Cent anys de presó per la venda de dades confidencials

BarcelonaEs feia passar per metge per obtenir dades confidencials dels historials clínics de pacients i les venia a canvi de diners. És la tesi de la fiscalia, que demana 108 anys de presó per al detectiu de Vic Jordi Agustí Alamany. L’home s’ha d’asseure avui al banc dels acusats a l’Audiència de Barcelona juntament amb tres col·legues de professió més. Els seus noms formen part de la gran xarxa de tràfic il·legal de dades desarticulada l’any 2012 per la Policia Nacional dins de l’operació Pitiüsa, en la qual també hi ha implicats funcionaris públics -acusats de traficar amb dades tributàries- i treballadors de companyies telefòniques. Segons l’escrit d’acusació del fiscal Emilio Sánchez Ulled, Agustí hauria aconseguit les dades de 23 expedients mèdics en un sol any només aixecant el telèfon.

L’estratègia de l’acusat consistia a trucar als centres de salut “simulant que era un metge, un funcionari encarregat de valorar les incapacitats o fins i tot un treballador del servei d’atenció al menor”. Amb aquesta presentació es guanyava “la confiança del seu interlocutor”, un funcionari amb accés a les bases de dades sanitàries que, “ignorant la veritable identitat” del detectiu, li acabava proporcionant dades de “l’esfera més íntima” dels pacients. La fiscalia no acusa cap dels treballadors de l’administració que van facilitar les dades, perquè considera que no sabien que Agustí no era metge.

Fins a 400 euros per encàrrec

Segons la fiscalia, els detalls de les històries clíniques que obtenia Agustí acabaven en mans de diferents asseguradores, que no estan acusades. Qui els hi facilitava eren els altres tres detectius acusats -que s’enfronten a penes d’entre quatre i quaranta anys de presó-. Aquests col·legues li encarregaven a Agustí obtenir determinades dades personals de pacients, a canvi d’entre 200 i 400 euros, i després les passaven a les companyies, tot i saber que el detectiu de Vic les havia “obtingut il·legalment”. El 2 de gener del 2012 l’acusat va trucar al centre d’atenció primària de Torre-romeu de Sabadell “fent-se passar per un metge del servei d’atenció al menor” per aconseguir que una altra doctora -aquesta real- li confirmés si un nen estava sent víctima de possibles maltractaments per part del seu pare. El 2 de desembre del 2011, Agustí va trucar al centre de salut San Isidro - El Chorrillo de Tenerife fent-se passar “per un metge del servei canari d’incapacitats”. La trucada li va servir per saber que la pacient de qui intentava aconseguir informació esperava un fill, que l’embaràs era d’alt risc i que estava a punt de parir. I així fins a 23 casos. La fiscalia, que defineix el comportament del detectiu d’“habitual, reiterat i obstinat”, explica que quan es va escorcollar l’ordinador d’Agustí s’hi van trobar altres dades de pacients, tot i que no s’ha pogut determinar qui les va encarregar, ni a qui van anar a parar.

A més dels 108 anys de presó, la fiscalia demana que l’Audiència de Barcelona inhabiliti Agustí per continuar exercint de detectiu de per vida. Tot i la pena centenària, en cas que el tribunal l’acabés condemnant la llei estableix que l’acusat no hauria de complir tots els anys entre reixes. Un jutge de Barcelona investiga dues derivades més de la trama Pitiüsa. En un dels casos, que encara s’ha de jutjar, la fiscalia demana fins a 174 anys de presó per a dos funcionaris que robaven dades de la Seguretat Social i les venien a detectius privats.