¿Cal aplicar el certificat covid a Catalunya?
Diferents factors, com el nivell d'escepticisme i els índexs de propagació, podrien influir en la decisió final
BarcelonaDiferents països, com França, Itàlia i Portugal, han començat a demanar el certificat covid, també anomenat passaport covid —que acredita la pauta completa de vacunació o un test negatiu recent—, per entrar en alguns espais. Catalunya, de moment, ho descarta. "Encara no s'ha pogut vacunar tothom", va argumentar per rebutjar-ho el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, a l'acte inaugural de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) de Prada de Conflent. Però aviat tots els catalans de més de 12 anys hauran tingut l'oportunitat d'estar immunitzats amb la pauta completa i, per tant, el certificat covid ja no implicarà una discriminació per als que fins ara no havien tingut accés a les vacunes. "Fa uns mesos era injust, però ara tothom es pot vacunar i el debat ha canviat: no seria forassenyat aplicar algun tipus de restricció per als que no estan immunitzats", diu Salvador Macip, metge i professor de ciències de la salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
Hi ha diferents factors que poden influir en la decisió d'incorporar l'ús del certificat covid a Catalunya, com els índexs de propagació del virus i el nivell de saturació dels hospitals. "Ara hi ha una certa relaxació, potser tenim una tardor calenta i l'octubre podria ser un bon moment per restringir accessos a gent no vacunada", apunta Macip, que considera que el certificat covid pot ser una bona mesura "temporal" en moments en què el virus està disparat. També es pot utilitzar amb l'objectiu d'empènyer els escèptics als punts de vacunació, com ha fet França.
De fet, un dels motius pels quals el president de la república francesa, Emmanuel Macron, va restringir els accessos a diferents espais als no immunitzats és perquè França és un dels estats europeus amb més escèptics i antivacunes, i l'Elisi tenia por que el ritme de vacunació s'estanqués. La jugada de Macron va tenir èxit i el mateix dia que va anunciar l'obligació de presentar el passaport covid per entrar a cinemes, teatres, bars i restaurants, entre altres llocs, un milió de persones van demanar cita per vacunar-se i, només al llarg de la setmana, quatre milions més.
A Catalunya el nivell d'escepticisme i negacionisme no té res a veure amb el de França, però aquest estiu Salut no ha posat tantes vacunes com voldria. "Espanya és un dels països del món amb més vacunats i l'escepticisme no el comencem a veure fins ara, amb els joves i els adolescents", assenyala Macip. Sense anar més lluny, segons va explicar Argimon a l'UCE,la segona setmana d'agost només es van administrar unes 315.000 vacunes de les 600.000 que van arribar. A més, amb la variant delta es calcula que per aconseguir la immunitat de grup s'ha d'arribar com a mínim al 90% de la població immunitzada, si és que s'hi pot arribar.
En tot cas, gairebé s'haurà de convèncer tots els catalans, perquè les vacunes tinguin el màxim d'efecte. "Potser després de les vacances el ritme de vacunació s'accelera, ho haurem d'anar veient i caldrà fer molta pedagogia. S'han d'esgotar totes les vies abans d'obligar ningú a res", diu Macip. Ara bé, segur que no es pot eliminar el covid si l'accés a les vacunes no s'universalitza. "Per això se n'hi diu pandèmia, i no ens en sortirem si no som solidaris", va subratllar el conseller de Salut a l'UCE. "Esclar que el país que està més vacunat pot estar més tranquil, però és un problema global i, si no se soluciona a escala mundial, poden anar sortint noves variants, com va passar a l'Índia", recorda Macip.
Drets i llibertats
Més enllà del debat epidemiològic, el certificat covid també és un tema espinós pel que fa als drets i les llibertats. Els tribunals han tombat el que volien impulsar diferents comunitats autònomes de l'estat espanyol, com Galícia, Andalusia, les Canàries, Melilla i Cantàbria, perquè han considerat que suposa una vulneració de la intimitat, és discriminatori per als que no es volen vacunar o no està prou ben justificat. El catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Barcelona (UB) Xavier Arbós considera que no es vulnera el dret a la intimitat. "Si demanem els antecedents penals als monitors, ¿per què hem de descartar el certificat covid?", pregunta. En tot cas, apunta que si bé no es vulneraria un dret fonamental, "perquè que des del punt de vista dels ciutadans no és un dret fonamental acudir a determinats establiments, com un concert o una discoteca", sí que se'n vulneraria un de constitucional: el de llibertat d'empresa. Tot i això, creu que els tribunals ho haurien de poder permetre "si les restriccions estan ben justificades i són proporcionals". En la mateixa línia, el catedràtic de dret constitucional de la Universitat de les Illes Balears Joan Oliver Araujo recorda que "tots els drets es limiten entre ells" i creu que "seria possible limitar algun dret dels que es neguen a vacunar per evitar conseqüències negatives per a tots". D'altra banda, el catedràtic de dret processal de la UB Jordi Nieva Fenoll, malgrat que no creu que el certificat covid pugui vulnerar de forma gaire "agressiva" drets fonamentals, tem que en el futur aquesta "manera de fer" es pugui "aplicar a moltes altres malalties, també genètiques, que es considerin puntualment perilloses en alguns llocs".
El sector de l'oci nocturn és un dels que s'ha vist més afectat per la pandèmia i veuria amb bons ulls l'aplicació del certificat covid. El secretari general de la Federació Catalana d'Associacions d'Activitats Recreatives Musicals, Joaquim Boadas, assegura que tota mesura que permeti reobrir és "bona", i la presidenta de l'Associació de Sales de Concerts de Catalunya, Carmen Zapata, creu que seria "l'única manera de tornar a una activitat semblant a la del 2019". D'altra banda, segons l'ACN, el sector de l'hostaleria està dividit: el Gremi de Restauració de Barcelona creu que els permetria afrontar millor futures onades, mentre que el Gremi d'Hotels de Barcelona aposta per mesures alternatives que no impliquin que els negocis hagin de fer de controladors. En aquesta línia, el professor d'economia de la UOC Pablo Díaz Luque creu que el certificat, al principi, "pot suposar alguns reptes logístics", però a llarg termini "tindria un impacte positiu en l'economia", ja que mataria dos pardals d'un tret: "evitaria tancaments i incentivaria la vacunació".