CCOO denuncia que en deu anys s'han deixat d'invertir 8.500 milions d'euros en educació

BarcelonaLa llei d'educació de Catalunya fixa que s'ha de destinar un 6% del PIB català a ensenyament. Aquesta és, també, la mitjana que inverteixen la resta de països de la UE. A Catalunya, però, mai s'ha assolit aquest objectiu: el 2017 s'hi va dedicar un 3,6% del PIB –Dinamarca, per exemple, té un 6,5%–. Així, el sindicat CCOO ha denunciat que els últims nou anys "d'austeritat extrema" han generat un "deute acumulat" de 7.149 milions d'euros en educació. La xifra arriba als 8.527 milions si es tenen en compte les previsions per a aquest 2019. És a dir, el sindicat considera que en deu anys s'ha deixat d'invertir gairebé el pressupost de dos anys sencers.

Aquesta "austeritat", han dit des del sindicat, també ha provocat una davallada de la inversió per alumne. Tenint en compte la inversió total i el nombre d'alumnes, els ensenyaments generals (infantil, primària i secundària) –barrejant els alumnes de centres privats i de centres públics–, CCOO ha calculat que el curs 2010-11 es van invertir 4.460 euros per alumne. La xifra ha baixat fins als 3.639 euros –821 menys– aquest 2019.

Manel Pulido i Teresa Esperabé, portaveus de CCOO en matèria d'educació, han assegurat que aquestes xifres posen de manifest que educació "no ha estat una política prioritària" per a cap dels governs de la Generalitat en els últims anys. Per revertir aquesta situació els sindicalistes han fet una crida a l'actual executiu i també a la resta de formacions polítiques perquè aprovin uns pressupostos "socialment justos". "No podem mantenir la situació actual de no tenir pressupostos, ni a Catalunya ni a l'Estat", ha dit Pulido, que ha lamentat que aquest fet "està afectant molt negativament el sistema educatiu".

Des del departament fien l'augment de la inversió a l'aprovació d'uns nous comptes per al 2020. En una entrevista a TV3, el conseller d'Educació, Josep Bargalló, ha insistit que si el pressupost no s'aprova només es podrà gestionar "una misèria continuada" perquè no es podran destinar diners a les escoles bressol –la Generalitat vol recuperar la seva part de finançament– ni aplicar "com cal" el decret d'escola inclusiva. "És impensable que no n'hi hagi, com també és impensable que no hi hagi pressupostos a l'Ajuntament de Barcelona. Hem d'aconseguir entre tots que n'hi hagi", ha reclamat.

Segons els portaveus de CCOO, "només la professionalitat dels treballadors ha evitat que les retallades no reverteixin sobre l'alumnat". El sector clama per incorporar molts més efectius al sector públic per recuperar el nivell anterior a les retallades. Si l'any passat l'organització denunciava un dèficit de gairebé 6.000 professors, aquest any redueixen la xifra fins als 3.200. Perquè malgrat que s'hagin augmentat les places de docents –hi haurà 670 mestres i professors més i 53 professionals de l'atenció educativa aquest curs–, CCOO denuncia que la xifra no ha crescut al mateix ritme que les necessitats d'escolarització. Si, a més, es tingués en compte la sisena hora, la xifra de docents que fan falta augmentaria fins als 3.500.