres àrees del marge esquerre del riu Ebre que estan en situació d’alerta. En aquest sentit, Pascual ha mencionat el canal d’Aragó-Catalunya (que rega fins a 40.000 hectàrees entre Lleida i Osca) com una altra infraestructura que podria córrer la mateixa sort que el canal d’Urgell.

La màxima representant de la CHE assegura que les decisions preses per la comunitat de regants del canal d’Urgell han estat “encertades i sensates” i assegura que “ningú podia preveure una situació així ara fa cinc mesos”.