Centres germans de Can Vies

De Can Batlló a Germanetes: quan la gestió ciutadana d’espais abandonats és un èxit

ACTIVITATS PER A TOTHOM Unes 400 persones fan vida a Can Batlló des que fa tres anys els veïns van decidir ocupar-la farts d’esperar-ne la transformació.
Núria Martínez
23/06/2014
5 min

BarcelonaEl desallotjament i enderroc de Can Vies del maig va posar el focus en quina ha de ser la política del govern municipal envers l’ocupació. Els aldarulls, que s’han convertit en el problema més gran que s’ha trobat fins ara l’executiu de Trias, han reobert el debat sobre quin ha de ser el model de ciutat. Darrere els disturbis i el soroll s’hi amagava una altra realitat que no ha ocupat tant d’espai a l’opinió pública: la gestió ciutadana d’espais. A Barcelona són molts els centres germans de Can Vies, amb les semblances i diferències corresponents, que mantenen una relació més o menys bona amb l’Ajuntament. Si bé el polèmic espai de Sants era autogestionat, altres centres emblemàtics de la ciutat tenen una relació “cordial i continuada” amb l’executiu. Aquest model, el de gestió cívica o ciutadana, té tot el suport de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), que assegura que “s’ha demostrat que es pot gestionar amb eficiència el bé públic”. Així ho defensa el seu president, Lluís Rabell, que afegeix que “és una forma que permet que les entitats veïnals es puguin empoderar” i que es tracta d’un “avenç democràtic”. El comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme de l’Ajuntament, Carles Agustí, defensa que aquesta fórmula, on hi ha “pacte i diàleg”, té “tot el suport” de l’equip municipal.

Can Batlló

El complex fabril de Sants és el referent de gestió ciutadana

Fa tres anys que els veïns de Sants, farts d’esperar la transformació de Can Batlló, van decidir entrar-hi i omplir-lo ells mateixos d’activitat. “Com el cavall de Troia, volíem posar-hi un peu dins per acabar-lo obrint al barri”, explica Joan Costa, un dels membres de Can Batlló. Ara, al voltant d’unes 400 persones hi fan vida, mitjançant tota mena d’activitats. Taller de fusteria, de ganxet, d’anglès, de Bollywood, d’escalada o de tai-txi són algunes de les desenes de possibilitats que ofereix el centre. Dins l’immens complex fabril de més de vuit hectàrees, la comunitat fa vida majoritàriament al Bloc 11, que després de milers i milers d’hores, han aconseguit rehabilitar amb un resultat admirable. Una biblioteca, un auditori, un rocòdrom, un bar, una fusteria i un hort són els equipaments que els veïns de Can Batlló han construït amb les seves pròpies mans. “La clau de l’èxit del nostre projecte és l’heterogeneïtat en tots els sentits”, explica Costa, que afegeix que pel centre hi passen persones “des de 20 fins a 80 anys i moltes famílies amb els seus fills”. El lema “Can Batlló és del barri” omple les parets del recinte i aquesta és la seva màxima obsessió. “No és nostre, és dels veïns”, defensa el membre de Can Battlló consultat per l’ARA. La propietat de tot el recinte, però, és compartida entre l’Ajuntament, la Generalitat i la immobiliària Gaudí. La relació amb el consistori barceloní, que és qui va cedir l’espai, asseguren que és “cordial”.

L’Harmonia

El flamant ateneu de Sant Andreu està a l’espera de firmar l’acord

L’anunci que va fer el districte de Sant Andreu de l’obertura del casal situat a l’antic recinte fabril de la Fabra i Coats va posar en peu de guerra els membres de la Federació d’Entitats L’Harmonia. Després que inicialment l’Ajuntament es negués a cedir-lo íntegrament a l’històric ateneu que treballa des de fa anys per fer-ho realitat, finalment, sembla que s’ha arribat a un acord. Així, el concurs públic al qual va optar L’Harmonia es va declarar desert perquè cap de les dues entitats aspirants va aconseguir la puntuació mínima. L’Harmonia va denunciar irregularitats en el procés i aquest fet va desencadenar la polèmica. De fet, el casal va arribar a obrir amb personal municipal i hi va haver mobilitzacions veïnals. El conflicte el va desencallar el mateix alcalde en una reunió amb L’Harmonia en plena crisi de Can Vies. Actualment, cal concretar alguns serrells de la negociació, però tot indica que va endavant. “Calculem que l’acord es firmarà a finals de juliol”, explica un dels membres de L’Harmonia, Xavi Serrà. Per la seva banda, el comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme de l’Ajuntament, Carles Agustí, també considera que les negociacions “estan ben encarades”. Respecte a l’inici de les activitats al casal, Serrà assegura que les iniciaran un cop “passat l’estiu”.

La Flor de Maig

El casal del Poblenou

està ocupat des del 2012

L’octubre del 2012, els membres de La Flor de Maig van ocupar aquest espai del Poblenou, que estava buit feia mesos. L’Ajuntament va deixar de pagar el lloguer que permetia l’ús social de la primera planta. Finalment, els veïns van guanyar la continuïtat i van tancar un acord amb el consistori per adquirir-la. Actualment, mentre l’acord no està materialitzat, els membres del casal ocupen l’espai. El col·lectiu calcula que l’acord es farà efectiu a principis de juliol. Al centre s’hi ofereixen tota mena d’activitats i serveis: ajuda a immigrants en situació irregular, tallers de documentals, reciclatge, swing o de roba, entre molts altres. Actualment hi participen de manera directa o indirecta entre 100 i 300 persones. L’Ajuntament, que considera que ha “fet un esforç de diàleg” amb La Flor de Maig, creu que a la llarga podria arribar a ser a un model de gestió cívica per a casos semblants. Per la seva banda, la membre del casal Carlota Falgueras considera que la relació amb l’executiu municipal és “civilitzada”.

Germanetes

Al solar de l’Eixample hi juguen un gran paper les entitats veïnals

Es tracta d’un solar de l’Eixample on està previst des de fa anys fer-hi equipaments municipals. No hi ha data d’execució, segons l’Ajuntament, per la falta de pressupost. Des del novembre el col·lectiu Recreant Cruïlles ocupa l’espai de 500 metres quadrats, on han creat un hort urbà i un espai per a reunions. Aquest solar s’emmarca dins el Pla Buits, que busca la implicació de la ciutadania en els espais buits. En formen part 46 entitats i hi participen de diferents maneres entre 20 i 400 persones. La relació amb l’Ajuntament és “cordial”, segons assegura un dels seus membres, Francesc Magrinyà.

Can Vies, després dels aldarulls

El 26 de maig l’edifici de Can Vies, propietat de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i ocupat des del 1997, va ser desallotjat per ordre judicial. A causa de l’inici de la seva demolició, l’endemà es van produir manifestacions i disturbis durant quatre nits, que van finalitzar quan l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va ordenar parar l’enderroc. Gairebé un mes després, els membres del col·lectiu segueixen treballant per reconstruir el que consideren “patrimoni de la comunitat”. Els integrants del casal autogestionat van iniciar dimecres una campanya de micromecenatge sota el lema “#RefemCanVies”, amb la qual pretenen recaptar un total de 70.000 euros. D’aquesta quantitat, 40.000 euros es dedicaran a la reconstrucció, i els 30.000 euros restants es dedicaran a les despeses judicials dels 67 detinguts durant la setmana de mobilitzacions. Actualment, han aconseguit sumar més de 13.000 euros. No obstant, els portaveus del col·lectiu van admetre que encara no tenen un projecte definit per a l’edifici, i que el cost real de la reconstrucció serà superior. Els membres de Can Vies van demanar suport econòmic i també “l’aportació d’hores de treball i materials”. Els operaris contractats per TMB van començar a fer la setmana passada el “mínim” d’obres necessàries perquè l’edifici parcialment enderrocat “deixi de comportar un perill”.

stats