Caure a la teranyina de l'estafador de Tinder: “La seva intenció és aprofitar-se de tu”

BarcelonaAquesta és una història que comença com tantes altres: amb un match en una aplicació de cites d'un home i una dona que s'agraden per la fotografia i la presentació del perfil. Queden i, sense proposar-s'ho, comencen a conviure. Aquesta història, però, és una enganyifa, una mentida. L'home es dedica a seduir dones, amb qui té relacions sexoafectives aparentment monògames, quan en realitat és un farsant que s'inventa una vida sorprenent i encavalca parelles sense que cap en tingui coneixement de la resta. Fins que l'atzar les ha fet coincidir i posar-les sobre la pista per desemmascarar-lo.

“Em sento utilitzada perquè aquesta persona s'ha aprofitat de la meva bona fe”, explica una d'aquestes dones enganyades que no vol ser identificada, en bona part perquè tem la reacció del fals Don Joan. Aquest diari ha pogut constatar que hi ha almenys tres dones enganyades, que van tenir relacions de diversa intensitat i durada amb l'estafador i a qui els queda sense resposta la pregunta de quin és el sentit de falsejar una biografia.

L'home no roba ni, que se sàpiga, fa mal físic a les seves conquestes, però les dones han descobert que té antecedents per robatoris i furts, potser per sobreviure. Però la mentida causa un dany emocional que, en alguns dels casos, costa de sanar. El sentiment de vergonya i culpa és present. "Per què a mi; perquè vaig creure'l". Però com diu una d'elles: “Al final no hem fet res de dolent, nosaltres”. L'objectiu de fer pública aquesta mentida és alertar altres víctimes innocents, perquè estan convençudes que no són les primeres i que hi ha altres afectades a la mateixa Barcelona, Girona, Sant Sebastià o Cadis. “No volem que continuï agredint, abusant, manipulant o robant”, subratllen.

És una estratègia recargolada. La trama comença amb la construcció de la identitat de l'home, que té perfil obert tant a Bumble com a Tinder. Caucàsic, de 32 anys, amb cabells foscos i arrissats i ulls verds, una barba espessa, un nas recte i ben definit. Fa al voltant d'1,80 metres d'alçada i té una complexió forta i amb vistosos tatuatges amb missatges militars. Es presenta com un home hispanocubà i té sovint un accent caribeny, tot i que parla un castellà d'Espanya i es defensa força bé en català.

Tot i que canvia alguns detalls de la seva vida, repeteix un patró de naixement a Cuba, de pare noruec i mare basca. Acostuma a dir que és neurocirurgià d'algun hospital de la zona, si bé sempre apunta a una vinculació amb el consolat cubà a Barcelona. Aquest és un detall clau perquè com a membre d'aquest cos diplomàtic viu en un pis propietat del govern de l'Havana que, catalogat com a “zona militar”, està vetat a aventures esporàdiques o nòvies més formals. Cap d'elles va trepitjar mai aquest suposat pis, que com totes les seves feines, va resultar una mentida.

Així, les trobades amb les parelles sempre són en els habitatges d'elles i, gairebé sense adonar-se'n —avui un raspall de dents, demà unes sabates—, acaba per instal·lar-s'hi. Les dones enganyades expliquen que és un seductor nat, que “diu el que l'altra persona vol sentir”, que enlluerna amb mil anècdotes i detalls d'una vida comunista o de la seva feina diplomàtica.

La mentida continua quan, un cop instal·lat en els domicilis de les dones, s'absenta uns dies o una setmana per a "les guàrdies a l'hospital o missions diplomàtiques". Res les fa sospitar. Un cop descoberta l'enganyifa, aquestes tres dones sabran que, en realitat, aquestes absències eren escapades a casa de les altres. “Sabem que quan deia que marxava per feina estava a casa de la X i, amb la X hem comprovat pel calendari que vam coincidir sent parelles”, relata una de les afectades.

"La seva intenció principal no és robar-te, sinó aprofitar-se de tu", s'esplaia. “L'estàs cuidant, li dones atenció, casa gratis, tot; l'acabes mantenint”, continua. Per vestir més la història l'home s'inventa que ha de donar el sou al govern cubà o que té problemes amb el banc per justificar la falta d'aportació econòmica. “Crec que li genera morbo aprofitar-se sexualment de les dones, controlar-les i tenir-ne com més millor, estar cada dia en una casa. Sí, crec que aquest és el seu al·licient”, diu una afectada tractant de buscar una explicació al comportament. “Té una ment molt retorçada; és un psicòpata, un narcisista, un depredador sexual”, defineix una de les dones, mentre que una altra tampoc no descarta que estigui paint “un trauma, una falta d'estima i amor”.

La seducció, les bones paraules –creuen després d'haver analitzat els seus casos– de l'estafador s'acaben quan té en el radar una nova víctima. Es torna més agressiu, desagradable i fins i tot les fa llum de gas quan elles –encara desconeixedores de la realitat– li retreuen les males maneres, o demanen explicacions pel desenamorament sobtat. “A mi em deia si estava boja per dir-li si n'havia conegut una altra”, relata una de les dones.

El menys important era que fos infidel, però. Trencada la relació, va anar caient la mentida com un joc de cartes. Un munt de coincidències i molta sort –que les dones rebutgen explicar públicament perquè ell no les reconegui en els detalls– possibiliten que es coneguin i saber que, en realitat, han estat víctimes d'una estafa d'un home que no és qui diu que és. “No és cubà, ni ha estat mai a Cuba, sinó que és un basc de Gernika, on havia jugat a rugbi”, afirmen. Durant mesos han estat fent d'investigadores, estirant diversos fils i, entre les sorpreses, han vist les fotografies dels seus pisos en els whatsapps de les altres. “Ens enviava fotos d'ell dient que estava a casa seva des del menjador d'una altra”, diuen.

Amb l'afany de desemmascarar el farsant una d'elles ha anat a denunciar-lo amb noms i cognoms a la comissaria dels Mossos d'Esquadra. Allà diu que la van tractar com a nòvia despietada, dolguda per un trencament sentimental. “Em van dir que hem de seguir amb la nostra vida. Jo ja segueixo amb la meva vida. Jo vaig a treballar cada dia, no deixo la meva rutina. Simplement, volia avisar, però les mentides no es poden penalitzar”, lamenta. El bonus track de la història és que l'única veritat és el nom, J., però en alguns casos diu que és el nom de camuflatge.