Els centres de recerca reclamen al nou Govern que prioritzi la ciència i la innovació

L'Associació Catalana d'Entitats de Recerca (ACER) s'afegeix a les veus que en les últimes setmanes han demanat que el futur govern de la Generalitat prioritzi l'àmbit de la ciència, la innovació i la recerca, creï un departament específic per a aquest sector i garanteixi un "impuls polític i estratègic al màxim nivell" i una "visió àmplia de com recerca, innovació i transformació productiva generen una nova economia basada en el coneixement i ens posen en el camí cap a la sobirania tecnològica". "La recerca i la innovació són i seran elements clau de transformació social i d’impuls al teixit productiu del país", diu en un comunicat la junta de l'ACER, formada per Josep Samitier, director de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC); Joan Comella, director del Vall d'Hebron Research Institute (VHIR); Francesc Posas, director de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB); Josep Lladós, director del Computer Vision Center (CVC), i Ramon Miquel, director de l'Institut de Física d'Altes Energies (IFAE).

"La pandèmia ha mostrat més que mai la necessitat i rellevància de la recerca. Malgrat la menor inversió econòmica en l'última dècada, en relació amb altres països europeus, el sistema de recerca català és encara reconegut internacionalment per la seva eficiència", diuen en el text. Perquè això segueixi passant, però, cal aquest impuls "polític" i també una "forta col·laboració público-privada que permeti assolir el nivell d'inversions de la mitjana europea". És a dir, assolir una inversió total en R+D a Catalunya del 2,12% del PIB en cinc anys, amb un increment de la despesa pública del 0,58% al 0,75%, i amb polítiques i mesures que impulsin la despesa privada en R+D per tal que en aquest interval de temps també s’incrementi notablement, del 0,94% a l’1,37%. "Fa falta un fort esforç públic, però també la complicitat i la inversió privada", insisteixen en el text.

Fons europeus, el Pacte Nacional i la llei de la ciència, les eines

Quines eines té el futur Govern per fer-ho possible? L'ACER diu que els fons de recuperació de la Comissió Europea són una "oportunitat" per fer un salt endavant, però avisa que per aprofitar-los cal una "visió estratègica i transformadora" que fixi les prioritats i permeti impulsar iniciatives concretes. A més, cal acompanyar aquestes inversions d’un nou marc legal que "consolidi i impulsi la recerca i la innovació i faci molt més àgil i desburocratitzada la seva gestió". Segons diuen els directors d'aquests centres de recerca, el Pacte Nacional pel Coneixement i l’avantprojecte de llei de la ciència, que s’ha estat debatent en els últims mesos, "mostren clarament el diagnòstic i han de ser dos instruments clau per impulsar aquesta transformació".

L'ACER demana al futur executiu que prioritzi la ciència i la innovació "de forma transversal en tots els departaments" i creant, també, "una coordinació des d'un departament on recerca i innovació siguin centrals". És una idea molt semblant al que van reclamar milers de persones vinculades al món de la ciència que van signar un manifest en què demanaven que el futur govern de la Generalitat que recuperi una conselleria específica per a aquest sector per tal que "les polítiques d'universitats i recerca tinguin una veu pròpia al consell executiu". També ho han demanat els rectors de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, i de l'Autònoma, Javier Lafuente, en una entrevista a l'ARA.

La conselleria d'Universitats de la Generalitat ha tingut una trajectòria força curta. Es va crear l'any 2000 durant l'últim govern de Jordi Pujol i el conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació va ser Andreu Mas-Colell, que va desplegar la creació de centres d'investigació i del programa Icrea per fitxar investigadors internacionals. Després, amb els governs del tripartit, van ser nomenats Carles Solà i Manel Balcells, fins que el 2006 es va suprimir aquesta conselleria. Amb el retorn de Mas-Colell com a conseller d'Economia l'any 2010, Universitats i Recerca va tornar a dependre del seu departament (Economia i Coneixement), però sense tenir una conselleria pròpia, com tampoc n'ha tingut durant les últimes legislatures. Ara aquestes àrees depenen de la secretaria d'Universitats i Recerca, que forma part de l'organigrama de la conselleria d'Empresa i Coneixement, fins ara liderada per Ramon Tremosa.