El Congrés enterra la llei Wert dividit pel català i l'escola concertada

BarcelonaLa vuitena llei d'educació tira endavant en el tràmit parlamentari després de la seva aprovació al Congrés de Diputats per 177 vots a favor (PSOE, Unides Podem, ERC, PNB, Més País i Compromís), 148 en contra (PP, Cs, Vox, Coalició Canària, la CUP, el PRC, UPN i Fòrum Astúries) i 17 abstencions (JxCat, Bildu, BNG i Terol Existeix). Ara la iniciativa legislativa s'enviarà al Senat, i després tornarà al Congrés per ser aprovada definitivament. Ara bé, la manca de consens educatiu i polític posa en risc la seva aplicació a llarg termini.

La bronca durant el debat al Congrés de Diputats ha posat de nou en evidència que l'educació és una arma política per a moltes formacions. La llei s'aprovarà per aritmètica parlamentària i perquè la majoria del Congrés vol deixar enterrada la llei Wert, tal com han reivindicat els partits que han votat a favor, que han celebrat que es deixi enrere una llei "centralista, segregadora i retrògrada". Però, més enllà d'aquest gest amb molta càrrega política i simbòlica, no hi ha acord. La mateixa ministra, Isabel Celaá, ha reconegut que li hauria agradat tenir "més consens" i ha acusat el PP, Vox i Ciutadans "d'autoexcloure's del debat".

Els tres partits de la dreta han cridat "Llibertat" i han picat amb les mans a la barana de l'hemicicle en senyal de rebuig, mentre des dels escons del PSOE i Unides Podem aplaudien drets el pas endavant que la llei fa al Congrés. Un bon resum de la divisió política que hi ha davant la nova normativa educativa. L'oposició ha tret l'artilleria contra el govern titllant la llei de "genocidi lingüístic" i "instrument separatista". Ja fa dies que estan revoltats perquè els partits del govern espanyol i ERC han introduït una esmena que elimina el castellà com a llengua vehicular, tot i que això no significa que es blindi la immersió lingüística. Aquest ha estat, sense cap dubte, el punt més polèmic de la llei, almenys segons els diputats.

Discrepàncies entre els partits catalans

PP, Ciutadans i Vox, amb dures intervencions, han acusat el govern central de convertir les escoles en "fàbriques d'independentistes", de "trencar la Constitució" i de "reforçar el secessionisme" per eliminar de la normativa que el castellà sigui "vehicular", cosa que diuen que farà desaparèixer el castellà de l'escola a Catalunya. Aquesta esmena també ha provocat discrepàncies entre els partits catalans, perquè mentre per ERC "blinda el català com a llengua vehicular", per JxCat i la CUP no fa intocable la immersió.

En general, al Congrés s'ha parlat poc de pedagogia i educació, i molt de llengua i política, i s'ha fet palès l'enorme distància i la tensió que hi ha entre dreta i esquerra, que també s'han enfrontat per altres modificacions polèmiques, com la prohibició que els col·legis concertats separin els alumnes per gènere o el paper de l'assignatura de religió, que ja no comptarà per fer mitjanes.

Paper de l'escola concertada

S'elimina el concepte de "demanda social" que permetia obrir places a les escoles amb més demanda

Un dels punts que han generat més controvèrsia en el debat és el paper de l'escola concertada, que precisament és un dels sectors més combatius contra la llei, després de recollir 1,5 milions de firmes virtuals contra el que consideren un "atac" al seu model educatiu, que representa el 25% del total d'alumnes escolaritzats a l'Estat. Aquest sector critica que la llei elimini el criteri de "demanda social", perquè diuen que "redueix la capacitat de les famílies per escollir escola". Es tracta d'un concepte que va introduir el PP d'Aznar –ni la llei de Zapatero ni la llei Wert la van eliminar– perquè es tingués en compte la demanda de matriculacions als centres concertats a l'hora d'oferir les places a les escoles i permetia que les concertades amb més demanda poguessin treure més places si així ho volien les famílies.

Segons el govern espanyol, el concepte de "demanda social" era una "mesura segregadora" i s'ha acabat convertint en la via per cedir sòl públic gratis a les escoles concertades. Ara la nova llei estableix que la creació de nous centres es farà tenint en compte "l'oferta existent de centres públics". De fet, durant el debat s'han tombat les 600 esmenes presentades a la Lomloe, inclosa la del PNB i Junts per Catalunya (amb el suport del PP, Cs i Vox) que especificava que s'ha de programar l'oferta educativa tenint en compte l'existent als centres públics i l'autoritzada als centres concertats. Aquests partits interpreten que la llei implica la desaparició del model d'escola concertada. Segons el PP, la llei Celaá provocarà el "monopoli estatal educatiu", i el president dels populars, Pablo Casado, ha signat contra la norma a les portes del Congrés. Segons Vox, la normativa és "sectària i perillosa, i, segons Ciutadans, té "dubtoses garanties democràtiques".

Segregació escolar

Una "proporció equilibrada d'alumnat"

Al darrere d'aquestes mesures hi ha la voluntat del govern espanyol de reduir la segregació escolar, un dels principals problemes del sistema educatiu estatal (i especialment greu en comunitats com Catalunya). És la primera vegada que una llei d'educació fa passos en aquest sentit i, de fet, avala el que ja ha començat a fer el govern català, perquè dona poder a les administracions educatives de les comunitats per establir "una proporció equilibrada d'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu que hagi de ser escolaritzat en cadascun dels centres públics i privats concertats".

A més, estableix que els centres públics i concertats no podran percebre quotes per ensenyaments que han de ser gratuïts, ni tampoc es podrà obligar les famílies a fer aportacions a fundacions ni associacions, ni establir serveis obligatoris.

Evitar la repetició de curs

Es podrà passar de curs amb alguna matèria suspesa

Els alumnes passaran de curs quan així ho consideri l'equip docent, malgrat que tinguin alguna matèria suspesa. Celaá sempre ha defensat que ha de ser una decisió "global i col·legiada" decidir qui passa i qui no passa de curs, per avançar cap a una avaluació més competencial i també limitar la repetició de curs, una mesura que a Espanya pateixen un 28% dels alumnes (a l'OCDE són l'11%), malgrat que és cara i ineficaç. Les proves de competències bàsiques així ho demostren, perquè els alumnes de 4t d'ESO que han repetit algun curs treuen menys de 10 punts en totes les matèries que els que van al dia. Quan la nova llei entri en vigor (si s'aprova al Congrés haurà de passar pel Senat i tornar al Congrés), es podrà repetir el mateix curs un sol cop i dues vegades com a màxim al llarg de l'educació obligatòria i s'eliminaran les revàlides imposades per Wert i els itineraris a l'ESO, que separaven els alumnes segons les seves capacitats. Per al PP, la llei "suprimeix la cultura de l'esforç".

Batxillerat

Una nova modalitat "general" i possibilitat de fer-ho en tres anys

La Lomloe incorporarà una nova modalitat de batxillerat, més enllà de la classificació actual d'humanitats, ciències socials, artístic i científico-tecnològic, que s'anomenarà general i en la qual es combinaran matèries de la resta d'itineraris. S'hi podrà accedir amb una assignatura suspesa i, en casos excepcionals, es podrà estudiar en tres anys, i no en dos. Aquesta mesura, de fet, ja s'ha començat a aplicar a Catalunya, on alguns instituts de Barcelona han creat un batxillerat de tres anys amb l'objectiu de carregar menys els estudiants que ho necessiten pel seu ritme d'aprenentatge. Amb aquesta iniciativa es busca que aquesta etapa educativa, que normalment està molt enfocada a la selectivitat i a la universitat, també es consideri un "itinerari" cap a la formació professional de grau superior.

Educació especial

Alumnes discapacitats a les escoles ordinàries

Un altre dels sectors revoltats contra la llei són les famílies i els centres d'educació especial, que asseguren que els plans del govern espanyol els posa en risc. El projecte de llei estableix que en deu anys els centres d'educació ordinaris hauran de tenir els recursos necessaris "per atendre en les millors condicions l'alumnat amb discapacitat", en la línia del decret d'escola inclusiva que es va aprovar a Catalunya el 2017 i que s'ha desplegat amb comptagotes per la manca de recursos. Malgrat que en cap moment es fa referència al traspàs d'alumnes dels centres d'educació especial als centres ordinaris, el sector considera que la llei "els buidarà" i els vol tancar.

ARANWS20200608_0030El confinament posa l’escola inclusiva encara més al límitEducació sexual i fiscal

S'estudiaran les identitats sexuals i el paper dels impostos

L'única esmena que ha tirat endavant estableix que l'assignatura de valors cívics i ètics haurà d'abordar el "paper social dels impostos i la justícia fiscal". També es fomentarà de manera transversal l'educació per a la salut afectivo-sexual, donant a conèixer les cultures i les diferències entre les persones pel que fa les ètnies, l'orientació i identitat sexual, religió i creences, o altres condicions.

Educació 0-3 anys

Es reforçarà... sense concretar com ni en quin termini

La llei estableix que s'incrementaran progressivament les places públiques de 0 a 3 anys. Ara bé, no diu els recursos ni els terminis per aplicar-ho.