Els hospitals temen una allau de pacients a l’UCI la setmana que ve

BarcelonaEls indicadors assistencials confirmen les previsions més pessimistes dels hospitals: els infectats durant les festes de Nadal estan ingressant ara, i de cara a les pròximes setmanes s'espera una allau de malalts crítics que podria comprometre l'atenció a la resta de patologies. La corba va de pujada des de mitjans de desembre, i aquest dimarts s'han superat els 3.700 contagis i ja hi ha més de 2.089 pacients de covid hospitalitzats, 408 dels quals en llits de crítics. Aquestes xifres, en ple creixement, són similars a les que es van registrar durant l'escalada de la segona onada, a finals d'octubre, i els professionals sanitaris consultats per l'ARA confirmen que l'augment de sospites a Urgències i de casos confirmats les últimes setmanes s'està traduint ara en un increment dels ingressos, també a les unitats de cures intensives (UCI). Davant d'aquest repunt, tots ells admeten que es miren la setmana que ve amb preocupació, quan pronostiquen un nou pic d'hospitalitzacions.

"Ara estem veient encara un augment gradual, perquè el degoteig va començar a finals de desembre i encara no veiem que s'hagi disparat, però ja tenim una ocupació a les UCI força important", explica Rocío Cebrián, subdirectora assistencial de la Vall Hebron, on hi ha 31 persones a l'àrea de crítics. En alguns centres, com a l'Hospital de Sant Pau, l'entrada de nous pacients greus s'ha accelerat. "Tenim la meitat de l'UCI ocupada per malalts de coronavirus, i a planta segueixen entrant molts malalts: només ahir a la nit en van arribar 15", explica el coordinador del covid d'aquest centre barceloní, Pere Domingo.

En altres, com el Germans Trias i Pujol, els professionals estan "vigilants i pendents" de la magnitud d'aquest nou embat. "Els ingressos són la part final de l'acceleració de la pandèmia: han de passar com a mínim deu dies per començar a veure l'impacte i, passat Reis, preveiem que empitjorarà la situació", alerta l'adjunt a la direcció mèdica del Germans Trias i Pujol, David Parés, que afirma que la setmana que ve segur que augmentarà l'ocupació a les UCI.

"Efecte acumulatiu"

Els indicadors epidemiològics ja reflecteixen l'impacte de Nadal, que ha adobat el terreny per a la propagació del covid amb l'augment de la interacció social. La taxa de contagi (R), que mesura la velocitat amb què es reprodueix el virus, ja està al voltant de l'1,45, i cada cent infeccions que es diagnostiquen se'n generen com a mínim 145 més de mitjana. El mes de gener, doncs, s'insinua dur i complicat. Només entre el 26 de desembre i l'1 de gener, i malgrat que aquestes dades estan esbiaixades per l'efecte dels festius –quan es diagnostiquen menys casos–, ja s'han detectat 17.232 infeccions noves, un 25% més que fa vint dies. I a mesura que augmenta el ritme de contagis creix també la pressió assistencial de l'atenció primària, que rep els casos més lleus i deriva els malalts que potencialment poden empitjorar, i sobretot dels hospitals, que no havien acabat de desescalar els llits de crítics quan va tornar a repuntar la corba.

Al sistema sanitari plou sobre mullat. "Els hospitals veníem d'una xifra basal de 300 llits ocupats i ara n'hi ha més de 400. És un efecte acumulatiu perquè els malalts crítics s'hi poden estar perfectament tres setmanes hospitalitzats", detalla el coordinador de l'Àrea de Vigilància Intensiva de l'Hospital Clínic, Pedro Castro. I Domingo ho corrobora: "Es va embussant el sistema perquè el ritme d'ingressos és quasi tan elevat com el d'altes". I malgrat que el Govern hagi acordat desplegar noves restriccions després de Reis per frenar l'ascens dels contagis, que els experts qualifiquen d'insuficients per aplanar i doblegar la corba, les previsions no són positives. El risc de rebrot, que mesura els possibles nous casos diagnosticables els pròxims 14 dies i serveix per avaluar i avançar-se a un creixement epidemiològic, també va a l'alça i s'enfila fins als 552 punts, cinc vegades més el llindar de màxima alerta.

Pendents de l'activitat quirúrgica

Tenir ja més de 400 pacients a l'UCI, avisen des dels hospitals, és arriscat: si el nombre segueix augmentant tant, el sistema sanitari es tensionarà massa i s'haurà de recórrer al tancament de quiròfans i a l'ajornament d'activitats ordinàries per atendre exclusivament malalts de covid. "Hem de mantenir l'atenció a altres patologies i fer intervencions quirúrgiques. L'amenaça de suspendre activitats convencionals no urgents sempre hi és, no ho hem hagut de fer des de la primera onada, però ningú sap com serà la magnitud d'aquesta pujada", admet Parés.

Abans que esclatés la pandèmia al país, el gener passat, el sistema sanitari comptava amb 614 llits d'UCI estructurals per a totes les patologies. A l'abril, quan es va produir el gran pic assistencial i pràcticament es va arribar al col·lapse sanitari, es va paralitzar tota l'activitat dels hospitals, especialment la quirúrgica, per centrar-se en el covid i s'hi van arribar a habilitar més de 2.000 llits de crítics. A mesura que van poder engegar la seva pròpia desescalada, els hospitals van anar recuperant terreny per a l'atenció a altres malalties i Catalunya tenia prop d'un miler de llits. A l'octubre, amb la segona onada, se'n van ocupar gairebé 600, el 55% dels llits. I a hores d'ara, amb el creixement extramurs dels hospitals amb la instal·lació d'espais modulars, el sistema sanitari disposa de 1.500 llits d'UCI públics i privats.

"Això no significa que hi hagi marge per arribar al miler de malalts de covid, l'ideal seria que la majoria dels llits no s'omplissin per poder mantenir l'activitat ordinària", resumeix Parés. Des del maig, quan es van poder anar recuperant progressivament els serveis, l'obsessió dels hospitals és poder operar les cataractes i col·locar pròtesis de genoll, així com fer colonoscòpies. És a dir, atendre el màxim de població possible. "No podem tornar a ser centres dedicats exclusivament al covid –afirma Cebrián–, no podem dedicar-hi el 90% dels llits perquè la resta de patologies no han desaparegut i obviar-les impacta en la salut de moltes persones".

A més, no hi ha prou mans per ampliar més espais. "Els hospitals poden trobar la fórmula per créixer perquè tenim un pulmó per respondre a la pujada ràpida de casos, però no tenim més professionals per atendre els malalts", assegura Cebrián. A més, fa molts mesos que els sanitaris breguen amb l'emergència sanitària i molts d'ells viuen en un "estrès posttraumàtic continuat", en paraules de Domingo. "És impossible no recordar el març i l'abril quan amenaça una nova onada", admet Parés, i s'hi afegeix Castro, que recorda que com més malalts arriben, més risc de presentar complicacions tenen per la saturació dels serveis.