BarcelonaEl tritó del Montseny, un tipus d'amfibi únic a tot el món; el sisó que sobrevola les zones estepàries de la plana de Lleida o les sabatetes, un tipus d'orquídia de flor groga que pobla els boscos del Prepirineu. Són tres exemples de la llarga llista d'espècies animals i vegetals que no tenen garantida la supervivència a Catalunya. La biodiversitat fa passes enrere preocupants, d'acord amb l'última avaluació que ha fet la Generalitat i que ja és en mans del ministeri de Transició Ecològica perquè prepari un informe estatal que ha d'arribar a Brussel·les.
Tres de cada quatre espècies de fauna i flora que la Unió Europea (UE) té catalogades com d'interès comunitari a les seves directives estan en risc i amb una evolució "desfavorable" a Catalunya. El segon estudi que es fa d'aquestes característiques, que es basa en les directives Hàbitat i Ocells, constata que el període 2013-2018 ha estat negatiu per al patrimoni natural. "Tenim un problema de país. La situació no es bona ni en les espècies d'interès ni en els hàbitats. En bona part estem en caiguda lliure", sentenciava aquesta mateixa setmana el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural del Govern, Ferran Miralles, en la presentació del balanç davant de tècnics i entitats naturalistes i ecologistes.
Pel que fa a la fauna, almenys un 40% de les espècies analitzades –que no són totes les que hi ha a Catalunya– han perdut població en els sis anys estudiats. Un 60% pateixen la pressió d'una superfície de distribució cada cop més petita i una quarta part té al davant amenaces que comprometen greument les seves perspectives de futur. "La flora, els invertebrats i els peixos són els grups amb pitjor estat de conservació o un nivell de coneixement inferior del seu estat", constata l'informe del departament de Territori i Sostenibilitat (vegeu gràfic).
Els ocells s'han analitzat per primer cop en detall, tant les espècies hivernants –que venen a passar l'hivern a Catalunya– com les nidificants –les que es reprodueixen al Principat–. Pel que fa al primer grup, més d'un terç ha perdut població respecte al 2007, mentre que un altre terç n'ha guanyat i la resta presenta estabilitat (un 10%) o incertesa (un 22%). La situació dels que fan el niu és una mica millor: en un 20% dels casos les poblacions cauen, mentre que creixen en un 25%, es mantenen estables en un 30% i la incertesa plana sobre un 21%.
Si s'analitzen els hàbitats d'interès comunitari, la situació també és compromesa: prop del 60% suspenen l'avaluació. Els boscos són els que presenten una situació més estabilitzada, mentre que els més amenaçats són "els hàbitats litorals, els d'aigües continentals, les lleres dels rius i els ambients oberts lligats a activitats agrícoles o prats", explica el responsable de la xarxa Natura 2000, Pau Sainz de la Maza Marsal. "Hi ha alguns hàbitats en risc de desaparèixer", corrobora Núria Pou, del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, que ha coordinat l'informe sobre la directiva Hàbitats. D'entre tots, el Delta de l'Ebre, és segurament un dels hàbitats més amenaçats a tot el país, on conflueixen problemes propis amb les conseqüències de la crisi climàtica que ja tenim a sobre.
Malgrat els suspens generalitzat que deixa l'inventari recent de la biodiversitat, Pou subratlla les accions i programes que ja hi ha en marxa per pal·liar les amenaces que planen especialment sobre algunes espècies. Cita, per exemple, projectes de conservació del tritó del Montseny o del gall fer al Pirineu o bé del linx. "A més, l'avaluació no ha pogut arribar al detall de què estan fent moltes entitats del tercer sector" dedicades a la conservació d'espècies per tot el territori, afegeix.
Miralles defensava aquesta setmana que la futura creació del Fons de Patrimoni Natural de Catalunya –que es nodrirà del 50% del que recapti el futur impost al CO2 que posa en marxa l'any que ve el Govern– serà una via perquè arribin recursos i per fer una "gestió activa" de les espècies i els hàbitats. Avisava, però, que aquests diners no seran suficients i reclamava més finançament europeu per nodrir les polítiques de protecció i conservació del medi natural. El responsable de la Generalitat també va posar en valor la creació, "després de 20 anys", de l'Estratègia de Biodiversitat que marca les accions prioritàries a Catalunya.
Les entitats ecologistes han rebut els mals resultats com un argument per demanar "més accions i més legislació de protecció", segons defensa Josep Lluís Moner, del Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA). "Els resultats no depenen només dels recursos, sinó també de les polítiques que es fan i trobem a faltar que aquests indicadors desfavorables es posin en relació amb les polítiques agràries, urbanístiques o d'infraestructures en marxa arreu del territori", sosté. El portaveu de l'entitat Ipcena, Joan Vázquez, considera que cal amb urgència una llei d'espais naturals i biodiversitat que actualitzi la que està vigent des de fa 35 anys: "Seguim sense transposar les directives europees i això seria un instrument legal clau per evitar seguir reculant".
2020: l'hora dels nous compromisos
L'avaluació sobre l'estat dels hàbitats, la fauna i la flora que la UE ha demanat a tots els estats té un motiu: el 2020 l'ONU ha convocat la Convenció Mundial sobre Diversitat Biològica –l'equivalent a la COP en el camp de la biodiversitat–. La cita serà a la Xina a l'octubre. Abans, però, la UE també ha de renovar la seva estratègia de biodiversitat en un planeta on ja hi ha més d'un milió d'espècies en risc d'extinció.