Joan Caylà: "Cal fer baixar molt la incidència del virus abans que tornin les escoles"

GironaUn dels principals reptes que tenen sobre la taula els departaments de Salut i Educació és la tornada a l'escola amb les mesures necessàries per reduir el risc de contagi de covid-19 entre la comunitat educativa. El director de l'Agència de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha anunciat que dijous presentaran el pla de la Generalitat. Però un punt clau per iniciar les classes amb garanties és "aconseguir que baixi la incidència, perquè ara estem en una situació crítica", adverteix el president de la Unitat d'Investigació en Tuberculosi de Barcelona (UiTB), Joan Caylà, que també va ser durant 23 anys el cap del servei d’epidemiologia de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.

Falta un mes per a l'inici de les classes i el més important per a Caylà és reduir els contagis abans que tornin a obrir els centres: "Caldria començar amb xifres més baixes i que tothom fos molt estricte amb les mesures com la mascareta o la distància". Així mateix, per a l'expert, també caldrà adoptar una sèrie de noves normes que afectaran el funcionament dels centres: "S'hauran de fer entrades graduals dels alumnes o que els estudiants només tinguin contacte amb els de la seva classe i sempre a distància". Ara bé, hi ha altres factors sobre els quals caldrà veure què decideix el govern: per exemple, si els alumnes hauran de portar sempre mascareta i a partir de quina edat o si es podrà dinar a dins de l'aula.

A més, per a Caylà és "importantíssim" que els mateixos mestres "sàpiguen identificar ràpidament els símptomes compatibles amb el covid-19, per fer test ràpidament". I sobretot que no es tingui contacte entre les diferents aules: "Si no ho fem bé, en comptes de posar en quarantena una classe, hauràs de posar en quarantena tota l'escola".

Pel que fa al sistema d'identificació de contactes de risc, el president de la UiTB recalca que s'ha de millorar: "Un bon estudi de contactes hauria sigut determinant per no registrar un increment tan alt com el que hem tingut, en comparació amb altres països del nostre voltant". En aquest sentit, Caylà aposta per "prendre molt bona nota" de com França i Alemanya han preparat la tornada a l'escola, aprofitant que comencen abans.

Testar i identificar

Precisament aquest dimarts el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties ha fet públic una guia sobre el testeig de coronavirus a les escoles, que passa per "identificar de manera precoç els casos entre els estudiants i el personal, i els seus contactes de risc". Així, qualsevol persona que presenti símptomes s'ha de fer una prova i, ràpidament, identificar quins contactes de risc ha tingut dins l'escola, a la llar i en qualsevol altre escenari.

Per al Centre Europeu són contactes de risc: alumnes i personal que hagin compartit aula amb un cas confirmat, si han estat amb un positiu sense mascareta més de 15 minuts, si han compartit activitats esportives, a la cafeteria, al gimnàs o al pati, o si han compartit espais comuns com ara els lavabos. I tots els afectats han de fer quarantena.

¿Les escoles impulsen la transmissió de covid-19?

"Només sabem que s'està estudiant", respon Joan Caylà, que coincideix amb la visió del Centre Europeu: "Hi ha evidències limitades que les escoles impulsen la transmissió de covid-19. Tanmateix, hi ha indicis que la transmissió de la comunitat s'importa o es reflecteix en l'àmbit escolar". És la conclusió a què arriba després d'analitzar diversos països com Israel o Suècia.

En el cas israelià i segons l'informe de l'organisme europeu, va sorgir el primer gran brot deu dies després d'obrir les escoles. Però també assenyalen que no era possible el distanciament entre professors i alumnes, i que, durant una onada de calor, va haver-hi una exempció en l'obligatorietat de portar mascareta.

Per contra, Dinamarca i els Països Baixos no van registrar cap augment important tot i la tornada a les aules. I les autoritats de Suècia, que han mantingut els centres d'educació infantil i primària amb el funcionament habitual durant tota la pandèmia, sostenen que les escoles no han sigut "un motor important de la transmissió comunitària". Consideren que "els nens transmeten la malaltia en menys quantitat que els adults" i recorden que "el tancament d'escoles té altres efectes negatius sobre els nens i els joves".