La llei Celaá s'aprova definitivament: "La Lomce és passat"

Barcelona"La Lomce és passat". Les primeres paraules de la ministra d'Educació, Isabel Celaá, per anunciar l'aprovació definitiva de la Lomloe, la vuitena llei d'educació de la democràcia a Espanya, són una bona prova que la raó principal de la seva aprovació és enterrar definitivament el projecte de l'exministre Ignacio Wert. La nova llei entrarà en vigor en 20 dies, després que el Senat l'hagi aprovat sense canviar ni una coma del text que el Congrés ja va validar fa un mes. El govern espanyol del PSOE i Unides Podem ha rebut el suport del PNB, Bildu i ERC per rebutjar els tres vetos del PP, Ciutadans i UPN i les 644 esmenes que ha tornat a presentar l'oposició. I de nou, el PP, Vox i Ciutadans han criticat amb duresa la llei, sobretot per l'eliminació del castellà com a llengua vehicular, el paper dels centres d'educació especial i la situació de l'escola concertada.

Celaá, que ha comparegut davant la premsa "amb una gran emoció", ha dit que la llei s'ha fet "a favor de tots, no en contra de ningú", però el cert és que no ha deixat de fer referències a l'anterior legislació. "Hem complert el compromís que vam assumir fa 7 anys quan vam dir que en la primera ocasió que tinguéssim derogaríem la Lomce, una llei excloent, segregadora i elitista", ha afirmat. La Lomloe, ha contrastat, és una "gran avinguda d'oportunitats" allà on només hi havia "obstacles".

La ministra també ha sortit al pas de les crítiques al projecte que du el seu nom, després de l'onada de manifestacions que hi ha hagut l'últim mes en diverses ciutats espanyoles, l'últim exemple aquest mateix cap de setmana a Barcelona. "La concertada sap que aquesta llei no ataca ni qüestiona la concertada", ha dit Celaá, que ha afirmat que tant el dret a l'educació com la llibertat d'ensenyament estan garantits. La llei estableix la prohibició de les quotes a fundacions o pagaments a l'escola i suprimeix la "demanda social", que permetia oferir més places si les famílies ho demanaven, perquè ara es programaran les places en funció del cens.

La llei, a més, inclou:

• De 0 a 3 anys: s'insta les administracions a incrementar l'oferta de places públiques de manera progressiva, i es regula per primera vegada el currículum o la titulació dels professionals que hi treballen.
• Primària: es reforça la detecció de les dificultats d'aprenentatge, s'inclou una estona diària de lectura (cosa que ja es fa en moltes escoles) i es crea l'assignatura d'educació en valors (amb continguts sobre la Constitució o els drets humans). Només es podrà repetir un cop durant la primària, sempre de manera excepcional.
• ESO: es trenca amb la classificació que establia la Lomce i totes les assignatures tindran el mateix pes, i es fomenten, també, els àmbits de coneixement i el treball per competències i per projectes. Tornen els programes de diversificació curricular per als alumnes amb dificultats i es podrà passar de curs amb una o dues assignatures suspeses, una decisió que es prendrà de manera col·legiada al claustre.
• Batxillerat: s'inclou la possibilitat "excepcional" d'obtenir el títol de batxillerat amb alguna assignatura suspesa.
• Formació professional: s'inclou una fase de formació pràctica en centres de treball. A Catalunya, el departament està preparant un nou pla des de fa molts mesos.
• Docents: s'inclou el MIR, del qual a Catalunya ja fa temps que es parla, i s'avança cap a un cos únic de docents, perquè als instituts escola els mestres podran fer classe a l'ESO i els professors podran fer classe a primària.
• Educació especial: com va fer Catalunya el 2017 en un decret que quasi ni s'ha desplegat, s'aprova que els nens amb discapacitat vagin a l'escola ordinària, que haurà de ser inclusiva en un termini de deu anys. Segons les escoles d'educació especial, això suposarà el seu tancament.
• Currículum: es dona un enfocament d'ensenyament per competències, com ja fa temps que fan molts centres. La religió deixa de ser avaluable.

Les crítiques –tant de fons com de forma– han convertit la d'educació en una de les lleis més polèmiques de la legislatura, cosa que evidencia de nou l'enorme poder de l'escola per instrumentalitzar-la políticament. Per al PP i Ciutadans, la normativa "neix morta" perquè s'enviarà al Constitucional tan bon punt es publiqui al BOE. Celaá, però, ha avisat que el poder judicial s'encarregarà de fer-la complir, també en aquelles comunitats autònomes rebels que la vulguin desobeir. "En un estat de dret les lleis s'han de complir", ha afirmat. La nova llei d'educació ja és una realitat. Una altra cosa és la seva aplicació pràctica.