La forma del cervell pot ajudar a predir i prevenir l’Alzheimer
Un estudi detecta diferències neuroanatòmiques en persones amb risc de desenvolupar la malaltia
BarcelonaL’Alzheimer és una malaltia amb múltiples factors d’origen que, ara per ara, no té cura. Tot i això, els investigadors del Barcelona Beta Research Center (BBRC) de la Fundació Pasqual Maragall han fet un pas més per millorar la prevenció i detecció precoç d’aquesta malaltia neurodegenerativa.
Gràcies a un estudi pioner a nivell internacional, els especialistes del BBRC han detectat alteracions morfològiques cerebrals en persones sanes portadores del gen que confereix un risc més elevat de desenvolupar Alzheimer, l’APOE-E4. És a dir, que han trobat diferències de forma en parts del cervell de persones amb bona salut però amb risc de patir la malaltia.
“Hem vist que les diferències morfològiques estan relacionades amb la malaltia d’Alzheimer, ja que es presenten en àrees cerebrals com l’hipocamp, que és la primera zona del cervell a patir la neurodegeneració”, explica el doctor Juan Domingo Gispert, responsable de la Unitat de Neuroimatge del BBRC de la Fundació Pasqual Maragall.
El doctor José Luis Molinuevo, director científic del BBRC, considera que “entendre aquests factors de risc permetrà dissenyar assajos clínics molt més ben dirigits a eliminar-los i, des del punt de vista científic, permetrà entendre tots els canvis que precedeixen a l’inici biològic de la malaltia”. Amb el temps, doncs, serà possible detectar la malaltia molt abans que apareguin els símptomes clínics i prevenir-ne el desenvolupament.
Alhora, afegeix el doctor Gispert, “l’estudi podria servir per tenir una estimació del risc de la malaltia a nivell individual. Això permetria detectar quin és el risc que té cada persona [de patir Alzheimer] i poder donar-li indicacions de quines mesures de prevenció són les òptimes per a cada cas”.
Una anàlisi pionera
L’estudi de la Fundació Pasqual Maragall, que es va publicar ahir a la prestigiosa revista 'Alzheimer & Dementia: The Journal of the Alzheimer’s Association', és el més important que s'hagi fet fins ara arreu del món. Els seus resultats han estat possibles gràcies a les dades de l’Estudi Alfa, impulsat l’any 2012 amb el suport de la Fundació Bancària La Caixa, i que compta amb la participació de 2.743 voluntaris.
La mostra de l’Estudi Alfa està formada en la seva totalitat per adults sans, d’entre 45 i 75 anys, d’ambdós sexes. Molts, amb familiars que han patit Alzheimer, però no tots. Tampoc tots són portadors del gen APOE-E4, considerat un dels factors de risc més importants en l’aparició de la malaltia.
Els investigadors del BBRC van seleccionar un total de 533 participants de l’Estudi Alfa per sotmetre’ls a una ressonància magnètica a la Fundació Pasqual Maragall. Dels escollits, 261 no eren portadors del APOE-E4, 207 en tenien una còpia, i 65 en tenien dos. Aquests darrers són, doncs, els que tenen més probabilitats de patir Alzheimer, tot i que no és segur.
Aquestes xifres converteixen els experiments del BBRC en l’estudi de neuroimatge amb persones amb APOE-E4 més gran del món i, en especial, amb persones amb dues còpies d’aquest gen. És especialment rellevant també l’ús de les tècniques de neuroimatge en l’estudi. Segons els seus impulsors, els exitosos resultats d’aquesta anàlisi propiciaran l’ús de les ressonàncies magnètiques i d’altres tècniques de neuroimatge per detectar els principis de l’Alzheimer. “Combinar la informació genètica i la informació d’imatge ens permetrà saber millor com indicar a les persones la manera de prevenir la malaltia”, explica el doctor Gispert.
L’Alzheimer no és una malaltia hereditària en el 99% dels casos, però sí que hi ha alguns factors genètics que en propicien l’aparició. És el cas del gen APOE-E4 que, segons els experts, contribueix a la possibilitat de desenvolupar demència, conjuntament amb altres factors de risc. Els gens APOE estan presents en totes les persones, però està provat que el de tipus E4 està directament relacionat amb l’acumulació de la proteïna betaamiloide i el deteriorament cognitiu.
Altres factors de risc, com ara l’edat o la salut cardiovascular, diuen els experts, poden reduir-se portant uns hàbits saludables. Segons un altre estudi realitzat, també, pels investigadors del centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, un terç dels casos d’Alzheimer es podrien prevenir amb vida sana.
Aquest tipus de prova per detectar l’impacte de l’APOE-E4 no és comuna a l’Estat, i en cap cas es fa amb intenció de prevenir la malaltia. Al menys, de moment. “A Espanya no es fa ni es recomana, perquè [l’APOE-E4] és només un factor de risc. Si a una persona se li diu que té aquest gen, només generem incertesa i no aclarim res. Totes les recomanacions bioètiques diuen que no s’ha d’utilitzar l’anàlisi genètica d’APOE-E4 per un potencial pronòstic [de l’Alzheimer]”, assegura el doctor Jose Luis Molinuevo.
Es calcula que a Espanya l’Alzheimer afecta 800.000 persones, que segueix sense cura i que pot iniciar-se fins a 20 anys abans de la manifestació de les primeres pèrdues de memòria.
Arreu del món més de 46 milions de persones pateixen demència, i la major part dels casos són causats per l’Alzheimer. Amb l’esperança de vida en augment, l’Organització Mundial de la Salut alerta que aquesta xifra es podria arribar a triplicar l’any 2050, i assolir nivells d’epidèmia.