Cada hora una família perd la casa a Catalunya perquè no pot pagar el lloguer o la hipoteca

Tres quartes parts dels desnonats són llogaters que no han pogut fer front a la quota mensual

La PAH convoca manifestacions en una cinquantena de ciutats.
Montse Riart
10/06/2019
3 min

BarcelonaDurant els tres primers mesos de l'any 3.557 famílies van perdre la casa a Catalunya perquè no podien pagar el lloguer o la hipoteca. Les últimes dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) indiquen que la sagnia dels desnonaments es manté. Tot i que el nombre total de llançaments ha experimentat un lleuger retrocés respecte a les dades del primer trimestre del 2018, les estadístiques continuen sent demolidores: de mitjana, cada hora a Catalunya una família es queda sense sostre per impagament de la mensualitat, especialment del lloguer.

Així, mentre els desnonaments per execució hipotecària disminueixen, els derivats de la llei d'arrendaments urbans es mantenen pràcticament als mateixos nivells. Més de tres quartes parts dels desnonaments practicats a tot Catalunya van afectar llogaters que no van poder pagar la mensualitat del pis al seu propietari.

La xifra és especialment sagnant a la demarcació de Barcelona, que ha concentrat sis de cada deu dels desnonaments que s'han produït a Catalunya aquest primer trimestre de l'any. L'altra dada significativa que evidencia la problemàtica per l'encariment dels lloguers a la zona metropolitana és que un 68% dels llogaters expulsats de casa perquè no podien pagar la quota mensual tenien el pis a les comarques barcelonines.

El 20 de maig el Govern va aprovar un decret llei per intentar regular el mercat del lloguer, tal com va avançar l'ARA. A través de modificacions al Codi Civil s'ha habilitat el departament de Territori –els grans ajuntaments com ara Barcelona també tindran potestat per acabar-ho fent– perquè pugui limitar temporalment el preu del lloguer en zones amb un "mercat de l'habitatge tens", com explicava la consellera de Justícia, Ester Capella, recentment. Bàsicament es podrà retornar a l'índex de preu de mercats temporalment els lloguers que superen "clarament" la mitjana catalana o el llindar d'increment de l'IPC de l'àrea afectada.

Però la lletra petita no ha satisfet les entitats socials, que consideren que a la pràctica no es podrà intervenir en la majoria dels casos, perquè no s'aplicarà als contractes actuals ni als que es renovin, sinó als pisos que surtin per primer cop a lloguer. També s'exclou els contractes d'habitatge d'obra nova o que hagin sigut rehabilitats.

Adicae reclama que es regulin els preus del lloguer

L'Associació de Consumidors i Usuaris de Bancs, Caixes, Productes Financers i Assegurances (Adicae) ha demanat que es reguli el preu del lloguer després de la publicació de l'informe del CGPJ, que registra que set de cada deu desnonaments són per qüestions de lloguer. L'entitat exigeix que la regulació estableixi un índex de preus màxims per zona en relació directa amb el salari mínim interprofessional, amb el nivell de renda per habitants i amb la tipologia de l'habitatge.

Adicae també opina que, mentre no es fa aquesta regulació, calen "més ajuts" per al lloguer, especialment per als consumidors més desafavorits. També proposa una partida pressupostària més important per "augmentar el paquet" d'habitatge social. En aquest sentit, considera "imprescindible" la creació d'una borsa amb habitatges desocupats per posar-los al mercat com a habitatge social en lloguer.

En comparació amb la resta de l'estat espanyol, Catalunya es manté en la primera posició del trist rànquing dels desnonaments. Un 22,9% dels llançaments de tot Espanya s'han practicat a Catalunya. En l'àmbit estatal, la xifra de desnonaments ha sigut de 15.065, una xifra que, segons el CGPJ, suposa un descens global del 2,2% en comparació amb el mateix trimestre del 2018. El 65,9% del total van ser conseqüència de procediments derivats de la LAU (un 5,2% més), mentre que el 27,9% es van derivar d'execucions hipotecàries (un 19,2% menys). El CGPJ destaca que en l'àmbit de les execucions hipotecàries el descens que registra la xifra trimestral és el quinzè consecutiu. En canvi, els derivats de la LAU mantenen la tendència a l'alça.

Concursos de creditors

D'altra banda, Catalunya ha sigut també la comunitat on més concursos s'han presentat als jutjats mercantils. Concretament van ser 520, un 30,9% dels 2.796 d'arreu de l'Estat i gairebé el doble de la segona del rànquing, Madrid, amb 265. La xifra global de 2.796 a l'Estat representa un 29,3% més que en el mateix termini de l'any anterior. 1.113 corresponen a persones físiques, no a empreses.

També ha sigut a Catalunya on més concursos de creditors s'han presentat. Concretament 367, el 33% del total estatal, que ha sigut de 1.113. Al seu torn, aquesta xifra representa un augment del 52% en comparació amb el primer trimestre del 2018.

Pel que fa al nombre de demandes per acomiadament, en aquest cas Catalunya ocupa la segona plaça del rànquing amb 5.625, el 19,1% del total, només superada per Madrid, amb 5.869 (19,9%). Al conjunt de l'Estat la xifra ha sigut de 29.511, la xifra més alta des del mateix termini del 2014 i un 7% més que el primer trimestre del 2018.

stats