Les catàstrofes lligades a la meteorologia es multipliquen per cinc en 50 anys

BarcelonaEn l'últim any hem vist onades de calor extrema al Canadà, aiguats i inundacions a Alemanya, així com incendis que han arrasat hectàrees de boscos del sud d'Europa aquest estiu; també alguns a casa nostra, com el de la Conca de Barberà i l'Anoia, a l'agost. I això, previsiblement, passarà més. Segons l'Atles de mortalitat i pèrdues econòmiques per fenòmens extrems meteorològics d'aigua, i climàtics, que acaba de publicar l'Organització Meteorològica Mundial (WMO), les catàstrofes naturals lligades al canvi climàtic s'han multiplicat per cinc en l'últim mig segle.

Segons l'estudi d'aquest organisme de l’ONU, el més complet que s'ha elaborat fins ara sobre el tema, durant les últimes cinc dècades s'han comptabilitzat arreu del món més d'11.000 desastres (incloent-hi també els tecnològics). Aquests episodis han provocat entre 1970 i 2019 més de dos milions de morts, a més de pèrdues econòmiques de fins a 3.600 milions de dòlars. Els desastres naturals -és a dir, els relacionats amb el temps, l'aigua o el clima- han sigut el 50% del total de catàstrofes dels últims 50 anys i han provocat el 45% de les morts i el 74% de les pèrdues econòmiques.

L'estudi revela que, al llarg d'aquest darrer mig segle s'ha produït, de mitjana, un desastre cada dia. Els científics afirmen que el canvi climàtic, l'augment de les condicions meteorològiques extremes i la millora de la informació i el registre de catàstrofes estan darrere de l'augment d'aquests fenòmens extrems i auguren que els pròxims anys cada vegada n'hi haurà més.

"El nombre de fenòmens meteorològics, climàtics i hídrics extrems està augmentant i serà més freqüent i greu en molts indrets del món a conseqüència del canvi climàtic", afirma el secretari general de la WMO, el professor Petteri Taalas. "Això significa més onades de calor, sequeres i incendis forestals com els que hem observat recentment a Europa i Amèrica del Nord. Tenim més vapor d'aigua a l'atmosfera, la qual cosa està exacerbant les precipitacions extremes i les inundacions mortals. L'escalfament dels oceans ha afectat la freqüència i l'àrea d'existència de les tempestes tropicals més intenses", afegeix.

Menys morts gràcies a les alertes

Malgrat la tendència a l'alça dels desastres climàtics extrems, la millora dels sistemes d'alerta ha ajudat a limitar el nombre de morts, que es van reduir fins a tres vegades entre 1970 i 2019. Segons les dades de la WMO, si a la dècada dels 70 hi havia més de 50.000 morts anuals en aquests desastres, a la dècada del 2010 n'hi ha hagut 18.000. Tot i això, el mateix informe alerta que només la meitat dels països que formen part de l’organització disposen de sistemes de prevenció de catàstrofes, i això es nota en la distribució geogràfica de les defuncions: més del 91% van tenir lloc en països en vies de desenvolupament.

De les principals catàstrofes registrades, els episodis que han provocat més morts durant els últims 50 anys han sigut les sequeres (650.000), les tempestes (577.232), les inundacions (58.700) i les temperatures extremes (55.736). Pel que fa a l'impacte econòmic, les tempestes van ser la causa més freqüent de desperfectes i la que més pèrdues va generar. Tres de les deu catàstrofes més costoses van ser el 2017: els huracans Harvey (que va provocar destrosses per valor de 96.900 milions de dòlars), Maria (69.400 milions) i Irma (58.200 milions). Els tres huracans van representar el 35% de les pèrdues econòmiques totals dels principals desastres del període.