César Strawberry: “Espanya viu una apocalipsi ‘memo’, ja no hi ha normalitat’”

MadridLa vida li ha canviat radicalment des del 19 de maig del 2015, quan la Guàrdia Civil el va detenir en el marc d’una operació per enaltiment del terrorisme. Tres anys després i amb una condemna a presó, César Strawberry (Madrid, 1964) s’ha convertit en portaveu improvisat dels imputats per tuits o lletres de cançons. Sense pèls a la llengua, continua denunciant el que al seu parer és una campanya del PP contra la llibertat d’expressió des del grup de hip-hop i rap metal Def Con Dos i, des de l’any passat, el projecte Planeta Def, amb el single Apocalipsis memo.

L’any que ve Def Con Dos ja farà 30 anys. ¿La condemna del Suprem ha alterat la vostra trajectòria?

Abans de la detenció érem un grup que complia 25 anys i que sí que tenia un públic, però molta gent ja no t’escoltava. Ara estic aconseguint coses a nivell professional meravelloses -i ho dic amb tot el cinisme propi del punk-, com sortir en un diari ultraconservador com el Wall Street Journal i que en acabar l’article digui que Espanya no és un país recomanable per anar-hi perquè persegueixen gent com jo.

Vosaltres defenseu que les vostres cançons són profètiques.

A Def Con Dos tenim clar que si haguéssim muntat un telèfon 900 de vidència en un paradís fiscal com les Bahames ens hauríem fet rics. Tenim la tira de cançons profètiques que parlen de com està el món avui. El 2005 vam llançar Mundo chungo, que parla concretament del que m’ha passat a mi 10 anys després. Com si les forces de seguretat de l’Estat haguessin agafat les lletres per decidir el meu futur. Ja parla de la criminalització de l’opinió, com fèiem el 1993 a Ciudadano terrorista. Això fa que el grup no hagi perdut frescor. Seguint aquesta línia, el 2013 vam compondre Espanya és idiota, que descriu exactament el que va passar amb la majoria absoluta de Rajoy i el fet de tenir una segona legislatura del PP per absoluta inoperància de l’esquerra.

Per què la primera cançó de Planeta Def es diu Apocalipsis memo?

Descriu el que està passant ara mateix: aquesta perplexitat de no donar crèdit al que vivim, la “doctrina del xoc” de Naomi Klein. S’està aprofitant per generar un nou paradigma social, en què el marge de maniobra del ciutadà sigui zero. Molts estan en estat de xoc perquè s’intenta mostrar una aparença de normalitat enmig d’un canvi traumàtic, gairebé similar al que hauria sigut una guerra. El que està sortint després de 10 anys de crisi és un sistema autoritari que es vol seguir dient democràtic però que ja no respon als paràmetres mínims de democràcia. Espanya en aquests moments no està respectant els drets humans. Espanya viu una apocalipsi memo, ja no hi ha normalitat.

En aquest estat de xoc permanent, ¿la censura de llibres, obres d’art o tuits està fent obrir els ulls?

Crec que el sistema neoliberal basat en el consum com a principal generador de felicitat té tant poder que anul·la qualsevol altra conscienciació social. La repressió s’està utilitzant com a cortina de fum per tapar la corrupció. Mentre la societat fixa les expectatives a tornar a consumir per sobre de les seves possibilitats, s’estan permeten atrocitats, forçant les lleis fins a un extrem intolerable dins del marc jurídic europeu. El que hauria d’acabar generant és l’Spainxit : que Espanya hagi de sortir de la UE no per temes econòmics, sinó per no respectar les directrius en matèria de drets humans.

¿Com està vivint a nivell personal la condemna?

Estic vivint un malson increïble perquè se’ns vol criminalitzar. Ho he passat fatal a nivell emocional. Sort que no tinc fills, perquè ha de ser molt dur que els assenyalin a l’escola. Però també estic convençut que seré absolt pel Tribunal Europeu de Drets Humans. I també he sabut portar-ho pel suport massiu que he rebut i rebo.

Confies molt en la justícia europea.

Per l’experiència de sentències respecte a Espanya, considero que Estrasburg és l’única oportunitat que li queda a la democràcia espanyola per defensar-se del totalitarisme generat pels governs de Rajoy. Ho reitero, estic convençut que seré superabsolt. Per dues raons: primer, perquè el Suprem va condemnar-me negant-me el dret a declarar i després perquè l’Audiència Nacional m’hauria absolt. I, segon, perquè el contingut dels tuits no és il·legal.

Mentrestant, ¿quin és l’efecte de les condemnes en els més joves?

Ara mateix tenim dues doctrines diferents al Suprem que són contradictòries i generen molta inseguretat jurídica. Això porta a vigilar molt el que dius perquè depenent del jutge que et toqui seràs condemnat o no. Ells fan la seva feina: infondre por, forçar l’autocensura i educar tota una generació de joves que han crescut sabent que hi ha coses que no es poden dir.

¿T’imaginaves aquesta resposta contra l’independentisme?

Jo crec que amb l’independentisme s’ha fet un pas més enllà. Això està demostrant fins a quin punt poden forçar les lleis i alterar els principis bàsics de la democràcia per perseguir gent per motius ideològics. La separació de poders no funciona en absolut.