A Catalunya també ens venen panga per llenguado

BarcelonaDesprés de l’avís de l’OMS sobre els possibles riscos de menjar carn processada, l’organització que protegeix els ecosistemes marins, Oceana, va alertar que els consumidors tampoc són conscients del tot del peix que compren. Segons un informe fet públic aquesta setmana, Brussel·les serveix 30 espècies diferents de peix sota el nom de només cinc, i fa passar, per exemple, el panga per llenguado. La biòloga marina i responsable del projecte de consum responsable El Peix al Plat, Anna Bozzano, explica a l’ARA que els catalans “només mengen un màxim de deu peixos diferents”. A més, assegura que ella mateixa ha comprovat com un filet de perca es venia amb el nom de “nero”. Dit amb altres paraules, la biòloga afirma que l’estafa que s’ha destapat a Brussel·les també es podria donar a Catalunya, “tant en peixateries com en alguns restaurants”.

Precisament fa deu dies el Centre d’Estudis Avançats de Blanes, pertanyent al Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), va presentar un informe on assenyalava que el 40% de les vendes de tonyina són fraudulentes. En el 90% dels casos, deia l’informe, es venia com a tonyina vermella el que en realitat era una altra espècie, com ara la tonyina d’aleta groga. Des del 13 del desembre del 2014 una normativa europea obliga els peixaters a etiquetar amb el nom comercial de l’espècie, la zona de la captura, el tipus d’extracció (pesca directa o aqüicultura), l’art de pesca, si ha sigut descongelat i la data de caducitat (si fa falta). “Al nostre país es compleix poc, però no passa el mateix en altres països com a Itàlia, en què es compleix fil per randa perquè en cas d’incompliment hi ha sancions econòmiques fortes”, afirma Bozzano. Segons l’estudi del CSIC, en un 78% dels casos l’etiquetatge presenta deficiències pel que fa a la informació que es facilita als consumidors.

Bozzano imparteix cursos per ensenyar a cuinar el peix, on demostra, per exemple, com les preuades calderetes també es poden cuinar amb peixos tan desconeguts com la lluerna, l’aranya i la rata. Segons la seva experiència, la majoria de persones es limiten a un petit grup de peixos: el llobarro, l’orada, el lluç, el rap, el llenguado, la sardina, el seitó, el verat, el salmó i el bacallà. Ni un més.

Al Mediterrani es calcula que hi ha una mitjana de 200 peixos diferents, segons la biòloga marina. “Els estudis varien entre 170 i 200, però en tot cas són molts més dels deu que es consumeixen”. Fins i tot, i de cara a la butxaca, il·lustra Bozzano, “comprar una bruixa o un bonítol surt més econòmic que comprar un peix dels deu esmentats, que sempre tenen un preu alt”.

Aprofitar la diversitat del mar

Segons la biòloga marina, la majoria de persones es limiten al grup de deu peixos perquè “hi ha una falta de cultura del peix”, que és “el gran desconegut. “En general, no anem més enllà de la planxa i el forn, quan amb el peix també podem fer hamburgueses, bunyols -no només de bacallà- i mandonguilles, per citar tres exemples de plats casolans que poden fer atractius els peixos fins i tot als més petits. “Entenc que les espines són una feinada, i que als menjadors escolars no poden donar-ne però, a casa, la manera d’educar-los en el peix és fer el joc de desafiar-los a veure qui dels que són a taula troba més espines”, aconsella Bozzano.

L’alta gastronomia ja fa temps que s’ha adonat de la importància d’aprofitar la gran varietat que ofereix el Mediterrani. Per exemple el cuiner Ángel León, conegut com el Xef del Mar, treballa de valent per divulgar la cuina dels peixos més nostrats, i els seus plats inclouen espècies tan curioses com la morena, el capsigrany o la variada.