Catalunya surt de la zona d'alt risc de contagi

BarcelonaLa recuperació d'algunes activitats socials com els sopars o la mobilitat nocturna han alentit el descens de la corba de contagis, si bé aquest canvi no ha alterat la tendència de l'epidèmia a Catalunya, que continua reculant dia rere dia. L'última setmana s'han diagnosticat 4.700 positius de coronavirus, menys de 700 casos diaris de mitjana, i a mesura que avança la vacunació dels majors de 50 anys els hospitals es van oxigenant cada vegada més. Les hospitalitzacions en planta s'han reduït un 18% respecte a la setmana passada i també les unitats de cures intensives (UCI) –on encara hi ha 344 pacients greus– s'han buidat un 14%.

Però si hi ha un indicador que ha caigut en picat i marcarà la diferència en el que queda d'epidèmia és la mortalitat. Les defuncions setmanals s'han desplomat a la meitat respecte a divendres passat: aleshores s'estaven notificant una norantena de víctimes mortals i aquest divendres se n'han registrat 44. Ara bé, si l'objectiu és aconseguir baixar aquest còmput a zero, caldrà tenir vacunades totes les persones de més de 40 anys amb les dues dosis per observar una reducció d'aquesta magnitud.

Mentrestant, i tot i que la fi de l'estat d'alarma i del toc de queda ha frenat la baixada ràpida de noves infeccions a causa de l'increment de la interacció social, les autoritats sanitàries asseguren que es tracta d'un efecte "previsible i assumible". La incidència acumulada (IA14) evidencia que el risc de contagi és cada cop menys freqüent, si bé encara és elevat: els últims 14 dies s'han diagnosticat 153 contagis per cada 100.000 habitants, lluny dels 300 casos que es registraven ara fa tot just un mes però alts tenint en compte que per considerar que l'epidèmia està sota control cal tenir-ne menys de 50.

Adeu a la mascareta a l'exterior

A l'informe diari que emet el ministeri de Sanitat, però, Catalunya ja està per sota dels 150 casos. Aquesta xifra és un dels criteris que el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries (CAES), Fernando Simón, va proposar com a llindar perquè les comunitats es comencessin a plantejar passos més agosarats en la flexibilització de les mesures de contenció, com desfer-se de les mascaretes en els exteriors. L'encara consellera de Salut, Alba Vergés, també va admetre que la previsió de Salut Pública és que a l'estiu ja no calgui portar mascareta a l'aire lliure "si tot va bé".

L'escenari català es reprodueix a la resta de l'Estat. Amb més o menys intensitat, però els indicadors de totes les comunitats autònomes van a la baixa. Des d'aquest divendres ja no hi ha cap territori amb una transmissió de risc extrem, després que el País Basc hagi reduït la seva incidència per sota dels 250 casos per cada 100.000 habitants. Així, només cinc comunitats estan en un risc alt, és a dir, tenen una taxa de positius superior als 150 casos: Euskadi (225), Madrid (225), l'Aragó (200), Andalusia (165) i Navarra (159). D'aquesta llista ha caigut aquest divendres Catalunya (146) després de reduir cinc punts la seva IA14.

A l'altra cara de la moneda hi ha el País Valencià i les Balears, que són els territoris amb la menor incidència a l'Estat. I no només això: el seu risc de contagi és baix, ja que se situa per sota dels 50 positius per cada 100.000 habitants. El cas de les Balears (42) s'explica, en part, per la seva pròpia naturalesa, ja que com a illa ho té més fàcil per controlar la mobilitat interna i externa, clau en la transmissió del virus.

L'exemple del País Valencià

Ara bé, el País Valencià és la comunitat amb menys casos, amb 29 diagnòstics per cada 100.000 habitants, tot i tenir la tercera i la novena àrea metropolitana més gran d'Espanya: València i Alacant. "És el territori peninsular amb les millors xifres i, a sobre, mantingudes durant dos mesos ja", resumeix l'investigador de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio), Salvador Peiró. Per a l'epidemiòleg, la població va entendre per força que havia de limitar el contacte amb els seus convivents durant la tercera onada, que va ser "terrible". L'embat va comportar més de 5.000 defuncions i milers d'hospitalitzacions en unes poques setmanes després de passar un any amb unes xifres relativament contingudes.

L'especialista en medicina preventiva i salut pública de la Universitat Miguel Hernández d’Elx, Ildefonso Hernández-Aguado, hi coincideix –qualifica de "fracàs col·lectiu" la tercera onada– però atribueix el control epidemiològic a tres factors: la forta tradició de Salut Pública de la comunitat, el lideratge polític i una desescalada molt lenta. Segons Hernández-Aguado, al País Valencià no han faltat mai rastrejadors i la vigilància epidemiològica no s'ha hagut de reforçar tant com en altres territoris a causa de la pandèmia. A més, diu, la gestió del coronavirus no ha suposat un punt de conflicte o tensió política. "Els debats eren molt intensos però sempre des d'un punt de vista científic i tècnic i crec que això ha fet que la població tingués la percepció que les restriccions o les decisions que es prenien eren coherents", assenyala.

La prudència defineix la desescalada "a la valenciana": tot i tenir unes xifres envejables per a la resta de l'Estat, per als experts i la Generalitat encara poden abaixar-se més. Per això el toc de queda es mantindrà dues setmanes més de les 6 del matí a la mitjanit i els bars i restaurants no podran obrir més enllà de les 23 hores. "Sempre és més complicat desplegar restriccions de forma preventiva que com a reacció a un repunt, i en el nostre cas s'han posat en marxa quan ha calgut. Ara que millorem, tampoc no es té pressa per aixecar-les", assegura Peiró.