Les cèl·lules tenen superpoders

BarcelonaL'elasticitat extrema és una característica que sovint s'atribueix als superherois dels còmics i les pel·lícules, on no és estrany veure un braç que s'allarga fins a extrems inimaginables per després tornar a la seva forma original. Un equip de científics ha identificat el mecanisme que permet a les cèl·lules humanes una cosa similar: deformar-se moltíssim sense trencar-se.

La recerca, liderada per científics de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ha permès observar com les cèl·lules que formen els teixits epitelials (la mateixa pell exterior o els teixits que recobreixen els òrgans com pulmons o els intestins) tenen una 'superelasticitat' que els permet estirar-se fins a augmentar més de deu vegades la seva àrea.

Aquestes cèl·lules amb capacitat per "superdeformar-se" són les que s'organitzen per donar forma als nostres òrgans ja en l'etapa embrionària, però també les que actuen en la medicina regenerativa quan patim, per exemple, una ferida, explica l'investigador ICREA a l'IBEC i professor associat a la UB Xavier Trepat. "El que hem observat són una mena de cèl·lules superheroïnes que tendien a deformar-se, cap a formes més complexes, de manera espontània", afegeix.

Conèixer com funciona aquest mecanisme pot ser de gran utilitat per a la construcció d'òrgans fora del cos humà, una de les línies de treball de la bioenginyeria. "Per poder fer-los és important entendre les propietats físiques i les forces que actuen perquè les cèl·lules es deformin", sosté Trepat. Comprendre la superelasticitat de les cèl·lules és crucial de cara a poder dissenyar i construir uns pulmons artificials o bé "noves tecnologies biòniques com els òrgans en un xip" que puguin ser implantats en un pacient, destaca l'investigador. A més, els òrgans de laboratori poden servir per poder assajar l'impacte de futurs fàrmacs.