Tres certeses i dos dubtes del judici del 17-A
La sorpresa de la primera setmana són els vídeos dels terroristes, i aquesta continua amb més mossos
BarcelonaEl moment més impactant de la primera setmana del judici pels atemptats a Barcelona i Cambrils no va ser cap declaració. Entre la runa del xalet d’Alcanar que va explotar en plena preparació dels explosius va resistir la targeta d’una càmera de fotos. Quan els Mossos la van buidar, es van trobar vídeos dels terroristes en què se’ls veu totalment radicalitzats. Fan proclames i manipulen uns cinturons d’explosius. Els vídeos mai s’havien exhibit públicament: tot i que formen part de la causa, només havien transcendit en fotogrames. Les imatges es van convertir en la sorpresa de la primera setmana i seran un dels records d’aquest judici, que aquesta setmana continua amb més testimonis de mossos d’esquadra. A continuació, tres certeses i dos dubtes de les quatre primeres sessions del judici.
Causa limitada
El jutge no dona opcions d’incloure els 16 assassinats
“No s’està jutjant per haver matat. S’està jutjant si s’estava en una cèl·lula”. Amb aquest comentari, el jutge Alfonso Guevara, que presideix el judici, va tallar un advocat i va deixar clar que es limitarà a dir si els tres acusats pertanyien a la cèl·lula de Ripoll o hi col·laboraven, però sense vincular-los amb els 16 assassinats. Una idea que comparteix la Fiscalia, tot i que les acusacions que representen les víctimes ho intenten capgirar perquè insisteixen que els acusats formaven part del pla d’atemptar amb explosius, inspirat en altres atacs terroristes a Europa que són similars a les accions del 17-A.
Protagonista col·lateral
La poca paciència de Guevara transcendeix la sala
El primer dia va arrencar amb un canvi de cadires entre advocats que ja va posar nerviós Guevara, que ha esdevingut protagonista en les polèmiques que passen a l’Audiència Nacional. La poca paciència amb els lletrats -també amb el personal de la sala-, als quals restringeix les preguntes, ha provocat una queixa de l’Advocacia Catalana pel tracte.
Cèl·lula preparada
Els terroristes vigilaven per no deixar pistes
Tot i que els atropellaments a la Rambla de Barcelona i al passeig Marítim de Cambrils van ser improvisats, els terroristes van intentar evitar el control policial. De fet, no els van detectar fins que van actuar a la Rambla. A finals del 2016 van ocupar una casa a Gombrèn, al cap d’uns mesos es van instal·lar en un pis a Ripoll i finalment es van situar al xalet d’Alcanar. Els Mossos han comptabilitzat 13 mòbils conspiratius del grup, que són telèfons que utilitzaven durant pocs dies per parlar entre ells i fer recerques. Les poques comunicacions que s’han trobat han sigut perquè un tenia una aplicació que gravava les trucades i pels missatges de les xarxes socials.
Rols dels acusats
Houli i Iazza més definits, incògnites amb Oukabir
Una de les preguntes que planaran sobre tot el judici és si es pot considerar Driss Oukabir el desè membre de la cèl·lula. Mentre Mohamed Houli Chemlal, ferit a Alcanar, i Saïd Ben Iazza, que va cedir la seva documentació i la furgoneta als terroristes, tenen uns lligams que la policia ha pogut acreditar, el paper d’Oukabir ha deixat més llacunes i part dels seus vincles amb el grup es basen en testimonis protegits.
L’abast dels membres
Cap concreció internacional i preguntes que es mantenen
Les comissions rogatòries enviades a altres països no han donat cap resultat rellevant. Es mantenen els dubtes de quina relació internacional tenia la cèl·lula, tot i els viatges a França, Bèlgica i el Marroc. No s’ha avançat sobre el contacte de l’imam amb els serveis secrets espanyols.