Catalunya revisarà si hi ha edificis com el de l'incendi de València

BarcelonaLa preocupació per si hi ha més edificis amb les mateixes característiques que el que dijous es va incendiar a València i va deixar deu víctimes mortals s'estén a Catalunya. Davant el fet que una de les hipòtesis més repetides atribueix la ràpida expansió de les flames al material fet servir pel revestiment de l'edifici, el govern català ja ha plantejat crear un grup per avaluar si a Catalunya hi ha construccions amb les mateixes característiques que l'edifici de catorze plantes que es va encendre per complet en poc més d'una hora.

Fonts del departament de Territori confirmen a l'ARA que s'ha proposat un grup de treball per "tenir accés i estudiar les dades" que certifiquin que no hi ha edificacions construïdes amb els mateixos materials que l'edifici valencià calcinat. Expliquen, doncs, que l'objectiu principal serà "definir les accions i mesures pertinents als possibles edificis en risc per aquesta patologia a Catalunya".

Tot i que des del departament asseguren a aquest diari que aquest grup de treball encara no té una data concreta de posada en funcionament, la Generalitat, de moment, no té constància que hi hagi cap immoble a Catalunya que hagi fet servir el poliuretà com a aïllant. De fet, segons apunta l'agència Efe, el Govern sí que ha constatat que no s'ha fet servir aquest material en cap dels aproximadament 18.200 immobles que gestiona del parc públic d'habitatge.

El grup proposat per Territori estaria guiat per la direcció general d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura, però comptaria també amb la participació d'experts del Col·legi d’Arquitectes o del Col·legi d’Arquitectes Tècnics de l’Edificació. Més enllà de les valoracions d'aquest grup d'experts, el Govern vol rebre les aportacions i coneixement d'altres organismes i, sobretot, del món local, ja que, segons apunten des de la conselleria, "la matèria de disciplina urbanística és competència municipal".

Edificis a partir del 2006

Les mateixes fonts de Territori recorden que a Catalunya des de l'any 2006 el Codi Tècnic vigent obliga a comunicar tant l’inventari dels materials com la documentació dels projectes constructius als col·legis professionals, motiu pel qual no hauria de ser difícil analitzar la situació dels edificis construïts en els últims anys. Caldrà veure, però, com s'aconsegueix aquest tipus de dades de les finques construïdes abans del 2006, com és el cas de l'edifici que dijous va cremar a València.

De fet, la cap de l'Oficina Consultora Tècnica del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Montserrat Vilardaga, ja havia apuntat a aquest diari que la normativa vigent quan es va construir l'edifici calcinat no regulava la relació que tenien els materials de la façana amb el foc, és a dir, com reaccionaven quan es cremaven –si tenien una combustió més ràpida o més lenta i si es produïa un degoteig de material, entre altres característiques–. Això faria que, en cas de confirmar-se que hi havia materials de fàcil combustió, com apunten les hipòtesis principals sobre l'origen de l'incendi, no s'estaria vulnerant la normativa, que es va actualitzar el 2006. No va ser fins aquell moment que s'hi va incloure la reacció al foc dels materials de façana i de coberta en edificis accessibles al públic i d'una alçada d'evacuació de més de 18 metres.

Cal recordar que el material amb què es revesteixen les façanes per aïllar l'interior de l'edifici ja ha provocat altres grans incendis, com ara el de la torre Grenfell de Londres l'any 2017, en què van morir 74 persones. Arran d'aquesta tragèdia, el 2019 es va actualitzar de nou la normativa, que és vigent en l'actualitat. S'aplica a tots els edificis i s'apugen les exigències dels materials que s'utilitzen per a la seva construcció. El conjunt constructiu de façana, és a dir, els diferents elements que configuren la part exterior de l'edifici, s'han de posar a prova prèviament per determinar com reacciona al foc.

Un edifici bessó al sinistrat

Tot i que a Catalunya no es té constància que hi hagi edificis amb el mateix revestiment que el de l'incendi, al País Valencià sembla que sí que n'hi podria haver com a mínim un més. La promotora Fbex, que va aixecar l'edifici consumit per les flames dijous, va construir una finca molt similar a Mislata, municipi a tocar de València.

L'edifici està situat davant el Parc de Mislata de València i també compta amb el polèmic revestiment de la companyia Alucobond, compost per làmines d’alumini i un “material innovador” que, segons els experts, és en realitat poliuretà, un producte altament combustible. La diferència és que la construcció de Mislata és molt més gran que la sinistrada aquesta setmana: té 24 habitatges més que l'edifici incendiat a València i sis plantes més.

La publicitat de l'immoble també és calcada a la que es va fer en l'edifici incendiat. A l'espot promocional, Fbex defensava que la finca comptava amb la “màxima rigorositat tant en materials de construcció com en tot el procés d'edificació”, supervisat per “equips de professionals”. Una altra similitud entre els dos immobles és que el vídeo de la promotora també presentava el projecte com un “edifici avantguardista de gran gust arquitectònic, molt singular” i amb “acabats de qualitat”.