"Els miracles no existeixen": la ciència demana 150.000 milions d'euros a la Unió Europea

BarcelonaEls catorze centres d'investigació europeus més punters que formen part de l'aliança EU-LIFE, entre ells el Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Catalunya, asseguren que el covid-19 ha destapat les vulnerabilitats d'Europa a l'hora de garantir la salut de la població i al·leguen que les dramàtiques conseqüències de la pandèmia, en part per la seva imprevisibilitat, evidencien una necessitat "urgent" d'inversió en recerca i innovació per "respondre amb més eficàcia a l'actual i a les futures crisis sanitàries emergents". Per aquest motiu, i en una carta conjunta, els 8.000 científics que formen part de l'aliança urgeixen la Unió Europea –tant al Consell com al Parlament Europeu– a destinar 150.000 milions d'euros al programa marc de R+D Horizon Europe. Aquest import representa un 50% més de finançament respecte a la proposta actual de la institució europea, que se situa en 100.000 milions. "Els miracles científics no existeixen i la principal sortida d'aquesta crisi és una inversió sense precedents en investigació i innovació", adverteixen.

L'aliança sol·licita que el 35% dels fons es reservin per a la ciència impulsada per la curiositat –la blue skies research–, que són projectes considerats d'alt risc econòmic, amb molt poca participació del sector privat i una gran dependència del finançament públic. En el manifest se cita un estudi recent en què es demostra que per cada euro invertit en aquest tipus d'investigacions se'n generen 4,20 euros de retorn. "Cada cop que hi ha una nova crisi global, tots mirem cap a la ciència per trobar solucions", diu la coordinadora d'EU-LIFE, Marta Agostinho. "És per això que instem el Consell a donar suport a un pressupost sòlid per a l'Horizon Europe i garantir que la investigació bàsica tingui els mitjans necessaris a Europa", conclou.

El document remarca la importància de considerar aquests fons europeus com a complementaris i no substitutius de les responsabilitats nacionals i, per això, insten els països europeus a passar d'invertir el 2% del PIB en R+D fins al 3%. "La inversió en ciència i salut i la importància de mantenir un teixit industrial local són una qüestió de vida o mort, no només una cosa bonica. L'èxit futur del nostre continent depèn d'això", assegura Luis Serrano, director del CRG. Els científics també fan una crida a Europa per crear un "entorn més favorable" per a la indústria farmacèutica perquè "pugui augmentar la capacitat de les cadenes de subministrament de les regions per accedir ràpidament a noves vacunes, proves de diagnòstic, teràpies i dispositius mèdics".

Tres requisits

L'aliança lamenta que el covid-19 hagi accentuat tant l'extrema dependència d'Europa de les cadenes de subministrament externes com la falta de coordinació entre els països europeus per gestionar l'emergència sanitària, "tenint en compte que es preveu que els brots infecciosos siguin freqüents en un futur" i que siguin només "una fracció" dels diversos tipus de reptes de salut pública globals, entre ells l'obesitat, el càncer i la salut mental, la cardiovascular i la metabòlica. Els investigadors lamenten que, en pocs mesos, més de 2 milions de ciutadans europeus s'hagin infectat, 180.000 hagin mort i s'hagi produït un impacte immens en l'economia que ens condueix a una recessió mai vista des de la Segona Guerra Mundial.

Els investigadors dels catorze països representats a l'aliança diuen que "garantir la seguretat dels ciutadans en una crisi sanitària" passa per complir tres requisits. Demanen ampliar el finançament públic allà on el sector privat no és capaç d'arribar a causa de la seva naturalesa no immediata però, alhora, crear les condicions perquè les empreses puguin liderar les fases de desenvolupament i producció dels descobriments.

D'altra banda, els científics subratllen la importància de les infraestructures petites i mitjanes que pengen dels instituts de recerca i les universitats en la recerca del covid-19. "Són àgils i han demostrat que poden respondre ràpidament a les necessitats emergents reorganitzant-se i proveint de suport capdavanter com a pol d'expertesa crítica", afirmen. Per acabar, una visió de llarga durada implica una "alfabetització científica", és a dir, incloure els experts en la presa de decisions polítiques i ciutadanes.