Els nous termes del decret de renovables no convencen les entitats i plataformes que s'han anat organitzant els darrers mesos en oposició a l'allau de projectes en algunes comarques. "Els límits que posa el decret són insuficients, els terrenys agrícoles queden encara francament desprotegits", considera la portaveu Montserrat Coberó, membre de la Xarxa Catalana d'Entitats per una Transició Justa. La crítica del sector eòlic, en canvi, es dirigeix contra el Govern justament per posar massa traves al desplegament d'un sector estratègic. "L'actual marc regulador ja és el més estricte i rigorós de totes les comunitats autònomes", avisava el gerent d'EolicCat, Jaume Morron, fa uns mesos quan la Generalitat va anunciar que refaria el decret abans de seguir avaluant nous projectes.
El Govern prioritzarà els projectes de renovables pactats amb el territori
El nou decret busca evitar les expropiacions forçoses per a parcs eòlics o fotovoltaics
BarcelonaL'accelerada que necessita Catalunya en la implantació d’energies renovables requerirà més diàleg i negociació prèvia entre promotors i propietaris dels terrenys on es volen ubicar parcs eòlics i fotovoltaics. També els ajuntaments tindran més veu que no pas fins ara perquè els projectes tirin endavant, i tant ens públics com locals hauran de tenir l’oportunitat de participar, si ho volen, en un projecte que es plantegi al seu municipi o comarca. Tot això és el que fixa el decret de renovables que el Govern ja té enllestit -una modificació respecte del que està vigent- i que preveu aprovar avui.
Davant la conflictivitat que havia suposat el decret en moltes comarques per l’allau de projectes rebuts -la Generalitat en té 600 de pendents damunt la taula-, el nou text busca vies per forçar que les empreses hagin d’arribar a acords al territori si volen accelerar la tramitació i evitar que els processos es dilatin. Perquè un projecte de més de 5 MW de potència comenci la tramitació i surti a informació pública caldrà que el promotor acrediti que podrà disposar del 50% de la superfície que necessita sense que els seus propietaris li posin pegues. Aquest compromís previ entre les parts (que no es concreta més al text) vol evitar el que havia passat fins ara: molts propietaris desconeixien que un projecte sobre la taula del Govern els afectava. "No podíem fer una moratòria, però aquest és el millor dels decrets que podíem fer", ha assegurat la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, en una trobada amb periodistes.
De passada, si hi ha un acord previ, el Govern espera reduir el risc que, com a administració competent, en última instància li toqui fer expropiacions forçoses de terrenys per a projectes que compleixin tots els requisits (de potència, ubicació, urbanístics, agraris i mediambientals) però que no tinguin consens. Els projectes de renovables es consideren d’utilitat pública i, per tant, en nom d’aquesta consideració que li atorga la llei es poden produir expropiacions -que hauria de fer la conselleria d’Acció Climàtica en nom del promotor- perquè tirin endavant. En virtut del nou decret, el Govern es proposa escurar els terminis -dilatar-los al màxim- en els projectes conflictius abans d'emetre aquesta declaració, que suposa la llum verda per expropiar al 100% dels propietaris afectats per un parc eòlic o fotovoltaic.
Participació dels ajuntaments
La participació d’ajuntaments i ens locals és un altre dels punts centrals del decret. Tots els projectes d’entre 5 i menys de 50 MW -els de més potència els tramita directament el ministeri- tindran l’obligació de demostrar que han publicat una oferta perquè el món local hi entri amb almenys el 20% de la propietat. Aquesta oferta pot anar dirigida a persones físiques i jurídiques, públiques o privades, del municipi o dels limítrofs de la mateixa comarca. En el cas dels projectes més petits (els de menys de 5 MW), el nou marc legal els assegura prioritat en la tramitació en nom d’una “transició energètica distribuïda i democràtica”.
Un dels punts conflictius de molts projectes és la seva ubicació en terrenys agrícoles. El decret blinda aquells que, d’acord amb la classificació que inclou el text, són de més alt valor per al conreu (terrenys de classe I i II). En els casos de classificació més baixa (III i IV), també limita els projectes de renovables, que només podran ocupar “un 10% de la superfície agrícola de secà del terme comarcal” i un màxim del 5% en el cas que sigui superfície de regadiu.
Catalunya va endarrerida en la implantació de les renovables per arribar als objectius que marca Europa, i ara ha de pair (analitzar) el munt de projectes que s'acumulen a la taula del departament d'Acció Climàtica, que aviat tindrà 24 tècnics més per fer aquesta feina. La ponència prèvia, que la passada legislatura era un primer filtre de projectes i que s'ha traduït en 600 projectes presentats, queda, amb el nou decret, eliminada, i ara totes les propostes de futurs parcs eòlics i fotovoltaics hauran de complir amb els nous requisits si volen tirar endavant.
Només els nou projectes, tots fotovoltaics, que ja estan tramitats i en informació pública no hauran de regir-se per les noves condicions. Aquests nou projectes són l'excepció entre els 436 que s'han presentat fins ara, tot i que només 179 es consideren viables. D'eòlics se n'han presentat 163, 53 dels quals ja s'han decretat no viables.
Els pròxims anys seran claus per fer un salt important en l'electrificació amb fonts renovables. Catalunya compta amb poc més de 1.200 MW de potència eòlica instal·lada i ha d'arribar als 5.500 MW, mentre que en fotovoltaica no arriba ni a 350 MW i l'objectiu del Govern és arribar a 6.200 MW. A banda del decret, el Govern treballa en un pla sectorial que ha de ser la planificació de les instal·lacions de renovables que necessita Catalunya a cada comarca i que ha d'estar enllestit el 2023.
Elèctrica pública
L'estratègia en matèria de transició energètica, que aquest dimecres han presentat en un acte conjunt el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la consellera Jordà, també preveu la creació d'una energètica pública. L'objectiu, segons Jordà, no és competir amb les comercialitzadores sinó més aviat participar en projectes de generació (instal·lació) de renovables en terrenys públics o zones antropitzades, com poden ser infraestructures com carreteres, pantans o altres masses d'aigua o bé un antic abocador.
A banda, el Govern també es proposa una modificació del Codi Civil català perquè la llei de propietat horitzontal faciliti la instal·lació de plaques fotovoltaiques als terrats dels edificis (només amb majoria simplificada, per exemple) o que els veïns puguin instal·lar-se plaques de generació a la terrassa de casa seva com ara poden instal·lar-se un tendal.
