Societat11/06/2018

Cau l’organització criminal que robava a més viatgers a l’AP-7

Els vint membres acumulaven 242 antecedents policials i dotze tenen ara una ordre d’allunyament de l'autopista

Enric Borràs
i Enric Borràs

This browser does not support the video element.

BarcelonaEls Mossos d’Esquadra han desarticulat un grup de vint persones que cometien centenars de robatoris cada any a l’AP-7. Segons ha explicat l’intendent Josep Guillot, cap de la divisió de Transports de la policia catalana, entre tots acumulaven 242 antecedents policials. Però com que procuraven aprofitar descuits per cometre els robatoris, legalment es consideraven furts, i quan els enxampaven el jutge els deixava en llibertat provisional. Ara, després d’una investigació de mig any, els Mossos asseguren que han demostrat que són una organització criminal en què cada membre tenia un rol definit i els imputen 47 robatoris. A més, el jutge d’instrucció número 1 de Granollers ha emès una ordre d’allunyament que impedeix que dotze dels detinguts s’acostin a menys de 200 metres de tota l’autopista, no només del tram català.

Guillot ha explicat que els membres del grup, tots originaris de Kosovo, també tenien antecedents a Alemanya, França i Itàlia i que aquí actuaven sobretot a l’AP-7 perquè és la principal via d’entrada de turistes per carretera a Catalunya i a Espanya. Eren la banda de lladres “més activa i més important des del punt de vista d’organització criminal” que actuava en aquesta autopista, afirma l’intendent. Segons la policia, era el grup criminal que acumula més furts a turistes en aquesta via. Al principi distreien els conductors punxant-los una roda del cotxe quan s’aturaven en una àrea de servei, però últimament s’havien especialitzat i ja els feien aturar mentre circulaven, fent-los senyals des d’un altre cotxe com si els avisessin d’un problema mecànic.

Cargando
No hay anuncios

Segons Guillot, actuaven gairebé cada dia. Sortien en grups de tres en tres cotxes diferents per fer tota l’autopista i triaven sobretot vehicles de gamma alta i amb matrícula estrangera. Un conduïa, l’altre distreia les víctimes i el tercer obria la porta del copilot o del darrere i robava mentre els propietaris comprovaven què passava al cotxe. Tot plegat podia ser molt ràpid. Alguns tenien molta experiència: els Mossos ja havien detingut cinc dels implicats en operacions anteriors contra grups d’aquesta mena, el 2013 i el 2015.

Fins a l’any passat els Mossos actuaven per separat en cada un dels furts, però llavors van començar a canviar d’estratègia: a més d’actuar com sempre en cada delicte i detenir els lladres si podien, van començar a acumular tota la informació que podien sobre els lladres per intentar determinar si actuaven com una organització criminal. A més dels testimonis de les víctimes i les detencions que podien fer, van fer servir les imatges de les càmeres de seguretat d’Abertis, la concessionària de l’autopista. Tot plegat els va servir per demostrar que actuaven de manera coordinada i amb rols definits, fet que ha permès al jutge investigar-los per pertinença a una organització criminal. Això agreuja la possible condemna i li permet dictar l’ordre d’allunyament mentre no es faci el judici. No és la primera ordre d’allunyament que es dicta per a lladres d’aquesta mena a l’AP-7, però aquesta, per primera vegada, no afecta només el tram català sinó tota l’autopista.

Cargando
No hay anuncios

El dia 6 els Mossos van detenir catorze membres del grup a Castelldefels, Badalona i Barcelona. Un altre dels implicats va intentar fugir però el van atrapar a Vilanova i la Geltrú. També van escorcollar cinc habitatges a Barcelona i a Castelldefels. Els altres cinc membres del grup no els van trobar perquè eren fora del país. Als detinguts se’ls investiga per 47 furts, onze delictes contra la seguretat del trànsit, cinc de falsificació documental i un robatori amb intimidació. Els Mossos asseguren que han pogut demostrar la seva implicació en 47 robatoris, per valor de més de 150.000 euros, però creuen que són els autors de 200 robatoris comesos només durant el mig any que ha durat la investigació. Als domicilis escorcollats hi han trobat moneda de Bolívia, Polònia, Bulgària, Romania, el Regne Unit, l'Argentina, Suïssa i Madagascar i 15.000 euros en efectiu, a més de documentació de transferències bancàries per valor de 30.000 euros més.