Catalunya, el tercer destí dels menors estrangers

BarcelonaDesprés d’Andalusia i Melilla, Catalunya és el tercer destí de l’estat espanyol on han arribat més menors estrangers no acompanyats, els anomenats MENA. L’any passat, Catalunya va rebre el 12,55% dels MENA que van entrar a Espanya, mentre que Andalusia va concentrar el 34,44% dels joves estrangers -gairebé tots nois- i Melilla el 14,3%. El País Basc va rebre el 10,84% dels menors, la Comunitat de Madrid el 7,45% i el País València el 4,61%. Entre els sis territoris, van tutelar el 84,19% dels MENA que van arribar el 2017 en tot l’estat espanyol. “Cal més solidaritat entre les comunitats perquè les diferències són enormes”, assegura el director de l’ONG Save the Children a Catalunya, Antoni Pérez.

L’entitat ha publicat un informe que mostra aquesta distribució desigual dels nois tutelats entre els diversos territoris. Segons Pérez, això es pot deure a alguns factors, com les diferències entre els sistemes de protecció de menors i els interessos dels mateixos joves. “No estem segurs de si la marca Catalunya atreu tant, però la de Barcelona sí”, explica com un dels motius per haver-se convertit en el tercer destí. El 2016 Catalunya s’havia situat en el quart lloc amb el 9,68% dels MENA que van arribar aquell any a Espanya, segons les dades del ministeri de l’Interior recollides per l’ONG. Pel que fa als països de procedència dels joves estrangers tutelats a Catalunya, el Marroc és el principal (el 77,4% del total).

El cas és que el fet que més de tres quartes parts dels nois provinguin del Marroc també influeix en la tria de Catalunya com a destí, apunta Pérez. Ho argumenta amb el fet que els menors “aprofiten la família extensa que tenen aquí”. Altres països d’origen dels MENA són els de l’Àfrica subsahariana (el 7,1%) i els del Magrib excloent-hi el Marroc (el 4,9%). Per acabar, Pérez afegeix que Catalunya també és “una porta de sortida” per als joves per anar a altres països d’Europa.

Exclusió del sistema

“A tot Europa hi ha menors estrangers no acompanyats”, destaca el director de Save the Children, que assegura que emigren “per buscar un futur millor al Nord, cosa que les seves famílies i les seves comunitats també comparteixen”. “Molts d’ells s’escapen de situacions de violència, tot i que hi ha el dret natural a emigrar”, reivindica Antoni Pérez. I explica que alguns d’ells, quan han passat la frontera, no es volen declarar menors “perquè el sistema els exclou”. “Si han arribat amb 16 anys, ja no entren en l’educació obligatòria i es queden penjats fins als 18”, alerta. Pérez posa com a exemple que una persona de 16 anys a l’estat espanyol ja pot treballar, mentre que als MENA “se’ls denega automàticament el permís de treball fins a la majoria d’edat”.

Per això, considera que la legislació espanyola migratòria “els aboca a sortir al carrer i acabar en una situació d’indigència”. Pérez subratlla que alguns joves s’arriben a escapar dels centres de menors, malgrat que admet que a Catalunya el sistema “és més garantista” i fa un seguiment a partir dels 18 anys, encara que no sempre “els pot incloure a tots”, sigui per la falta de recursos o per l’excés de requisits.